Resultats de la cerca

El 1852 es traslladà a Graus, on assistí a l’escola i féu de pagès, fins que a 17 anys se n'anà a Osca, on treballà com a criat i en altres oficis, tot continuant els estudis El 1870 inicià estudis universitaris a Madrid, i, en 1872-75, es llicencià i es doctorà en dret i filosofia i lletres Fins aquell moment la seva vida havia estat una lluita constant contra la pobresa, la malaltia i la manca de suport afectiu Molt influït pel krausisme, després també ho fou per l’historicisme alemany, mentre que políticament es declarava “republicà federalista de bona fe”, i religiosament havia esdevingut…

Deixeble de Menéndez y Pelayo, fou professor de pedagogia a l’Escuela Superior del Magisterio, director de l’escola pràctica annexa a la normal de Madrid i de la publicació ‘El Magisterio Español’ Collaborà en diverses reformes de l’ensenyament i fou conseller d’instrucció pública 1921-30 Autor, entre d’altres obres, d' Escuelas graduadas 1899, Pedagogía 1912, Bibliografía pedagógica 1907-12 i Bibliografía pedagógica del siglo XX 1932-33

Sacerdot, catedràtic dels seminaris de Terol i de Sogorb D’ideologia liberal, el 1820 fou diputat per Terol S'exilià a Marsella el 1823, i més tard residí a Barcelona El 1844 fou presentat per a bisbe de Mallorca, però hi renuncià i fou canonge de València Publicà Diccionario geográfico-histórico de la España antigua Tarraconense, Bética y Lusitana 1835-36 i Compendio de la vida del apóstol san Pablo 1849

De cultura enciclopèdica —que impartí en un ensenyament polifacètic— i amb tendències pedagògiques obertes, exercí una influència enorme damunt la seva època, de la qual, però, fou un producte típic Fou rehabilitat civilment i eclesiàsticament, a desgrat del seu afrancesament palès i algun entrebanc sentimental Fou cofundador i redactor de la revista literària “El Censor” 1820-22 Escriví Poesías 1882, Ensayos literarios y críticos 1844, en dos volums, etc

Pare de Francisco Serrano y Domínguez Es destacà en la defensa de Cadis durant la guerra del Francès Perseguit pel règim absolutista de Ferran VII, lluità més tard a Catalunya contra els carlins Nomenat capità general de Catalunya 1836-37, establí, amb l’ajut econòmic del banquer Jaume Safont i la Junta d’Armament i Defensa de Barcelona, un pla per a exterminar els carlins, que no reeixí

El seu primer llibre Romancero de la novia 1920, acusà influències de Juan Ramón Jiménez i d’Enrique Menéndez Pelayo A Madrid s’incorporà al moviment ultraista i escriví a la revista “Grecia” també collaborà a “Ultra” d’Oviedo Més tard s’adherí al creacionisme Fruit d’aquesta etapa són Imagen 1922, Manual de Espumas 1924, Fábula de Equis y Zeda homenatge a Góngora, 1927, Limbo i Poemas adrede 1932 edició completa el 1943 Són també d’aquesta època els primers versos neopopularistes a la manera d’Alberti i García Lorca, i les primeres obres de retorn al realisme Versos humanos ,…

Desenvolupà el càrrec de salmista a l’església de San Isidoro de Madrid A la mateixa ciutat publicà un extens manual amb el títol Arte, o compendio general del canto-llano, figurado, y órgano , del qual es feren moltes edicions entre el 1777 i el 1862 El tractat, que està dedicat al cardenal Lorenzana, segueix l’esquema típic d’altres llibres similars, com ara el de Romero de Ávila del 1761 Dedica algunes pàgines a descriure el canto melodico o eugeniano practicat a la catedral de Toledo

Catòlic a ultrança, a mig camí entre el carlisme i la fidelitat a la monarquia alfonsina, acabà per acceptar aquesta Fundador de la Unión Católica i de diverses publicacions catòliques Ministre de foment amb Cánovas 1884, actuà sobretot al congrés Director de l’Academia Española i membre de gairebé totes les altres El seu germà, Luis Pidal y Mon 1842-1913, essent ministre de foment amb Silvela 1899, promogué un pla de reforma del segon ensenyament en un sentit plenament reaccionari, que fou molt combatut

Afiliat al partit progressista, fou reiteradament diputat i senador Dominà el mercat de la fusta a Castella la Nova i fou concessionari del ferrocarril València-Conca Home de confiança del general Prim, en dirigí alguns negocis industrials a Andalusia El seu fill Gil Roger y Vázquez Xelva 1862 — 1940 es llicencià en dret 1884 i fou director de l’hospital i de la junta d’obres del port de València Liberal, fou diputat a corts i governador de Tarragona Publicà Regionalismo práctico i altres obres

Impressor, imprimí a Oriola 1909-13 diversos periòdics com El Clarín , La Opinión i La Primavera Tingué després impremta a Monòver i Alacant, on dirigí 1924-36 el diari catòlic El Día , del qual fou propietari en 1926-36 Publicà els reculls poètics Flores silvestres 1908, Cantos de voluntad 1915, Por las rutas floridas 1921, Canciones de amor 1931 i Poesías 1946 Fou també autor d’obres com De mis andanzas por la vida 1916, Jávea 1920 i Orihuela Historia, geografía, arte y folklore 1954