Resultats de la cerca
Es mostren 3503 resultats
impersonal
Gramàtica
Dit del verb o dels temps verbals usats sense referència a cap subjecte.
Són conjugats només en la tercera persona del singular o del plural i donen lloc a diverses proposicions, també impersonals Les unipersonals , que expressen fenòmens naturals, són les més impersonals i hom les construeix amb verbs defectius, conjugats només en tercera persona del singular plou, neva, trona, llampega Les formals són construïdes també en tercera persona del singular, però amb verbs normalment no impersonals que solen indicar vagament existència o presència hi ha molta gent fa fred fa molts anys Les eventuals són proposicions en les quals el subjecte és…
magníficat
Música
Nom que rep (derivat de la seva primera paraula) el càntic de la Verge Maria que apareix en el primer capítol de l'Evangeli segons sant Lluc (Lc 1, 46-55): Magnificat anima mea Dominum. ('La meva ànima magnifica el Senyor...').
El text es completa amb el gloriapatri Des del principi del segle VI forma la part més important de l’ofici de vespres En les seves primeres versions musicals monòdiques s’acostumava a cantar de forma antifonal En la polifonia renaixentista el magníficat esdevingué un text musicat amb molta freqüència En aquell període es conservava normalment el caràcter antifonal deixant els versos imparells en forma d’entonació monòdica i component en escriptura polifònica només els parells A mesura que el magníficat anà prenent el caràcter d’una composició més elaborada, durant els segles…
Léon Marie Esprit Walras
Economia
Economista francès.
Estudià a l’École de Mines, i posteriorment féu periodisme Ocupà la càtedra d’economia política de Lausana 1870-92 Formulà una teoria de l’equilibri general en la qual considera que l’activitat econòmica constitueix una mena de mecanisme, compost per elements interdependents que s’articulen entre ells Partint de l’anàlisi de Cournot, estudià les corbes d’oferta i de demanda de dos béns, i deduí, així, el preu d’equilibri per la intersecció d’ambdues d’ací determinà la demanda individual i les corbes d’utilitat marginal coincidí en això amb KMenger i WSJevons , generalitzà l’anàlisi a diversos…
flautat
Música
En l’orgue, cadascun dels jocs (joc) que integren la gran família dels jocs flautats -o simplement flautats-, els més importants de l’instrument i, a la vegada, els més antics.
Són jocs labials de so potent, clar i brillant, que -com també passa amb altres jocs de l’orgue- no és comparable al de cap altre instrument no ’imita’ el so de cap instrument Provenen de la primera divisió de jocs que es feu en l’orgue gòtic tardà, en què foren separats de la resta que formava tota una gran mixtura Blockwerk Ja al principi del segle XVI, Gabriel Capdebós construí l’orgue de l’església de Sant Mateu de Perpinyà 1516 amb "3 divisions de veus flautat, divisió argentina i orgue ple" La família dels flautats abraça tot l’espectre sonor audible La seva síntesi origina la gran…
a quatre mans
Música
Dit de les peces per a piano -o per a un altre instrument de teclat- que, per a la seva execució, requereixen dos intèrprets que toquen un sol instrument.
Asseguts, generalment, l’un al costat de l’altre, cada intèrpret té assignat un determinat registre de l’instrument normalment, un intèrpret el registre agut i l’altre el greu El fet que tots dos toquin un mateix instrument fa dubtar alguns que es tracti d’autèntica música de cambra -cosa que no sol passar amb la música per a dos pianos- Amb l’èxit i la gran difusió que el piano experimentà al final del segle XVIII i durant tot el XIX, molts compositors escriviren obres per a piano a quatre mans Cal destacar-ne WA Mozart sonates KV 497 i 521, F Schubert Fantasia en fa m , D 940…
trast

Trasts de guitarra
© Fototeca.cat/ Idear
Música
Tira, o filet, de diferents materials disposada transversalment sobre el diapasó d’alguns instruments de corda pinçada o fregada.
Permet que la corda sigui trepitjada a una alçada determinada, cosa que en modifica la longitud vibrant i la nota emesa Els trasts poden ser mòbils o fixos Els primers es lliguen al voltant del mànec i acostumen a ser de corda de budell o niló Els trasts fixos s’incrusten en una ranura del diapasó i poden ser d’os, metall, marfil o fusta Als segles XVI i XVII s’utilitzaven els trasts mòbils en els instruments de la família de la viola de gamba, llaüts i guitarres Es podien ajustar per tal de variar l’interval entre les notes i es lligaven amb un nus especial En el cas de les violes de gamba,…
Tortuga mediterrània
Morfologia La tortuga mediterrània Testudo hermanni és representada al nostre país per poblacions esparses i escasses És, com la tortuga mora T graeca d’activitat diürna i es mostra molt més activa a la primavera que no a ple estiu a la tardor inicia el seu període d’hibernació Javier Andrada La tortuga mediterrània té una closca d’uns 20 cm de longitud, dorsalment molt bombada, més ampla a la part posterior i sovint desigual Presenta una escata còrnia grossa a la punta de la cua, curta i cònica, dues plaques supracaudals i no té esperó a les cuixes El seu cap és robust i pla, i els ulls…
resar
Cristianisme
Per oposició a cantar i recitar, dir el text (d’una oració, l’ofici diví, la missa o peces litúrgiques normalment cantades).
recursos d’altri
Recursos aportats per persones estranyes als propietaris o socis d’una empresa, per al seu finançament, normalment exigibles a un cert termini.
parròquia
Cristianisme
Despatx parroquial o també edifici, annex normalment a l’església, on el rector celebra reunions, atén els fidels, ensenya el catecisme, etc.