Situació
Un aspecte de les ruïnes del castell.
J. Bolòs
Castell situat al veïnat de Dosquers, actualment dins un petit bosc d’alzines, enmig de camps i prop de la riera de Maià, que el separa dels plans on hi ha l’església de Sant Martí.
Mapa: 257M781. Situació: 31TDG796718.
Si hom segueix la carretera que va de Besalú a Figueres, després del km 4, molt poc abans d’arribar al trencall de Maià de Montcal, cal girar a mà dreta, passar per davant de Can Marifont i seguir un camí carreter uns quants centenars de metres. Després de passar dues cases, en arribar a la tercera, el mas Usall, cal deixar l’automòbil. Passant pel costat d’aquesta masia, per la banda de baix, hom surt a un camp, a l’altre costat del qual hi ha un petit bosc d’alzines, i al seu darrere s’albira el campanar de l’església de Sant Martí. Entremig de les alzines hi ha les parets del castell. (JBM)
Història
Les dades que hom té sobre el castell de Dosquers, com succeeix amb les que fan referència a l’església de Sant Martí de Dosquers, són molt escasses i tardanes; malgrat l’antiguitat de la fortalesa, no n’hi ha cap d’anterior al segle XIII. Així doncs, el topònim Dosquers, que devia voler dir “dues roques”, apareix documentat per primera vegada l’any 1206, en la signatura de “Johannis, clerici de Duobuschers”.
Tanmateix, l’existència del castell no és constatada documentalment fins el 1245, en què Guillem de Cabanelles, bisbe de Girona, deixà a la capella de Santa Maria i Tots els Sants, que ell mateix havia manat construir al palau bisbal de Girona, el castell de Dosquers i tot allò que posseïa per raó d’aquest castell, alhora que concedia la seva batllia a Berenguer de Vilar de per vida, a qui també deixava alguns porcs, ovelles i cabres: “ Item dimittimus capellae quam edificavimus in palatio Gerundae ad honorem Beatae Mariae et Omnium Sanctorum castrum nostrum de Duobus Queriis cum onmibus suis pertinentiis et cum emptionibus quas fecimus tam in parochia de Mayano, quam extra in parochia de Duobus Queriis et de Chaxaniis. […] Item dimittimus dignitati episcopali quod habemus ratione castri de Duabusqueriis in ecclesia Sanctae Mariae de Junqueriis, si conquesiverit idem monasterium Villaebonae respondeatur ei in iure sive malo placito et calumnia. […] Item dimittimus Berengario de Villario et de Clave omnes porcos, capras et oves de Duobusqueriis medium per medium, et retinemus nobis et habere volumus dictum Berengarium de Clave pro paterna et materna hereditate, et voluimus ipsum esse de dominio castri de Duobusqueriis et laudamus et concedimus dicto Berengario de Villario totam baiuliam de Duobusqueriis quam sibi donavimus et concessimus dum vixerit”.
Per tant, el castell de Dosquers, que havia d’esdevenir símbol del poder episcopal de Girona a la zona, no fou possessió de la mitra gironina fins al 1245, essent amb anterioritat possessió personal del bisbe Guillem de Cabanelles.
L’autoritat episcopal sobre els habitants de Dosquers es veié enfortida quan, l’any 1257, el rei Jaume I de Catalunya-Aragó concedí al bisbe de Girona que els homes de Dosquers, Crespià i Pedrinyà no estiguessin obligats davant la Cúria de Besalú.
Res no sabem de la història del castell de Dosquers durant el segle XIV, llevat de la venda que feu el monarca Pere III de Catalunya-Aragó, l’any 1372, dels drets de bovatge de diferents parròquies i castells, entre els quals figura el “castrum de Duobus Guerris”, que tenia al seu terme el veïnat de Pedrinyà, per a poder afrontar les despeses de la guerra de Sardenya.
Les dades no són més abundants pel que fa al segle XV. Hom sap únicament que, l’any 1467, en plena guerra civil que enfrontava el rei Joan II de Catalunya-Aragó amb la generalitat catalana, el duc de Lorena, que dirigia les tropes de Pere, conestable de Portugal, contra Joan II, declarà aplicables a la defensa del castell de Dosquers, que reconeixia com a propi del bisbe de Girona, les rendes d’aquesta fortalesa.
El castell de Dosquers va pertànyer a la mitra gironina fins ben entrat el segle XIX, ja que, l’any 1802, els priors de Lledó i Jonqueres de Maià i l’abat de Sant Pere de Besalú dugueren a terme un litigi contra el bisbe de Girona per a defensar els drets dominicals que aquests havien adquirit del castell de Dosquers. Tanmateix, el plet fou guanyat per la mitra, la qual continuà tenint la possessió del castell i detenint-hi la jurisdicció civil. (JFC)
Castell
Les restes d’aquest edifici, tot i estar tapades per la vegetació, fan pensar que hi devia haver en aquest lloc una fortificació prou important. Actualment en resten alguns panys de paret força grans, especialment a la cara de migjorn del recinte; hom pot, però, endevinar bé, a tot arreu, per on passava l’antic mur perimetral. A l’espai interior, clos per aquest mur, hi ha dues grans roques, que degueren donar nom al castell i també, segurament després, al veïnat.
La roca o quer central té una amplada d’uns 4 m, una longitud d’uns 7 m i sobresurt més de 3 m. Al cim d’aquesta roca hi ha restes de murs; segurament hi devia haver una torre. A 4,70 m. vers tramuntana hi ha la segona roca (o quer), a la qual s’adossa la paret perimetral. Aquesta segona roca és una mica més petita: fa uns 4 m per 3 m i sobresurt entre 2 i 3,50 m.
Aquestes dues pedres, de fet, dividien el castell en dues parts. Una d’inferior, amb una longitud —de nord a sud— de 20 m i una amplada —d’est a oest (on hi ha la roca)— d’uns 13,5 m, i una part superior amb una amplada —d’est (on hi ha la roca) a oest— d’uns 9 m. Segurament els dos sectors eren separats per un mur, el qual en l’actualitat només s’endevina en el relleu o bé al costat de la roca central.
Al sector de llevant de la fortificació, l’inferior, la paret de migjorn és força alta; actualment té una alçada d’uns 8 m, amb un gruix d’uns 110 cm. A la cara interior d’aquest mur, a la part oriental, més baixa, a uns 1,20 m hi ha un relleix. Per damunt seu hi ha un primer nivell d’espitlleres, un segon rengle d’obertures i més enlaire, a uns 3,6 m del relleix, una sèrie de permòdols, damunt els quals encara hi ha un altre rengle d’obertures.
En aquest sector oriental del castell, també s’ha conservat un bon pany de paret a l’angle nord-est, on el mur té encara una alçada d’uns 4,5 m. En aquesta banda, però, el mur és menys gruixut: només fa de 85 a 90 cm. Les obertures o espitlleres fan 30 cm d’alt per 25 d’ample; en són visibles un rengle de tres vora el terra actual i una altra més amunt.
Els carreus d’aquestes construccions són més aviat petits i no gaire treballats, llevat dels dels angles.
Al sector de ponent del recinte, una mica més elevat, també es conserven alguns fragments de parets, tot i que sembla que han estat més transformades i refetes. Vers el nord-oest hi ha una mena de porteta, que té una amplada de 70 cm, coberta amb 4 pedres tosques, que formen un arc rebaixat. Més enllà, vers migjorn, hi ha una espitllera. L’aparell constructiu d’aquest sector també és format amb pedres poc treballades, que fan uns 20 cm d’alt per uns 25 de llarg, o uns 20 cm d’alt per 15 cm, etc.
A la banda de ponent del castell i, en part, a la banda de tramuntana, on pràcticament no hi ha desnivell en relació amb el terreny que envolta l’edifici, fou excavat un vall amb una amplada d’uns 8 m.
En l’estat en què ara es troba aquest lloc, és difícil saber les etapes constructives o l’estructura interna d’aquest interessant edifici. Hom pot suposar, però, que hi hagué una construcció primerenca al cim de la roca principal. En un moment més o menys posterior, segurament vers el segle XIII, hom degué construir tot el recinte o potser primer un dels sectors, possiblement l’oriental, i després l’altre. No obstant això, només un estudi acurat d’aquest castell, acompanyat d’una excavació arqueològica, podria permetre d’aclarir aquests aspectes. (JBM)
Bibliografia
- Pere Català i Roca: Castell de Dosquers, dins Els castells Catalans, vol. III, Rafael Dalmau, Editor, Barcelona 1971, pàgs. 58-62.
- Francesc Monsalvatje i Fossas: Noticias históricas, vols. XII i XIII, Imprenta y Librería de Juan Bonet, Olot 1889-1908.