Resultats de la cerca

La mandíbula té suspensió amfistílica Visqueren durant el Devonià i el Juràssic Un gènere típic és el Cladoselache , del Devonià superior

Es divideixen en dues branques, una d’anterior i una de posterior Les quatre primeres branques cervicals anteriors constitueixen el plexe cervical , situat darrere el múscul esternoclidomastoidal, i destinat a innervar els músculs del coll i de la nuca El nervi frènic, branca d’aquest plexe, innerva el diafragma

Els pleuronectiformes són teleostis generalment marins, que colonitzen les costes d’arreu del món, preferentment la regió litoral o bé els fons de la plataforma continental, fins als 300 m de profunditat, tot i que no són assidus de les grans profunditats marines Alguns, però, poden viure en aigües salabroses i, fins i tot, dolces, com és ara la palaia anglesa Pleuronectes platessa Hi ha un elevat nombre d’espècies d’aquest ordre que es troben repartides per totes les mars Desenvolupament larval d’un peix pla, la palaia vera Citharus linguatula S’han representat els diferents estadis per…

Constitueixen un ordre molt problemàtic des del punt de vista de la classificació, que acull unes 150 espècies de mida petita i mitjana, marines o d’aigua dolça, les quals tenen en comú el tipus d’aparell bucal, molt especialitzat i protràctil, i també el fet d’estar mancats de determinats ossos orbitals concretament el tercer, el quart i el cinquè infraorbitals Els ous que produeixen són demersals i tenen gotes d’oli, a més d’uns filaments adhesius Un altre tret característic és que de les dues aletes dorsals, la primera és constituïda per radis espinosos les aletes pelvianes, que són…

Definició L’ espondilitis anquilosant és una malaltia crònica caracteritzada per una inflamació en diverses articulacions, sobretot a la columna vertebral, i que amb el pas del temps limita la capacitat de moviment de les articulacions en què s’ha localitzat La denominació que rep procedeix del mot espòndil , que significa ‘vèrtebra’, amb el sufix -itis, que vol dir ‘inflamació’, i del terme anquilosi , que designa l’abolició del moviment articular, la conseqüència més evident en l’evolució d’aquesta malaltia Causes La causa de l’espondilitis anquilosant no és coneguda Hom considera que hi ha…

Definició L’ artrosi és una malaltia crònica de les articulacions caracteritzada per la degeneració progressiva del cartílag articular A diferència d’altres afeccions articulars, aquesta no presenta alteracions inflamatòries El cartílag articular és un teixit elàstic i resistent, d’uns 2 mm de gruix, que cobreix els extrems ossis que integren l’articulació La funció del cartílag articular és de protegir aquests extrems ossis del desgast que comporta el fregament degut als moviments Així, esmorteeix, transmet i distribueix les forces que graviten sobre l’articulació En l’artrosi, el cartílag…

Constitueixen un ordre de peixos força heterogeni pel que fa a la morfologia, perquè en molts casos adopten un aspecte insòlit, com ara el dels peixos cofre ostraciònids, que tenen el cos cobert de plaques òssies, o els peixos lluna mòlids, que el tenen comprimit i rodó Però tots tenen una sèrie de característiques comunes el cos desproveït d’escates i el tegument, a la majoria de grups, recobert de plaques òssies o d’espines els ossos operculars reduïts i les obertures branquials convertides en uns petits forats la boca petita, proveïda de maxilles curtes i fortes cobertes de dents de…

Definició Hom defineix el tumor maligne d’os com a un conjunt de cèllules provinents dels diversos teixits que formen l’estructura òssia que, en un moment determinat i per causes desconegudes, experimenten una alteració del material genètic i es comencen a reproduir anormalment Les cèllules que componen el tumor maligne, observades al microscopi, presenten característiques diferents a les del teixit que els donà origen Solen ésser més grans, de formes irregulars i amb un nucli també més gran Alhora, són molt actives, es reprodueixen a un ritme accelerat i formen una massa de límits imprecisos…

Plaques còrnies dorsals a dalt i ventrals a baix d’un queloni 1 vertebrals, 2 costals, 3 marginals, 4 nucal, 5 supracaudal, 6 articulació o lligament entre les peces dorsals i ventrals de la closca Gustavo Hormiga Els quelonis són rèptils primitius proveïts d’una closca òssia dèrmica revestida de plaques còrnies, que muden una per una i no sempre de manera completa la closca recobreix les parts dorsal i ventral de l’animal i deixa lliure la part anterior, per on poden emergir el cap i les potes anteriors, i la posterior, que permet la sortida de les potes posteriors i la cua La incorporació a…