Resultats de la cerca
Es mostren 1550 resultats
Santa Maria de les Sogues (Bellvís)
Art romànic
Situació Vista de l’indret de les Sogues, amb el perímetre reconstruït del basament de l’antic temple i les tombes excavades en el seu interior, que es poden datar d’època medieval i barroca ECSA-JI Rodríguez Els vestigis d’aquest antic santuari són en un petit tossal, a poc més de 2 km al nord de Bellvís Mapa 33-16 360 Situació 31TCG187177 S’hi va per un camí que surt de Bellvís i porta a Vallfogona de Balaguer Història Els orígens d’aquest santuari són desconeguts, malgrat la llegenda tradicional que n’explica la fundació Amb tot, el lloc ja és documentat l’any 1147, en què les…
Castell de Sarroca de Lleida
Art romànic
Situació Fortificació d’estructura complexa, una de les més ben conservades del Segrià ECSA-J Bolòs El castell de Sarroca és situat dalt d’un turó de roca sorrenca als peus del qual, per la banda S-E, s’estenen les cases del poble de Sarroca de Lleida, el qual s’emplaça a la confluència de la vall de Cova Bona amb la de la Vall Major Mapa 32-16 416 Situació 31TBF965926 Sarroca de Lleida és a 18 km de Lleida per la carretera N-230 JRG Història La fortalesa de Sarroca té potser el seu origen en època islàmica, tot i que alguns historiadors creuen que és més tardà, com revela la seva…
Vila fortificada i castell de Castellnou dels Aspres
Art romànic
Situació Vista àeria del castell amb la vila fortificada als seus peus ECSA - Jamin Castellnou dels Aspres, al peu del roc de Mallorca, prop de la riera de Castellnou, s’estén graonadament al peu de l’esperó rocós dominat pel castell del mateix nom El recinte fortificat que envolta el poble està gairebé intacte, la qual cosa confereix al lloc un interès excepcional Mapa IGN-2448 Situació Lat 42° 37’ 12,6” N - Long 2° 42’ 15” E El poble de Castellnou és 5 km a ponent de Tuïr, tot seguint la carretera D-…
Castell de Tatzó d’Avall (Argelers)
Art romànic
Situació Torre d’angle del recinte fortificat d’aquesta fortalesa ECSA - A Roura És situat al poble de Tatzó d’Avall, separat 1 km del nucli dit Tatzó d’Amunt Mapa IGN-2549 Situació Lat 42° 34’ 11,34” N - Long 3° 0’ 20,8” E La població és situada a un centenar de metres de la N-114, a mà esquerra, uns 2 km al sud d’Elna Història El castell de Tatzó d’Avall, bressol de la família vescomtal a la qual donà el nom, era el successor segurament d’una localitat molt antiga, de la qual unes poques excavacions fetes a prop han descobert vestigis romans i preromans L’etimologia del seu nom és un…
Castell de Dosquers (Maià de Montcal)
Situació Un aspecte de les ruïnes del castell J Bolòs Castell situat al veïnat de Dosquers, actualment dins un petit bosc d’alzines, enmig de camps i prop de la riera de Maià, que el separa dels plans on hi ha l’església de Sant Martí Mapa 257M781 Situació 31TDG796718 Si hom segueix la carretera que va de Besalú a Figueres, després del km 4, molt poc abans d’arribar al trencall de Maià de Montcal, cal girar a mà dreta, passar per davant de Can Marifont i seguir un camí carreter uns quants centenars de metres Després de passar dues cases, en arribar a la tercera, el mas Usall, cal deixar l’…
L’os bru
L’os Ursus arctos experimenta una lenta recuperació els seus rastres poden ser trobats des de la Ribagorça occidental fins a la Cerdanya i el Capcir, i des de la vall de Manyanet al Pallars Jussà i l’Arieja S’estima que el nombre d’ossos fluctua entre 14 i 16 Jordi Ruiz-Olmo L’os bru Ursus arctos es va extingir definitivament a la darreria del segle XX Segons diferents autors, l’últim os autòcton dels Pirineus catalans podria haver desaparegut entre el 1987 i el 1991 Aquest fet va originar moltes queixes del collectiu conservacionista a l’Estat francès com a conseqüència, es va aprovar un…
monestir de Sant Cugat del Vallès

Vista de la façana principal del monestir de Sant Cugat del Vallès
Gabriel Serra
Abadia
Abadia benedictina situada dins la població de Sant Cugat del Vallès (Vallès Occidental).
El conjunt monàstic El monestir de Sant Cugat es pot considerar com un dels conjunts monàstics medievals més ben conservats de Catalunya i com un dels millors exemples de les transformacions històriques dels monestirs benedictins Està organitzat de la manera habitual en aquest tipus de centres, amb les dependències disposades al voltant del claustre, i s’assenta sobre un antic recinte fortificat romà, el castrum Octavianum, els vestigis del qual són visibles a la part baixa de la capçalera de l’església Les restes més antigues identificades dels edificis cristians es troben al pati del…
península Ibèrica

Mapa geològic de la Península Ibèrica
© Fototeca.cat
Península
Península del SW d’Europa, situada entre la mar Mediterrània i l’oceà Atlàntic.
Unida al continent europeu per l’istme pirinenc i separada de l’Àfrica per l’estret de Gibraltar, és la península més gran de la mar Mediterrània 584553 km 2 Comprèn els estats d’Espanya i Portugal, el Principat d’Andorra i la colònia britànica de Gibraltar La geomorfologia Quant a la natura de les roques , hom hi pot considerar tres tipus fonamentals les roques silícies, les calcàries i les argiloses Les silícies, riques en quars anhídric silícic, predominen on hi ha materials antics, primaris, tant eruptius com metamòrfics Les roques més freqüents són el granit, els esquists i el gneis Es…
Godall

Godall
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi del Montsià.
Situació i presentació El terme municipal de Godall, d’una extensió de 33,62 km 2 , és situat a la part central de la comarca entre el pla de la Galera i la serra de Godall 400 m a la mola de Godall El terme s’estén suaument al peu de la serra pel costat interior o de ponent Limita al N amb la Galera, al NE amb Masdenverge, a l’E amb Freginals, i al sector meridional i de ponent amb Ulldecona Orogràficament, destaca la serra de Godall 400 m a la mola de Godall, alineació muntanyosa, estesa en direcció SW-NE, parallela a la serra de Montsià, de la qual la separa la vall d’Ulldecona…
alpinisme

Expedició catalana al cim de l’Everest (1985)
© Fototeca.cat
Esport
Ascensió a pics elevats o difícilment accessibles.
Terme aplicat, per extensió, a l’esport practicat a totes les muntanyes del món i que fou iniciat al final del segle XVIII, coincidint amb la primera ascensió al Mont Blanc i la progressiva exploració dels cims més importants dels Alps El 1786 pujaren per primera vegada al Mont Blanc Jacques Balmat i el doctor Paccard l’any següent, Horace Bénédict de Saussure, científic ginebrí que promogué la primera ascensió, hi installà els seus aparells meteorològics La motivació científica i l’esport es barrejaren en l’esperit dels pioners Del 1800 al 1850 foren assolits els grans cims alpins de més…