Resultats de la cerca
Es mostren 669 resultats
soroll de fons
Electroacústica
Electrònica i informàtica
Soroll obtingut a la sortida d’un amplificador en absència de senyal d’entrada.
És degut a causes molt diverses, principalment al soroll de Johnson, i també a l’efecte granular i a l’efecte microfònic en el cas dels tubs electrònics El soroll de fons existeix sempre a la sortida superposat amb el senyal útil
asterosporals
Micologia
Ordre de basidiomicets himenomicets que comprèn fongs amb carpòfors dotats de peu i làmines, com les agaricals.
Se'n diferencien, però, per llur carn granelluda i fràgil, formada per rosetes de cèllules esfèriques esferocists agrupades al voltant de tubs laticífers, i per llurs espores ornamentades amb relleus de midó Comprèn la família de les russulàcies rovellons, cualbres, etc i alguns fongs hipogeus
Osborne Reynolds
Física
Enginyer i físic irlandès.
Fou professor a Manchester 1868-1905 Estudià els fluids i aportà conclusions decisives sobre el comportament dels líquids en els tubs segons llur velocitat, el qual depèn d’un coeficient anomenat nombre de Reynolds Estudià també la lubrificació, les turbines i les bombes centrífugues
tub

Tub d’acer
Tecnologia
Element buit (cilíndric, prismàtic, cònic, etc.) de secció generalment constant, de vidre, de metall, de ciment, de plàstic, de goma, etc., més llarg que ample, que, formant part generalment d’una conducció, serveix per a conduir o transportar gasos, líquids o matèries pulverulentes i per a molts altres usos.
Els tubs metàllics poden ésser fabricats corbant la planxa fins a donar-li forma cilíndrica i soldant les vores tub amb costura o tub amb soldadura , o bé poden ésser obtinguts directament pel buidatge del metall en motlles, per laminatge d’un lingot buit o per extrusió
filament
Electrònica i informàtica
Fil metàl·lic molt fi i d’una elevada resistència que esdevé incandescent en passar-hi el corrent elèctric.
És emprat per a produir llum a les làmpades d’incandescència i per a l’emissió d’electrons en els tubs electrònics El filament, generalment de tungstè, va dins una ampolla de vidre on hi ha el buit o bé un gas inert làmpada, tub electrònic
Circuit Municipal de Bicitrial de Sabadell
Ciclisme
Instal·lació de bicitrial de Sabadell.
Fou inaugurat el 2006 al Parc de Catalunya Disposa de 17 zones connectades de dificultat variable i compagina zones interiors i d’obstacles com tubs de formigó, travesses de fusta i roques El gestiona el Club Ciclista Bicisprint, que hi té l’escola de trial amb bicicleta
òxid de beril·li
Química
Pólvores o cristalls de molt bona conductivitat tèrmica i notable resistivitat elèctrica, que es fonen entorn de 2 530°C.
Serveix com a ultrarefractari en gresols, tubs, àleps de turbina de gas, etc És molt emprat en plantes nuclears en lloc de berilli metàllic, més car i més fàcilment fusible A partir de l’òxid de berilli són obtinguts la majoria dels altres composts de berilli
Dan Flavin
Escultura
Art
Escultor i artista experimental nord-americà.
Fou un dels màxims representants del minimalisme Començà a pintar, però des del principi dels anys seixanta treballà exclusivament amb tubs lumínics fluorescents de diferents mides i colors L’any 1966 participà amb Robert Morris, Donald Judd i Carl André en exposicions que promouen l’art minimal
càmera de televisió
Electrònica i informàtica
Comunicació
Aparell que converteix les imatges lluminoses en senyals elèctrics a fi de poder-les transmetre a distància.
La càmera efectua l' anàlisi de la imatge i consta de tres parts fonamentals el sistema òptic, el tub analitzador o de conversió i els circuits electrònics El sistema òptic, anàleg al de les càmeres fotogràfiques, forma la imatge de l’escena a la superfície sensible del tub de conversió Aquest és un transductor de senyal lluminós a elèctric, i sovint és un recinte tancat, on ha estat fet el buit, a l’interior del qual hi ha una superfície recoberta d’un material que canvia les seves característiques en rebre llum Aquest canvi és recollit per un feix explorador d’electrons molt fi, que recorre…
aspersió
Agronomia
Sistema de regatge que consisteix a distribuir l’aigua en forma de pluja mitjançant els aparells anomenats aspersor
.
Els aspersors, que reben l’aigua a través de tubs fixos fàcilment acoblables i desacoblables, són mòbils i poden ésser collocats als punts on calgui en cada moment determinat El regatge per aspersió, que nasqué a Itàlia cap als anys trenta com a mètode per a incorporar adobs al sòl, comporta un seguit d’avantatges suposa un notable estalvi d’aigua, pel fet que hom pot dosificar exactament les quantitats de líquid que necessita cada parcella regada, i pel fet que hom evita pèrdues d’aigua per transport facilita la mecanització del conreu en suprimir els obstacles que per a les…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 7
- 8
- 9
- 10
- 11
- 12
- 13
- 14
- 15
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina