Resultats de la cerca

Els orígens de la llegenda sobre el personatge són obscurs i sovint contradictoris, com, per exemple, amb relació al seu naixement i la seva educació El nucli més important del grup de llegendes escandinaves el presenta com a vencedor del drac Fafner, invulnerable menys en un punt de l’esquena, enamorat de la valquíria Brunilda, la qual ell desperta d’un son màgic Objecte de traïció, actua sota la influència d’una poció que la hi fa oblidar i casar-se amb Gudrun, germana de Gunnar Gunther Brunilda, en venjança, convenç Guttorn Hagen perquè el mati, i ella es llança finalment a la pira…

Ja a la Grècia i a la Roma clàssiques i a l’Egipte dels Ptolemeus hi hagué una activitat editorial important, mitjançant obradors on escrivans professionals o esclaus feien còpies múltiples de manuscrits destinades a la venda Però a partir del Baix Imperi i sobretot de l’alta edat mitjana, els copistes estigueren al servei de monestirs, catedrals, corporacions, magnats o sobirans, que n'eren els únics beneficiaris La difusió de la impremta s XV significà una veritable revolució, i el llibre adquirí novament interès comercial El negoci editorial, però, restà de moment a les mans dels…

És un líquid incolor, miscible amb els solvents orgànics i immiscible amb aigua, que bull a 140°C/20 Torr Hom l’obté de les seves fonts naturals, i és emprat com a aromatitzant en perfumeria i en la indústria alimentària

És emprat, eventualment mesclat amb gasolina, com a combustible en els motors d’avió de reacció i com a reductor en els ergols líquids El querosè fou molt emprat com a combustible en els quinqués i en altres llums i era anomenat petroli de cremar

És constituït per unions 1,4 i té una estereoquímica principalment trans respecte al doble enllaç És resistent a l’oxidació i a la calor, i resulta pràcticament incombustible pel seu contingut de clor D’altra banda, és resistent a la majoria de dissolvents Pot ésser vulcanitzat conduint a modificacions que presenten resistència física i elasticitat comparables a les del cautxú natural, juntament amb una resistència tèrmica molt superior És conegut comercialment com a neoprè

Hom distingeix les mars costaneres , les continentals i les interiors o tancades Les mars costaneres són àmpliament obertes als oceans i es caracteritzen per una gran amplitud de marca Quan tenen forma de grans estrets i són obertes per dos extrems hom les anomena mars mànega mar de Noruega, de la Mànega, i si són en forma de golf, mars golf mar d’Oman Les mars continentals són gairebé tancades i només són comunicades amb els oceans mitjançant estrets, amb una salinitat, una temperatura i uns corrents específics Són mars d’aquest tipus la Mediterrània, la Bàltica i la mar Negra Les mars…

D’origen obscur, com la mateixa bhakti, és difós per tot el nord de l’Índia i engloba nombroses sectes filosòfiques, sobretot el viśiṣṭadvaita de Rāmānuja i el dualisme dvaita de Madhva, les formes devocionals de Śrinivāsa del país tàmil i del Sahajīya, de gran influència tàntrica Ha tingut místics i poetes famosos, com Rāmānanda, Kabīr, Vallabha, Surdas, Tulsīdās, Tukaram, etc

Generalment són arrencades de la roca mitjançant l’explosió de barrinades Les pedreres solen rebre noms específics segons la mena de pedra que hom en treu, i així són anomenades guixera, llosera, marbrera, marguera, tosquera, etc, segons que la pedra obtinguda sigui, respectivament, per a fer guix, lloses, marbre, marga, pedra tosca, etc Les oscillacions de la producció de les pedreres als Països Catalans depenen molt de la proximitat al lloc on s’ha d’emprar la pedrera i ben poc de la mà d’obra, que és mínima Pel seu volum, la pedrera més important és la calcària Procedeix…

En els sistemes successoris d’arrel romana, com el català, també és anomenat herència

El seu pes real com passava amb el de la lliura era diferent segons els llocs era equivalent a un pes comprès entre 230 i 280 g El pes teòric era de nou unces de la lliura romana afeblida hom considera, també, que correspon a vuit unces de lliura tendera Les divisions del marc eren també distintes segons el lloc Així, el de Barcelona es dividia en 8 unces, o 32 quarts, o 128 argenços, o 4 608 grans i el de València, en 8 unces, o 192 diners, o 4 608 grans Hom troba el marc documentat, tant a Alemanya com a França, ja des del s XI Per la importància d’algunes fires, els marcs locals arribaren…