Resultats de la cerca

Vida Es formà al Conservatori de Música del Liceu, on estudià piano amb Pere Vallribera i posteriorment fou deixeble de Cristòfor Taltabull en les disciplines de composició i orquestració Membre fundador del Cercle Manuel de Falla , des de ben aviat s’inclinà cap a un llenguatge basat en un sistema modal Compositor molt productiu, les seves primeres obres, influïdes per Debussy i Falla, mostren una clara inclinació per la música de cambra o per a instruments solistes Alguns dels exemples més reeixits d’aquesta etapa són la Suite per a orquestra de corda 1950, dues sonates per a piano 1951,…

Estudià al Conservatori de Varsòvia i a Berlín amb J Joachim Debutà a set anys amb la interpretació del Concert per a violí número 2 , de Ludwig Spohr Abans d’arribar a vint anys ja havia tocat a Àustria, Bèlgica, Holanda i els Estats Units, país aquest darrer on debutà el 1896 La seva carrera durant les primeres dècades del segle es caracteritzà per les contínues gires Residí a Berlín i més tard a Viena, on fou professor de violí fins que el 1936 abandonà Àustria Aquell mateix any fundà a Tel-Aviv, amb William Steinberg, l’Orquestra Simfònica de Palestina, que a…

Es formà a l’Escola Central de Música i al Conservatori de Moscou, on finalitzà els estudis el 1977 Es perfeccionà a la Juilliard School de Nova York i el 1979 obtingué el primer premi al Concurs Fritz Kreisler de Viena L’any 1980 debutà com a solista amb la Filharmònica de Berlín Des de llavors ha desenvolupat una important carrera internacional, que inclou concerts convidat per les orquestres simfòniques més prestigioses i per festivals com els d’Edimburg, Salzburg o Spoleto, i els Proms de Londres Ha enregistrat moltes obres de música de cambra, com ara totes les sonates per a violí i…

Estudià violí amb H Parker a Yale i el 1920 anà a París, on fou alumne de V d’Indy a la Schola Cantorum El 1921, ja novament als Estats Units, estudià amb E Bloch i s’incorporà a l’Orquestra del Teatre Capitoli com a violí i al Ribaupierre Quartet en qualitat de viola El 1928, gràcies a una beca, tornà a estudiar a París, on romangué durant tres anys Fou allí on definí un estil personal i escriví les obres que li donaren fama, la Sonata número 2 per a violí i el Quartet de corda número 3 En 1932-38 ensenyà música a Vassar Michigan i, des del 1938, al…

Aprengué violí amb el seu pare, i a nou anys ja formava part d’un quartet Amb el patrocini del comte Eugen z Brvna pogué anar al Conservatori de Praga, on estudià amb FW Pixis i BD Weber Després d’algun èxit i de la finalització dels estudis tocà en l’orquestra del Teatre de la Ciutat després ho feu a Praga, Teplice i Horovice El 1826 anà a Viena, ciutat on ensenyà violí i establí amistat amb F Schubert El 1828 conegué N Paganini a Viena i quedà fortament impressionat Amb el temps adquirí una gran popularitat a Viena i a Bohèmia, on anava sovint El 1830 feu la…

Fill d’una família humil, a catorze anys començà a estudiar música i violí de manera autodidàctica El 1930 aconseguí ingressar al Conservatori d’Estocolm, on romangué fins el 1939 Fou deixeble d’O Olsson i KB Blomdahl i estudià violí, viola, contrapunt i harmonia Durant aquests anys d’estudiant començà a compondre Entre les seves primeres obres figuren Dues elegies per a violí i piano 1934, Sis cançons 1935 i Fantasia per a viola 1936 El 1939 guanyà una beca per a estudiar a París, però no hi romangué gaires mesos, perquè aquest mateix any fou acceptat…

Estudià primer amb el seu pare, J Novácek, i després amb J Dont a Viena 1880-83 i amb H Schradieck i A Brodsky al Conservatori de Leipzig, on guanyà el Premi Mendelssohn el 1885 Fou membre de l’Orquestra de la Gewandhaus i del Quartet Brodsky, a l’inici com a violí segon i més tard com a viola Posteriorment emigrà als Estats Units, on fou membre de l’Orquestra Simfònica de Boston 1891 i primer viola a la Damrosch Orchestra de Nova York 1892-93 També fou integrant del nou Quartet Brodsky El 1899 els seus problemes cardíacs l’obligaren a deixar la interpretació i es dedicà a…

Estudià violí primer amb el seu pare, músic aficionat, i després continuà al Conservatori de Viena amb J Hellmesberger com a professor de violí i A Bruckner com a professor de teoria Debutà com a violinista a nou anys i quan en tenia deu guanyà un premi de violí al Conservatori de Viena Després estudià a París amb LJ Massart fins el 1887 Realitzà una gira pels Estats Units entre el 1888 i el 1889 i del 1900 al 1901 Després tornà a Viena per tal d’acabar la seva formació musical Serví breument a l’exèrcit durant la Primera Guerra Mundial Visqué als Estats…

Fill d’un director de cor, de molt petit aprengué a tocar el violí El 1818 entrà a l’exèrcit, i més tard, al servei personal del tsar El 1837 succeí al seu pare en la direcció del cor de la capella imperial Conreà èxits com a violinista a París, però sobretot a Leipzig, on interpretà el Concert de violí de F Mendelssohn, sota la direcció del mateix compositor L’any 1833 compongué Déu salvi el tsar , himne que fou el nacional de Rússia fins el 1917 El 1861 començà a perdre l’oïda, i sis anys després hagué de retirar-se de la vida musical És autor d’òperes com Bianca e…

El 1703 el duc de Savoia, de l’orquestra del qual formava part en qualitat de violinista, l’envià a Roma, on estudià durant tres anys amb A Corelli És probable que en aquesta ciutat també estudiés durant un cert temps amb A Vivaldi El 1707 tornà a Torí, d’on arribà a ser primer violí de la capella musical, càrrec que ocupà la resta de la seva vida Es distingí pels seus majestuosos moviments de l’arc i exercí una poderosa influència a Itàlia i França Entre els seus alumnes hi havia G Pugnani, JM Leclair, LG Guillemain i JP Guignon La major part de la seva producció musical és per…