Resultats de la cerca

Visqué a Bizanci i ensenyà llengua llatina sota el regnat de l’emperador Anastasi, al qual dedicà un Panegíric Escriví la més important de les gramàtiques llatines de l’antiguitat, la Institutio de arte grammatica , en 18 llibres anomenats Priscianus maior els 16 primers, i Priscianus minor els dos restants A l’edat mitjana gaudí d’una gran fama Com a mestre indiscutit, la seva gramàtica figurà en totes les biblioteques més importants de l’època, entre les quals la del monestir de Ripoll

El 1952 ocupà la càtedra d’història de l’edat mitjana i de la França medieval de la Universitat de Tolosa Influí sobre JVicens i Vives, amb el qual collaborà ocasionalment Sobresurten les seves obres Commerces et marchands de Toulouse vers 1350-1450 1955, Histoire de Toulouse 1958, Histoire du Languedoc 1969 i Les origines linguistiques de l’Europe occidentale 1971 A més, publicà treballs marginals o conjunturals d’història catalana, com ara Finances et vie urbaine Barcelone et Toulouse au début du XVe siècle 1965

Hom troba testimoniatges de la pràctica d’aquest art a Babilònia, a Grècia nékyia i a Roma També fou practicada pels hebreus bé que la Bíblia la condemna, n'enregistra diversos testimoniatges Entre els primers cristians fou condemnada, però sobrevisqué a la caiguda de l’imperi Romà, i hom en troba traces a l’edat mitjana i al Renaixement Encara subsisteix, esporàdicament i clandestinament, a l’Àfrica equatorial, a les Antilles i al Tibet Algunes característiques nigromàntiques tenen alguns aspectes de l’espiritisme modern

El científic Andrei Kapitsa apuntà al final de la dècada de 1950 la possible existència d’un gran llac d’aigua dolça sota la base antàrtica soviètica Vostok Científics russos i britànics en confirmaren l’existència el 1996 El llac és sota una capa de gel de 3600 m, té una superfície de 15690 km 2 i una fondària mitjana de 344 m Al febrer del 2012, científics russos aconseguiren per primera vegada perforar el gel fins arribar a l’aigua d’aquest llac subglacial

Moltes vegades els centres degradats corresponen als centres històrics, els quals han experimentat un estat d’empitjorament continu de manera que finalment només hi resideixen bàsicament grups socials marginals Hom procedeix a recuperar-los mitjançant un procés de reinstallació dels grups marginals i per la rehabilitació urbanística i arquitectònica posteriorment s’hi installen grups socials de classe mitjana i, finalment, de classe alta Aquest procés es dona també en àrees deshabitades obsoletes, del tipus industrials ferroviàries o portuàries, com és el cas dels docks de Londres

Als segles XV i XVI hi hagué una nova emigració vers els països eslaus i bàltics i al segle XIX una nova onada es traslladà als EUA Els asquenazites constitueixen la gran majoria del món jueu, bé que foren les principals víctimes de les matances nazis Parlen un dialecte alemany amb elements hebreus i eslaus, l’ídix El mot asquenazita derivat d’Aškěnaz, epònim d’una tribu descendent de Jafet inclosa a la “taula de pobles” del Gènesi és emprat des de l’edat mitjana

Aquesta indicació cronològica, molt estesa durant l’edat mitjana, és coneguda en els documents amb la fórmula anno a Nativitate Domini i vol dir que aquell any havia començat set dies abans que l’actual Fou molt emprada a Roma, a la cancelleria pontifícia, i s’estengué per tot Europa Una ordenança de Pere el Cerimoniós, a Perpinyà 16 de desembre de 1350, prescriu que els documents han d’ésser datats per l’any de la Nativitat Perdurà fins al començament del s XVIII

Als Països Catalans, a les contrades mediterrànies humides, és molt freqüent la bardissa d’esbarzer i roldor de l’Empordà al Rosselló, en ambients més secs, la bardissa d’espinavessa i a la muntanya mitjana apareixen bardisses riques en esbarzers i rosers silvestres, de diverses espècies, les anomenades bardisses muntanyenques En general, les bardisses es fan en sòls profunds i força humits, als marges dels camps, on formen tanques, i a les vores dels boscs Sovint substitueixen temporalment comunitats forestals destruïdes per l’home ©

Es llicencià en dret a Barcelona el 1878 Afiliat al moviment regionalista català Fou redactor de La Renaixença des del 1882 i de L’Art del Pagès , on publicà estudis sobre legislació agrària i temes econòmics i socials Esdevingué molt popular a Barcelona en defensar gratuïtament el 1882 els industrials embargats arran d’uns conflictes tributaris Fou membre de l’Acadèmia de Jurisprudència Publicà alguns opuscles sobre temes com el Tribunal de les Aigües de València o el laude arbitral a l’edat mitjana

Com el seu mestre, Saliceto, recomanà en molts casos d’accident i malaltia una terapèutica quirúrgica que la seva època menyspreava ús del cauteri per a determinats tumors, sutura dels nervis seccionats, trepanació en cas de fractura cranial amb els fragments enfonsats, etc Havent-se traslladat a París, dedicà la seva Chirurgia magna 1270 a Felip IV de França, que l’havia protegit Escriví també una Chirurgia parva 1296 Ambdues obres contribuïren al renaixement de la cirurgia empírica durant la baixa edat mitjana europea