Resultats de la cerca

Fundat per la comtessa Dolça d’Urgell el 1186, la primera abadessa fou Guillema Sembla que era de la filiació de Vallbona de les Monges Suprimit el 1470, fou donat a Poblet en qualitat de priorat masculí i les monges que hi restaven s’uniren a les de Vallverd Tragó de Noguera Era encara priorat el 1579 Poblet el vengué el 1700 Només en resta l’església segles XII-XIII, en mal estat, de creu llatina i tres absis, els dos laterals oberts en el gruix del mur

En resten diversos vestigis, principalment una torre circular, construïda amb aparell petit, característic del segle XI Hi ha una obertura elevada amb arc de mig punt i els muntants avançats en lloc de l’ampit hi ha un forat A la part baixa hom ha obert un esvoranc Aquesta torre era voltada d’un recinte d’aparença més tardana El lloc d’Arques és esmentat ja el 839 en l’acta de consagració de la catedral d’Urgell, i juntament amb el seu castell, era un domini del bisbe de la Seu

Quan la transcripció es fa d’un document contingut en el protocol del notari rep el nom de còpia Dels s XIII al XVII s’observava la formalitat de fer constar a la capçalera del nou document que el text transcrit ho era en forma literal i que no era cancellat o esmenat ni hi havia sospita de vicis extrínsecs ensems, amb el notari que autoritzava la transcripció, cloïen el testimoni uns altres dos notaris o bé el jutge ordinari del lloc A partir del s XVIII els testimoniatges foren autoritzats amb un sol notari

El més important era el presídium del soviet suprem, que exercia de forma collegiada les funcions de cap d’estat Cos permanent, entre les sessions del soviet suprem tractava de les principals qüestions de l’administració de l’estat i controlava el treball dels òrgans subordinats Era elegit pels diputats de les dues cambres del soviet suprem i l’integraven el president, el primer vicepresident, quinze vicepresidents un per cada república federada, el secretari i vint-i-un vocals Del 1952 al 1966 el politburó tingué el nom de presídium del comitè central

Fundada a la segona meitat del segle XI, l’església fou consagrada el 1099 per sant Ot era filial de la canònica d’Urgell el prior era sempre canonge de la Seu Secularitzada el 1255 i definitivament el 1272 tenia aleshores sis canonges, esdevingué collegiata secular a la fi del segle XV, que perdurà fins a mitjan segle XIX El 1423 el bisbe Ferrer d’Urgell havia intentat d’establir-hi la capitalitat de la diòcesi, però tingué vida efímera L’església fou molt refeta al segle XVIII, però conserva alguns elements antics

Les serres del sistema Cantàbric dividien les terres ocupades pels asturs en Asturia Transmontana al N i Asturia Augustana al S, divisió que hom coneix en temps dels romans La ciutat més important de la Transmontana era Lucus Asturum avui Lugo i la de la zona sud i de tot el conjunt era Asturica Augusta avui Astorga Els asturs es distingiren per la resistència que oposaren als romans durant les guerres cantàbriques, en temps d’August La zona fou important durant l’imperi Romà per les explotacions d’or

Els ainus actualment practiquen l’agricultura, però llur base de subsistència tradicional era la pesca, i, secundàriament, la caça i la recollecció Vivien formant petits poblats, en barraques rectangulars de fusta i fibres vegetals Es vestien amb túniques de fil d’escorça, i, a l’hivern, amb pells La unitat social bàsica era la família Un cap elegit per un consell de vells governava els poblats Sovintejava el matrimoni poligin De religió animista, destacava el culte a l’os, objecte de diversos rituals Actualment els ainus es troben gairebé del tot assimilats als…

A l’època homèrica el gimnàs era una pista senzilla o una àrea coberta de sorra Amb el temps evolucionà i es convertí, a la segona meitat del segle IV aC, en un veritable conjunt arquitectònic, l’element més important del qual era la palestra L’escriptor Vitruvi descriví les diverses parts del gimnàs, que hom pot veure, encara actualment, a Olímpia El conjunt d’edificis esportius d’aquesta ciutat és potser l’exponent més fidel de la descripció vitruviana A Roma, el gimnàs experimentà una transformació radical i donà origen a les termes

Fill del veguer de Vic Bernat de Mont-rodon mort el 1338 Des del 1338 era canonge de Girona, i el 1342 era ardiaca de Besalú Fou nomenat vicari general del bisbe Satria 1373, i bisbe de Girona l’any següent Fou continuador de l’activitat del seu oncle Arnau, i donà un notable estatut sobre l’administració dels aniversaris, que vigí molts segles Fou enterrat en un magnífic sarcòfag d’alabastre a la capella dels sants màrtirs gironins, prop del seu oncle, el bisbe Arnau de Mont-rodon

Assistí a les accidentades corts de Montsó 1388 Passà a l’illa de Sardenya 1391-94, com a lloctinent del seu germà Joan, que n'era el governador Intentà, sense èxit, que el rei Joan I anés amb una expedició d’auxili a l’illa 1393 El 1396 ocupà, amb Galceran de Rosanes, el Castellví de Rosanes, que era del comte Mateu I de Foix, com a represàlia per la seva invasió de Catalunya El 1413 fou convocat per Ferran I per planejar la repressió contra la revolta de Jaume d’Urgell