Situació
Porta de la façana nord, un dels elements romànics més genuïns de l’edifici.
ECSA - A. Roura
L’antiga església parroquial de Sant Martin és situada a la banda sud del segon clos murat o recinte jussà que tancava el castell de Novèla.
Mapa: IGN-2547. Situació: Lat. 42° 54′ 30″ N - Long. 2° 45′ 45″ E.
Per a arribar-hi cal seguir l’itinerari que s’ha indicat en la monografia precedent. (DB)
Història
L’església de Sant Martin servia el culte a la petita comunitat rural de Novèla durant l’edat mitjana. La primera menció documental explícita de l’ecclesia Sancti Martini és de l’any 1119, quan conjuntament amb el castell de Novèla fou confirmada com a propietat del monestir benedictí de Santa Maria de la Grassa per la butlla que el papa Gelasi II concedí a l’esmentat establiment religiós.
L’església de Sant Martin tingué categoria de parròquia i les seves vicissituds històriques en època medieval, tot i la manca de referències documentals específiques, anaren totalment lligades a les del castell de Novèla, del qual s’ha parlat en la monografia anterior. (DB)
Església
Es tracta d’un edifici profundament transformat; originàriament era constituït per una sola nau capçada a llevant per un absis semicircular, del qual avui només resta la nau, atès que l’absis fou destruït al segle XIX i substituït per una testera plana. La nau també fou alterada amb la construcció de tres arcs de diafragma, que sembla que substitueixen l’estructura de la coberta primitiva. L’única obertura original que es conserva és la porta, situada a la façana nord, en l’angle nord-oest de la nau, que és feta en arc de mig punt.
És difícil establir una filiació en un edifici tan transformat; podria tractar-se d’una obra tardana, probablement ja del segle XII, coetània de la torre. (JAA-DB)
Bibliografia
- Gallia chistiana, 1739, vol. VI, col. 434