Resultats de la cerca

Desenvolupant les transformacions biracionals iniciades per Luigi Cremona, aconseguí un notable desenvolupament de la geometria algèbrica Porta el seu nom un teorema fonamental relatiu a la forma de l’equació d’una corba o superfície passant per la intersecció de dues corbes o superfícies conegudes

Estudià cant a la seva ciutat natal amb Erika Müller i el 1943 debutà a Coblença, on aviat fou contractada per a l’estrena de Das Christ-Elflein ‘El Crist de Nadal’, de H Pfitzner Desenvolupà gairebé tota la seva carrera a la Staatsoper d’Hamburg, on romangué entre el 1946 i el 1973, interpretant una gran part del repertori de compositors com WA Mozart, G Verdi i G Puccini i d’autors del segle XX Intervingué en els festivals d’Edimburg, Glyndebourne i Salzburg, entre d’altres, i el 1960 debutà al Metropolitan de Nova York Aparegué als escenaris operístics de Viena i Munic, i participà en…

Començà els estudis de dansa amb Mary Wigman i després, a Amsterdam, a la School for New Dance Development, i a Nova York L’any 1993 obtingué una beca artística a la Künstlerhaus Bethanien de Berlín i fundà la companyia de dansa Sascha Waltz & Guests amb Jochen Sandig, un dramaturg Creà coreografies que retrataven la realitat social i la mentalitat petitburgesa i centrà la seva atenció en temes com la violència física i psíquica, la sexualitat frustrada i la batalla dels sexes Aconseguí construir un llenguatge corporal nou, ple d’imatges belles i alhora inquietants, a partir de moviments…

Estudià direcció d’escena a l’Escola Superior d’Art Dramàtic Ernst Busch de Berlín 1992-96 Després de treballar amb Manfred Karge a Weimar i al Berliner Ensemble, debutà amb les direccions d’escena a l’Studio de Trommeln in der Nacht ‘Tambors en la nit’, de BBrecht, i La desconeguda , d’ABlok Entre el 1996 i el 1999 dirigí la Baracke au Deutsches Theater, de Berlín, on presentà els muntatges Suzuki 1997, d’ASchipenko, i Shopping & Fucking 1998, de MRavenhill, entre d’altres Nomenat membre de la direcció artística de la Schaubühne am Lehniner Platz de Berlín 1999, entre el…

El 1969 es doctorà en física a la Universitat de Heidelberg En 1972-86 treballà a la Universitat de Stanford Califòrnia, EUA Des del 1986 és director de l’Institut Max Planck d’òptica quàntica i professor de física experimental i espectroscòpia làser de la Universitat Ludwig-Maximilians de Munic El 2005 rebé el premi Nobel de física compartit amb Roy Glauber i John Hall pel mesurament de freqüències de gran precisió utilitzant tècniques de l’òptica quàntica, especialment el rastreig òptic de freqüència

Estudià a la Universitat de Heildeberg i a la Universitat Tècnica de Munic Especialitzat en física teòrica, les seves primeres recerques es relacionaren amb l’estudi de traces en semiconductors Es traslladà al Massachusetts Tecnological Institute MIT, on començà l’estudi de la condensació de Bose-Einstein Finalment obtingué un condensat d’àtoms de sodi a temperatures molt properes a 0 K Per aquest descobriment rebé el premi Nobel de física el 2001, juntament amb EACornell i CEWieman

Durant la dècada de 1970 fou membre de grups d’extrema esquerra i participà en accions contra el sistema establert El 1980 s’uní al partit ecologista Die Grünen, pel qual fou elegit diputat al Bundestag 1980-83 En 1985-87 fou ministre de medi ambient del land de Hesse, càrrec que el convertí en el primer polític ecologista en un govern regional europeu en coalició amb el SPD El 1990 encapçalà la iniciativa reformista del partit, que l’enfrontà al sector radical, bé que els excellents resultats electorals del 1994 el confirmaren en el liderat Principal impulsor de la coalició de govern…

Des del 1917 fou professor de Sagrada Escriptura a Valkenburg, i després a Roma, a la Universitat Gregoriana i al Pontifici Institut Bíblic, del qual fou nomenat rector el 1930 Dirigí la revista “Biblica” Ocupà càrrecs d’importància a la cúria romana consultor de les congregacions de seminaris, de ritus i del Sant Ofici, president de la comissió per a la nova versió del saltiri, i també confessor de Pius XII Promogué l’acceptació dels gèneres literaris de l’Escriptura L’any 1959 Joan XXIII el creà cardenal, i més tard president del nou secretariat per a la unió dels cristians, càrrec des del…

Estudià violoncel amb E Malterre i A Poli, i el 1781 assolí el càrrec de primer violoncellista de l’orquestra de la cort de Stuttgart El 1793 fou nomenat konzermeister d’aquesta institució, la qual inclinà cap al repertori germànic Fou un important compositor de lieder i balades -peces líriques de major extensió que els primers i que presenten canvis en el tempo i en les textures segons les necessitats d’un text més variat i complex-, obres que agrupà en compilacions com Die Gesänge aus de Shauspiel Die Räuber 'Les cançons de l’obra Els lladres', 1782, sobre textos del seu amic F von Schiller…

Després d’haver estudiat amb J Stamitz i A Filtz, l’any 1752 ingressà en l’orquestra de la cort del Palatinat a Mannheim, formació en què ocupà el lloc de konzertmeister a partir del 1759 El 1778 es traslladà a Munic juntament amb tot el seguici de la cort La seva obra comprèn més d’una seixantena de simfonies, diversos concerts -majoritàriament per a flauta solista-, música de cambra i nombrosos ballets La seva producció simfònica fou molt elogiada, especialment a París, on, a banda de repetides audicions al Concert Spirituel, veieren la llum edicions d’algunes d’aquestes obres La síntesi…