Resultats de la cerca
Es mostren 2188 resultats
Santa Maria de Lladurs
Art romànic
A la consagració de Sant Llorenç prop Bagà Berguedà de l’any 983 consta que el monestir posseïa l’església de Santa Maria de Lladurs “ ecclesiam Sancte Mane de Ladurcio ”, la qual, versemblantment, no era la parroquial del lloc, atès que l’acta de consagració de Sant Julià de Canalda Odèn, de l’any 900, ens assabenta que ho era la de Sant Martí L’any 1037 apareix novament esmentada, en aquest cas arran de la venda d’uns alous situats“ in apendicio de Sancta Maria de Ladurc ” Aleshores possiblement ja no era una possessió de Sant Llorenç prop Bagà, car l’inventari dels béns del monestir de…
Esglésies de la Baixa Ribagorça Occidental anteriors al 1300
Art romànic
Mapa de les esglésies de la Baixa Ribagorça anteriors al 1300 JE Zamora i J Boix Campo Santa Maria de Campo Foradada Sant Andreu de Foradada Sant Pere de Senz Sant Sadurní del Solà Església de Terrassa Santa Maria de Vacamorta Santa Llogaia de l’Espluga de Merli Graus Sant Miquel de Graus Mare de Déu de la Penya, abans Santa Maria de Graus Santa Maria de Grostan Santa Clara de Puigcremat Sant Pere de Torre d’Obato Santa Engràcia del castell de Panillo Sant Anton o Sant Joan de Pano Santa Cecília de Fontova Sant Gregori de Fontova Sant Feliu del Palau de Fontova Sant Martí de Parets Altes Sant…
Joan Aulí i Caldentey
Música
Organista i compositor mallorquí.
Vida S’inicià en la música amb Bartomeu Julià, organista de la parròquia del seu poble El 1813 ja tocava l’orgue a l’església de Sant Miquel de Palma i un any més tard ingressà al convent de Sant Domingo de la ciutat El 1823 els religiosos foren expulsats de Mallorca i inicià un periple que el dugué a València, Alacant, la Manxa i Cartagena, per retornar al convent de Palma al final del mateix any El 1825 viatjà a Madrid per a ampliar estudis, i durant els tres anys de residència a la capital tocà l’orgue a Nuestra Señora de Atocha El 1828 tornà a Palma i ben aviat adquirí fama com a…
John Winston Lennon
Música
Cantant, guitarrista, pianista i compositor de cançons anglès.
Vida Juntament amb Paul McCartney, fundà The Beatles Aviat començà la seva carrera en solitari, i ja abans de la dissolució del grup el 1970 havia gravat tres discos, dos d’experimentals, amb l’artista Yoko Ono, que fou la seva segona dona, i un tercer d’un concert en directe, on incloïa el cant a la pau Give Peace a Chance Ja sense el grup, inicià amb Yoko Ono una carrera musical i un ferm activisme polític contra la guerra del Vietnam i en suport dels drets dels més desfavorits, per la qual cosa l’administració nord-americana el sotmeté a un assetjament constant Des d’aleshores fins que es…
La patrulla
Cinematografia
Pel·lícula del 1954; ficció de 94 min., dirigida per Pedro Lazaga i Sabater.
Fitxa tècnica PRODUCCIÓ Ansara Films - JAPoves Madrid ARGUMENT I GUIÓ Rafael García Serrano, José María Sánchez Silva FOTOGRAFIA Manuel Berenguer blanc i negre, normal AMBIENTACIÓ / DECORACIÓ Enrique Salvá, Joaquín Alba MUNTATGE Sara Ontañón, Mercedes Alonso MÚSICA Fernando García Morcillo i cançons de la guerra SO Paulino García Velázquez INTERPRETACIÓ Conrado San Martín Enrique, José María Rodero Vicente, Marisa de Leza Lucía, Julio Peña Matías, Antonio Almorán Paulino, Julio Riscal el poruc, Germán Cobos Calatayud, Fernando MDelgado el capità Silvio, Arturo Fernández…
Notícia de Catalunya
Cinematografia
Sèrie de curts documentals produïda per l’Institut del Cinema Català entre el 1981 i el 1988, amb la col·laboració de l’Ajuntament de Barcelona i la Generalitat.
Aquests curts de 12 minuts de durada foren la continuació del Noticiari de Barcelona i gaudiren de distribució comercial arreu de Catalunya i més enllà, com ara Andorra o Perpinyà Amb temes d’interès comú i decidits per un consell de redacció, se’n rodaren divuit números Diada Nacional de Catalunya Onze de Setembre 1981, d’Antoni Martí i Pere-Joan Ventura Festes de la Mercè 1981, d’Antoni Verdaguer L’Assemblea de Catalunya 1981, de Carles Duran Gran Teatre de Liceu un espai que mira al 2000 1981-82, de Manuel Cussó i Ferrer i Xavier Juncosa La normalització del català 1982, de Joan Baptista…
Historias de amor y masacre
Cinematografia
Pel·lícula del 1975-1978, Animació, 80 min., dirigida per Jordi Amorós i Ballester, Ja.
Fitxa tècnica PRODUCCIÓ Ediciones Amaika Carlos Navarro, Barcelona GUIÓ JAmorós FOTOGRAFIA Xavier Font truca MUNTATGE Emilio Ortiz MÚSICA Enrique Escobar DIRECCIÓ D’ANIMACIÓ Víctor Luna ANIMACIÓ José Jorna, Marta Moragas, Rosa Maria Amorós, Anna Maria Virgili COORDINACIÓ Lola Fernández Julià SO Sonoblok ESTRENA Madrid, 16041979, Barcelona, 01061980 PREMIS Zagreb 1978 Hace un porrao de años o más , d’Ivà Sinopsi Cinta estructurada en sis episodis dibuixats per humoristes collaboradors de la revista "El Papus" El film comença amb una paròdia en imatge real de les presentacions de…
Felip Sagués i Badia
Cinematografia
Cineasta amateur.
Vida El 1937 rodà el seu primer film, Imitando al faquir , amb els alumnes del collegi de Sant Julià de Vilatorta El 2004 Esteve Riambau i Elisabet Cabeza recuperaren aquest film per a crear el documental comercial La doble vida del faquir Més tard, i sense deixar mai de realitzar cintes familiars, feu la seva segona ficció, El legado de sir Breton Woods 1944 després aconseguí el premi d’argument de Canes per Marte no es un dios 1949 i primers guardons del CEC per Baile de disfraces 1949 i Compra-venta de ideas 1950, aquest darrer amb guió de Rafael J Salvia i tots dos amb direcció artística…
Frederic Martínez i Tudó
Cinematografia
Compositor i productor.
Vida Sense abandonar la seva professió de metge, es dedicà a compondre música per al cinema i fou també l’autor de dues revistes musicals, Hechizos de Fu-Manchú i La novia del Paralelo La seva producció de bandes sonores s’inicià el 1942 amb Mosquita en palacio , de Joan Parellada, i Sangre en la nieve , de Ramon Quadreny, ambdues en collaboració amb Josep Casas i Augé Sovint, algunes de les seves cançons traspassaren la pantalla i es convertiren en èxits en les sales de ball o a la ràdio Actiu en el cinema fins el moment de la seva mort, el 1962 creà la Cooperativa Cinematográfica…
Josep Roca i Pons
Lingüística i sociolingüística
Lingüista.
Vida i obra Llicenciat en lleis 1935 i en filologia romànica 1941 per la UB, es doctorà en aquesta disciplina a la Universitat de Madrid 1953 Fou professor a les universitats de Barcelona 1947-55 i d’Oriente, a Santiago de Cuba 1955-56, i, després d’una estada a Nova York 1956-58, a la universitat d’Indiana 1958-81, d’on fou catedràtic i posteriorment professor emèrit, i on es troben els Josep Roca-Pons Archives 1995 Entre les seves principals publicacions cal destacar Estudios sobre las perífrasis verbales del español 1958 premi Menéndez y Pelayo, la llargament reeditada Introducción a la…
,