Els tumors originaris del cor, o tumors cardíacs, són molt poc freqüents. Els de més incidència són el mixoma, el rabdomioma i el sarcoma.
El mixoma és un tumor benigne que es forma a les parets del cor, en general l’aurícula esquerra, i es projecta durant el procés de creixement cap a l’interior d’aquesta cavitat. La grandària que pot atènyer la massa tumoral oscil·la entre 0,5 mm i 8 cm de diàmetre. En les fases inicials, que poden durar fins i tot uns quants anys, el tumor és asimptomàtic. Tanmateix, quan assoleix una grandària considerable, és habitual que finalment arribi a cobrir una part de l’orifici mitral, que separa l’aurícula esquerra del ventricle del mateix cantó, i ocasionar una obstrucció parcial al pas de la sang. En aquests casos, es presenten símptomes semblants als deguts a l’estenosi mitral, o estretor de la vàlvula que separa les cavitats cardíaques esquerres, com ara pèrdues transitòries de la consciència i sensació de manca d’aire i dificultat respiratòria. En un 40% dels casos s’esdevé el despreniment d’un petit fragment de la massa tumoral, que s’introdueix en les artèries i és empès pel corrent sanguini fins que s’insereix en una de diàmetre inferior al seu. Aquesta complicació, o embòlia sistèmica, sol afectar les artèries de les extremitats. Quan el tumor és voluminós, igualment, hi solen haver diversos símptomes generals com ara malestar, febre, dolors articulars i musculars difusos, pèrdua de la gana i disminució del pes corporal.
El rabdomioma és un tumor benigne congènit, és a dir, present des del naixement, que mentre creix es projecta des de les parets del ventricle esquerre o dret cap a l’interior d’aquestes cavitats. Si bé pot passar inadvertit durant uns quants anys, en un moment determinat, gairebé sempre durant la infantesa, comença a obstaculitzar les contraccions cardíaques i ocasiona insuficiència cardíaca.
D’altra banda, el sarcoma és un tumor maligne que es forma a partir del teixit muscular, vascular o conjuntiu del cor. Aquest tumor, que se sol formar en les cavitats cardíaques dretes, generalment passa desapercebut uns quants anys, durant els quals s’expandeix progressivament a l’interior del miocardi. En les fases més avançades, en canvi, habitualment es projecta vers alguna cavitat i l’obstrueix, en general l’aurícula dreta, envaeix el teixit pericàrdic que envolta el cor i genera metàstasis o colonitzacions a distància en les vèrtebres, els pulmons, el cervell o el fetge. Els símptomes són gairebé sempre deguts a les complicacions que provoca aquest tumor durant el procés de desenvolupament com ara pericarditis, obstrucció cardíaca, arítmies, valvulopaties o insuficiència cardíaca.
La diagnosi dels tumors cardíacs s’estableix a través de l’estudi dels símptomes i les característiques que presenten, l’exploració física del malalt i, especialment, amb la realització d’ecocardiografies, que permeten d’observar en les imatges que hom n’obté la presència d’una massa estranya. Les característiques histològiques del tumor es poden determinar amb una biòpsia realitzada amb un cateterisme.
El tractament consisteix en l’extirpació quirúrgica de la totalitat del tumor, cosa que és possible si no es troba molt inserit en el teixit miocàrdic ni afecta d’altres teixits veïns, com el pericardi, i si l’estat físic del pacient ho permet. Els resultats de la intervenció solen ésser satisfactoris en el cas dels tumors benignes; el pronòstic del sarcoma és greu i provoca la mort en un percentatge elevat dels casos.