Resultats de la cerca

Qualificat de balcó del Penedès, es veuen les muntanyes de l’Alt Penedès i, més enllà, el puig de Montagut i el Montmell, al límit entre el Baix Penedès i lrAlt Camp Des del castell es domina la plana per on corre l’Anoia i per on passava el camí que es dirigia a la marca, a la frontera De les restes conservades del castell de Subirats es dedueix que el recinte era reforçat per quatre torres rodones i que al mig hi havia la torre mestra S'hi han trobat teules i restes de ceràmica iberoromana, cosa que evidencia una anterior ocupació del lloc Des del 2014 es realitzen visites guiades per les…

Drenen també el territori el riu Sec o barranc de Montortal i el seu afluent, la rambla de la Parra La zona més occidental del municipi no és conreada L’agricultura ocupa unes 3600 ha, que aprofita les aigües del riu Magre 1533 ha a través de la séquia de Carlet , que rega també els termes de Benimodo, l’Alcúdia i Guadassuar, i de la séquia de Massalet, i les aigües del subsol El regadiu 3210 ha s’hi ha expandit notablement els darrers anys Els principals conreus són el de cítrics, molt desenvolupat des dels anys setanta, el d’arbres fruiters, hortalisses i lleguminoses El secà es localitza…

Sa Dragonera és un illot de forma allargassada localitzat enfront de l’extrem occidental de Mallorca, del qual es troba separat per un estret freu Estructuralment constitueix el darrer relleu de la serra de Tramuntana Yves Hennechar Sa Dragonera 21, entre els principals espais naturals de Mallorca La punta de ponent de Mallorca és dominada per la presència d’una illa ben notable i de nom ben suggeridor Sa Dragonera Es tracta, en realitat, d’un extrem de la serra de Tramuntana, esquerp i elevat L’illa constitueix una làmina d’encavalcament en un rost accentuat cap a llevant, on la costa rocosa…

Situació Vista de l’absis per l’interior, amb la finestra que hi donava llum i la cornisa que recorria tot l’hemicicle i que servia de punt d’arrencada a la volta amb què es cobria F Junyent-A Mazcuñan Les ruïnes de l’església són situades en un indret boscos proper a Castelltallat, a la banda sud-occidental del terme Long 1°38’29” - Lat 41°47’35” Poc abans d’arribar a Castelltallat, per la carretera de Callús, arrenca un camí situat a mà esquerra i al quilòmetre 11,7 que, en poca estona, porta a les ruïnes de la capella FJM-AMB Història Aquesta església es trobava dins l’antic terme del…

Situació La Sala de Vilalleons és una domus que fou antiga casa senyorial del terme, convertit després en masia Figura situada en el mapa del Servei de l’Exèrcit 150000, editat pel Consejo Superior Geográfico, full 332-M781 x 44,0 —y 38,0 31 tdg 440380 Per arribar-hi cal anar a Vilalleons i prendre el camí que travessa el poble, passant per darrere l’absis de l’església En comptes d’agafar la direcció que mena a Puig-l’Agulla, cal seguir un camí en molt bon estat que surt a mà esquerra i que mena a la casa, visible des del poble estant GOP Història Aquesta domus o casa forta es trobava…

La referència documental més antiga de la vila de l’Arboç és dels anys 1057-1071, data en què el comte Ramon Berenguer I i la seva muller Almodis feren una donació-infeudació a Raimon Arnau Ja en aquest document s’esbrinen dues característiques fonamentals que és una quadra in terra herma i un domini comtal excepte medietatem de dominio, qui inde exierit quem ibi retirent ad suum domenge Així l’Arboç va néixer com una unitat independent jurisdiccionalment, però lligada a l’àrea militar del castell de Castellet, també de propietat comtal, del qual va dependre tot i ser declarada vila reial…

El primer esment del lloc de Rocafort es troba en un document fals datat entre els anys 1038-58, en què Ramon Berenguer I, comte de Barcelona, i la seva esposa Almodis feren donació a Miró Foguet i Bernat Llop d’una terra erma al lloc de Forès, dins el comtat de Barcelona i terme de Manresa, a la frontera amb els sarraïns, perquè la repoblessin i construïssin un castell en el puig de Forès En el mateix instrument es descriu el terme del castell de Forès, un dels límits del qual era, a migdia, ipso reger de Rochefortis Tal vegada la primera referència segura és en realitat de l’any 1076, en…

De tres dels seus fills sortiren les tres línies del llinatge La línia dels comtes de Santa Fiora , cognomenats des del 1673 Sforza-Cesarini , fou iniciada per Bosio I Sforza mort el 1476, creat comte de Cotignola 1466, el qual, pel seu casament 1439 amb Cecília Aldobrandeschi, adquirí el comtat sobirà de Santa Fiora En aquesta línia, cal destacar el cardenal Guido Ascanio Sforza i el seu germà Sforza Sforza mort després del 1571, cavaller del Toisó d’Or i almirall, que estigué a la batalla de Lepant La sobirania del comtat de Santa Fiora fou venuda el 1633 al gran duc de Toscana…

Sant Vicenç de Vilalba és una capella situada dins la casa del mateix nom, que es troba en un apèndix del terme municipal de la Roca del Vallès, tocant a Cardedeu El nom de Vilalba té un origen clarament romà, vila alba , per la qual cosa podem suposar l’existència d’un assentament romà en aquest lloc, probablement una villa rural Pel que fa a l’època medieval, la primera cita de Vilalba és de l’any 932, en un document del cartulari de Sant Cugat del Vallès Després, l’any 986 18 de març, en un document en què els marmessors d’un tal Ramió lliuren a la seu de Barcelona un alou al lloc de Vila…

El topònim Cerdanyola apareix ja al segle X, abans de la invasió d’Almansor, el 956, i es troba documentat al llarg de tot aquest segle, els anys 975, 984, 985 i 986 Quant al castell, sembla que adquirí el nom de l’església de Sant Marçal, situada en aquest indret i documentada el 1042 Segons F Duran i Cañameras el castell hauria estat edificat ja al segle XI, que el monestir de Sant Cugat el vengué al comte de Barcelona Amb tot, el castell no és conegut fins al segle XII sota el domini dels Montcada Segons el mateix autor, el castell de Cerdanyola devia ser una fortalesa més de les que el…