Resultats de la cerca

Dins la necròpoli del Pla dels Albats s’aixeca una construcció que alguns autors han identificat amb una església dedicada a santa Maria documentada des del segle X La primera referència d’aquesta capella sembla que caldria buscar-la en l’acta de consagració de Sant Miquel d’Olèrdola de l’any 992, en la qual es fa esment de l’església de Santa Maria, situada fora de la muralla del castell d’Olèrdola Alguns autors, sense cap fonament ni lògica, volen identificar aquesta església de Santa Maria, fora dels murs, amb l’església de Santa Maria de Vilafranca del Penedès Una altra menció de Santa…

Fundada arran del concili IV del Laterà 1215, que obligà els monestirs benedictí a reunir-se en capítols generals per províncies eclesiàstiques, el capítol de la Tarraconense comprengué d’antuvi monestirs de Catalunya, Aragó, Navarra i la Rioja Des del 1336, amb la creació de l’arquebisbat de Saragossa, es titulà Congregació Tarraconense i Cesaraugustana L’adjectiu de claustral no li fou donat fins el 1600 per tal de distingir-se de la dels Observants de Valladolid Mentre que els monestirs de Navarra i la Rioja se n’anaren separant fins al segle XVI tot i que els de monges hi continuaren…

La capital era Arràs Des d’un punt de vista morfològic hom hi distingeix dues àrees la part meridional, conjunt de petites muntanyes entre 150 i 200 m, i la part septentrional, que domina ja la continuació meridional de la planura flamenca, part de la qual pertany a l’Artois El poblament, predominantment rural, es concentra en grans pobles Les dues fonts econòmiques principals són l’agricultura blat, bleda-rave i farratge i la ramaderia d’estable La mineria és important a la regió de Bruay-Lens, que forma part de la conca carbonífera més important de França Hi ha indústries a Béthune cautxú,…

Aquestes faccions polítiques sorgiren a Alemanya a la mort de l’emperador Enric V 1125 els güelfs, partidaris del papat, foren dirigits pels ducs de Baviera, descendents del duc Welf, de qui prengueren el nom, i els gibellins ho foren pels Waiblingen, que també els donaren el nom, anomenats després Hohenstaufen en convertir-se en ducs de Suàbia, i lluitaven per un poder imperial fort i contra el poder temporal del papa L’enfrontament entre la Santa Seu i l’emperador Frederic I Barba-roja pel dominium mundi trasplantà aquesta divisió a Itàlia, on les faccions preexistents a cada unitat,…

Els orígens d’aquesta fortificació es remunten al final del segle XII Consta documentalment que l’any 1198 Ramon I de Canet, senyor del lloc, obtingué de Pere el Catòlic l’autorització per tal de construir una força forcia dins la parròquia de Santa Maria de Pabirans la Mar o dins la parròquia de Sant Andreu de Bigaranes Posteriorment, Santa Maria la Mar s’incorporà al vescomtat de Canet, creat el 1322, i seguí les seves mateixes vicissituds Cap al 1350 passà als Fenollet, vescomtes d’Illa, i d’aquests als Pinós 1423 i als Castro 1441 Després passaria una altra vegada als Pinós…

De formació autodidàctica, visqué amb austeritat, dedicada a l’estudi i a l’acció de reforma social Llevat d’uns anys passats a Madrid, mai no sortí de Galícia i de la muntanya santanderina, bé que féu contribucions a congressos penitenciaris celebrats a Estocolm, Roma i Petersburg, i publicà treballs a revistes científiques estrangeres Vídua el 1855 de l’advocat i escriptor Fernando García Carrasco, amb el qual s’havia casat el 1847, es reclogué amb els seus fills a Potes Santander, aleshores racó quasi inaccessible, on escriví dos dels seus treballs més coneguts La Beneficencia, la…

El termino de Bera vel de Roda figura mencionat en la documentació l’any 1011, quan els tutors i almoiners del difunt Adalbert van fer donació al monestir de Sant Cugat del Vallès del castell d’Albinyana i la torre de Moja Tan sols dos anys més tard, el 1013, és esmentat per primera vegada el castro Berano , com a límit dels béns que els comtes de Barcelona, Ramon Borrell i Ermessenda, confirmaren al susdit cenobi vallesà d’acord amb la butlla del papa Silvestre II En altres escriptures del segle XI, aquest castell es menciona com a límit territorial, com en una de l’any 1040, on figura el…

Castell que es trobava sobre el característic penyal o turó de Montgat que avança fins al mar El castell medieval sembla que es va destruir el 1715 i es va refer poc després la nova edificació, que va tenir un paper molt destacat en la guerra del 1808, va caure en ruïnes al llarg del segle XIX En quedaven encara importants vestigis el 1876 ara no se’n coneix ni el seti per l’erosió i per les vicissituds que ha experimentat el turó, travessat pel túnel de la línia del tren i mutilat pel pas de la carretera L’existència d’un castell a Montgat consta des del 1006, quan Radulf va…

Situació Porta de la façana nord, un dels elements romànics més genuïns de l’edifici ECSA - A Roura L’antiga església parroquial de Sant Martin és situada a la banda sud del segon clos murat o recinte jussà que tancava el castell de Novèla Mapa IGN-2547 Situació Lat 42° 54′ 30″ N - Long 2° 45′ 45″ E Per a arribar-hi cal seguir l’itinerari que s’ha indicat en la monografia precedent DB Història L’església de Sant Martin servia el culte a la petita comunitat rural de Novèla durant l’edat mitjana La primera menció documental explícita de l’ ecclesia Sancti Martini és de l’any 1119, quan…

La capital és Roma Adossat a l’Apení per l’E i limitat per la mar Tirrena a l’W, el Laci s’estén entre la Toscana i l’Úmbria al N i la Campània al S, amb un relleu molt variat que no presenta unitat fisiogràfica La part occidental és una plana costanera, centrada a la Campagna di Roma, mentre que la part oriental és muntanyosa, amb els monts Reatini Terminillo, 2 213 m i Simbruini, relleus calcaris travessats per l’ampla vall del Velino Al NW i SE de Roma s’arrengleren grups d’antics volcans, amb alguns llacs monts Volsini llac de Bolsena, Cimino llac de Vico, Sabatini llac de Bracciano,…