Resultats de la cerca
Es mostren 1349 resultats
constitució de Baiona
Dret constitucional
Text legal aprovat a Baiona per una assemblea de notables (que mai no passà de 91 membres), qualificada de «corts», convocada per Murat i per la junta de govern pel juny-juliol del 1808.
Després de les abdicacions de Carles IV i Ferran VII, aquest text reconeixia Josep, germà de Napoleó, com a rei d’Espanya i es volia atreure la confiança del poble La constitució era la base del pacte que unia el poble amb el sobirà El text comprenia 13 títols i 146 articles La religió del país seria la catòlica El poder executiu es compondria de nou ministeris Hom instaurava un senat, un consell d’estat i unes corts integrades per tres estaments, que es reunirien cada tres anys per discutir lleis fonamentals i aprovar els pressuposts Hom reconeixia la independència del poder…
Sant Jaume de Picalquers (Esplugues de Llobregat)
Art romànic
El 1285 el canonge de la seu de Barcelona Arnau de Picalquers va fundar un benefici a la capella de Sant Jaume de la parròquia d’Esplugues S’hi havia de celebrar misses per la seva ànima i per la de Berenguer de Santa Oliva El 1371 el beneficiat Bernat Martina, volia que hom adscrivís un terme propi a la capella El 1712 era destruïda i el 1726 el bisbe de Barcelona traslladà el seu benefici a l’altar de Sant Mateu de la parròquia d’Esplugues El 1773 es reconstruí la capella i tornà a tenir beneficiat, fins a mitjan segle passat Es troba al costat de l’antic castell de Picalquers…
causa de capbrevació
Història del dret
Causa iniciada pel senyor directe o pel mitjà, destinada al reconeixement del domini directe, la liquidació de censos endarrerits, el pagament de lluïsmes i d’altres drets dominicals, el compliment de l’obligació d’amortitzar i la justificació dels drets de l’emfiteuta.
Hom la iniciava amb la impetració de territori al jutge ordinari de l’emfiteuta, llevat que el senyor fos titular de la jurisdicció d’aquest si hom volia capbrevar béns situats a tot el Principat, calia demanar territori a l’audiència El territori acostumava a ésser el domicili del jutge Concedit el territori, el senyor nomenava jutge emfiteuticari o capbrevador normalment un advocat i sovint el mateix jutge ordinari i un escrivà de la causa per a la tramitació del procés Quan els afectats eren tots els emfiteutes d’un terme hom publicava un cartell de convocatòria Les causes de…
Alternativa Europea
Partit polític
Associació cultural creada a l’agost de 1993 a Barcelona, presidida per Juan Antonio Llopart i autodefinida inicialment “nacional-bolxevic”.
Imitadora del Front de Salut Nacional rus entre 1992 i 1993, volgué crear un front “antisistema” que aplegués neofeixistes i comunistes Els seus referents són “Ernst Jünger, Ramiro Ledesma, Jean Thiriart y los autores de la Revolución Conservadora Alemana” Pertany a un Frente Europeo de Liberación, difusor de tesis paneuropees neofeixistes, i volia crear un partit per concórrer a les eleccions, Alternativa Europea-Liga Social Republicana Preconitza una tercera república i un Frente Ecologista de Liberación editor d’ Identidad El 1997 tenia 50 militants, seu a Barcelona i…
Eduard Maria Vilarrasa i Costa
Literatura
Cristianisme
Eclesiàstic i escriptor apologista.
Estudià al seminari de Barcelona, i fou rector de la Concepció, i més tard oficial a la cúria del bisbat Per la seva posició, ortodoxa i conservadora, fou combatut i malvist pels liberals i els progressistes de l’època en canvi, tingué la confiança dels bisbes, i és tradició que el rei Alfons XII el volia recompensar amb una mitra, a la qual ell renuncià Entre la seva abundant producció hi ha Palabras de un creyente a los gobiernos y al pueblo 1858, que és una refutació de les doctrines de FRde Lamennais, La dignidad, la educación, la fe y la economía 1865, Pío IX Historia…
R.B.: revista barcelonista

Portada del núm. 1 de la revista R.B.: revista barcelonista (1965)
BIBLIOTECA DE L’ESPORT
Futbol
Publicacions periòdiques
Revista de futbol publicada a Barcelona des de l’abril del 1965.
Fou promoguda per un grup de periodistes escindits de la revista Barça, en desacord amb l’orientació que el club volia donar a aquella publicació Carles Barnils en fou l’editor i tingué redactors com David Castillo, Juan J Castillo, Manuel Ibáñez Escofet, Antonio Saénz Guerrero, Ricardo Huerta i Francesc Peris Josep Morera Falcó i Horaci Seguí s’encarregaren dels reportatges fotogràfics i Joaquim Muntañola, de les pàgines d’humor Al juny del 1981 el número 847 anuncià la suspensió de la revista, però la capçalera fou venuda a Joan Gaspart i al setembre del mateix any la…
Ferran Sanxis de Castre
Història
Primer baró de Castre.
Fill bastard de Jaume I de Catalunya-Aragó i de Blanca de Antillón Fou un dels fills preferits del rei, que l’heretà amb la baronia de Castre i, entre d’altres, els castells i les viles de Borjamán, Pomar, Estadella i Olvena Es casà amb Aldonza Ximénez de Urrea, de la qual tingué un sol fill, Felip El 1261 Jaume I l’envià a Nàpols per concloure els tractes del matrimoni concertat entre l’infant Pere i Constança de Sicília, i sembla que en tornà amb la núvia el 1262 Participà en les bandositats nobiliàries aragoneses i també, un temps, en la revolta de Ferriz de Lizana contra el rei 1266 S'…
Comitè de No-intervenció
Organisme internacional destinat a evitar interferències en la Guerra Civil Espanyola (1936-39).
Pressionat pel govern britànic, que volia evitar l’extensió de la guerra, i davant la divisió de l’opinió pública, el president francès Léon Blum proposà, el 25 de juliol de 1936, la no-intervenció de les potències i demanà l’adhesió al Comitè a la Gran Bretanya, els EUA, Itàlia, Alemanya, l’URSS, Bèlgica, Holanda, Txecoslovàquia i Polònia Malgrat les adhesions, el Comitè no pogué evitar l’ajut italià, alemany i portuguès al general Franco, i el soviètic, unit als voluntaris, a la República Les patrulles navals i terrestres creades pel febrer del 1937 foren insuficients, però…
Esteve Uroš IV de Sèrbia
Història
Rei (1331-46) i tsar de Sèrbia (1346-55).
Fill i successor d’ Esteve Uroš III , que destronà, es casà amb Helena, germana del tsar Joan Alexandre de Bulgària 1331 Amb ajut venecià vencé una expedició hongaresa 1340 Volia crear un imperi serbobizantí que aturés l’avanç turc Aliat amb l’emperador bizantí Joan VI Cantacuzè, des del 1341, conquerí Macedònia 1342-45, Tessàlia, Acàrnia, Epir i Etòlia 1348, però no aconseguí de recuperar l’Hercegovina dels bosnians Després d’haver-se fet coronar tsar dels serbis i dels grecs a Skopje, independitzà l’església sèrbia El 1349 promulgà un codi zakonik d’inspiració bizantina…
Biblioteca valenciana
Repertori biobibliogràfic, per ordre cronològic, redactat per Just-Pastor Fuster i Taronger i editat a València el 1827 i el 1830.
El seu títol complet és Biblioteca valenciana de los escritores que florecieron hasta nuestros días, con adiciones y enmiendas a la de D Vicente Ximeno Inicialment volia ésser un complement d’ Escritores del Reino de Valencia 1747-49 de Vicent Ximeno, obra que, al seu torn, aspirava a suplir les deficiències de la Biblioteca valentina 1695-1747 de Josep Rodríguez L’aportació erudita de Fuster resulta, en conjunt, tan important com la dels seus predecessors, o més encara Tingué la collaboració de Joan Antoni Maians , Francesc Xavier Borrull , Jaume Villanueva i Astengo , Josep…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 7
- 8
- 9
- 10
- 11
- 12
- 13
- 14
- 15
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina