Resultats de la cerca
Es mostren 3431 resultats
Salomó
Cristianisme
Bisbe de Roda de Ribagorça (~1066-75).
Era monjo de Ripoll probablement, el mateix que després del 1046 oferí al monestir uns quants còdexs en lliurar-hi el seu fill Fou promogut a bisbe segurament per Sanç III d’Aragó i el cardenal legat Hug Càndid, i consagrat al monestir de Sant Victorià d’Assan, on residí fins que el rei restaurà la catedral de Roda, el 1086 El rei demanà al papa Gregori VII que el deposés per incompetent Salomó es retirà el 1075 al monestir de Ripoll Cap al 1095 escriví una carta al rei Pere I d’Aragó on informava de l’estat de la diòcesi de Ribagorça durant el seu govern, que conté detalls d’interès
Fèlix Sagau i Dalmau
Disseny i arts gràfiques
Escultura
Medallista.
Format a les classes de l’Escola de Dibuix de la Junta de Comerç, hi guanyà diversos premis de dibuix, gravat i escultura 1800-04 Fou pensionat per a anar a Madrid a perfeccionar estudis 1803 El mateix 1805 guanyà medalla d’or a l’Academia de San Fernando El 1808 no acceptà el règim intrús napoleònic i la seva carrera s’estroncà Acadèmic de mèrit de San Fernando 1814, fou director d’estudis de l’acadèmia el 1815 Féu medalles del duc d’Alburquerque, dels setges de Girona i Saragossa, del triomf de Vitoria, del duc de Ciudad Rodrigo, del retorn de Ferran VII i del papa Fou acadèmic de Sant…
Miquel Rovira i Serrabassa
Música
Cristianisme
Eclesiàstic i músic, deixeble de Lluís Romeu.
Estudià al seminari de Vic i molt jove encara fundà, el 1902, l’Orfeó de Sant Lluís Gonzaga, que el 1915 prengué el nom d’Orfeó Vigatà i que ell dirigí fins a la seva mort Ordenat de sacerdot 1907, fou tot seguit nomenat sotsxantre de la catedral Tota la seva vida l’esmerçà en l’ensenyament del cant a Vic, fundà l’Escola Popular de cant i gimnàstica rítmica 1910 i la Revista de l’Orfeó Vigatà 1920 Des del 1924 ensenyà cant gregorià al Seminari Tingué amistat i relació amb tots els principals musicòlegs del país i el 1953 el papa el nomenà prelat domèstic amb motiu de les noces d’or de l’Orfeó…
Santa Maria de l’Albi
Art romànic
La primera menció de l’església parroquial de l’Albi es troba en una butlla del papa Celestí III de l’any 1194, on es confirmen les esglésies integrades en l’arxidiòcesi de Tarragona, entre les quals hi ha la de l’Albi El 1201 n’era capellà un tal Berenguer El rector de l’Albi contribuí a les dècimes papals del 1279 i el 1280, el primer any amb 95 sous i 9 diners i el segon amb 74 sous i 2 diners Al final del segle XV la parròquia era de collació de l’arquebisbe El temple actual es construí entre els anys 1744 i 1751 i no conserva traces de l’edifici medieval
Joan
Cristianisme
Arquebisbe de Tarragona (469-520).
Monjo i fundador, almenys, d’un monestir a la seva diòcesi tarraconense Durant el seu episcopat presidí dos concilis el 516, a Tarragona mateix, per a organitzar la vida de clergues i monjos, i a Girona, el 517, també d’esperit reformador i litúrgic Sembla que féu un viatge a Itàlia Sigui com vulgui, el papa Hormisdes, a qui havia adreçat una carta ara perduda, li respongué, en tres epístoles decretals, a les diverses qüestions proposades i el nomenà vicari apostòlic per a tota la península Ibèrica L’epitafi en versos que cobria la seva tomba elogiava les virtuts de Joan, la seva caritat amb…
Ingilberga
Història
Darrera abadessa del monestir de Sant Joan de les Abadesses (995-1017).
Era filla illegítima d’ Oliba Cabreta , comte de Cerdanya i Besalú, i, segons sembla, d’Ingilberga, muller d’Ermenir, senyor de Besora Regí l’abadia fins el 1017, que en fou expulsada per una butlla del papa Benet VIII, obtinguda pel seu germà Bernat I Tallaferro , comte de Besalú, amb el pretext o l’acusació de dissolució moral del monestir Bernat I cobdiciava els béns del monestir com a dotació del naixent bisbat de Besalú , circumstància que fa dubtar de la veracitat de l’acusació S’acollí a la protecció del seu germà Oliba , bisbe de Vic, i residí fins a la seva mort, ocorreguda abans del…
Rolf Hochhuth
Literatura alemanya
Escriptor alemany.
Autor d’obres crítiques sobre fets contemporanis, es feu famós amb Der Stellvertreter ‘El vicari’, 1963, peça teatral on és qüestionada l’actitud del papa Pius XII davant l’Holocaust Altres peces seves són Soldaten ‘Soldats’, 1967, sobre els bombardeigs de les ciutats alemanyes, Guerrillas 1970, utòpic i crític amb els EUA les comèdies Die Hebamme ‘La llevadora’, 1971 i Lysistrate und die Nato ‘Lisistrata i l’OTAN’, 1973 Peces posteriors són Juristen ‘Juristes’, 1979, Ärztinnen ‘Metgesses’, 1980 i Unbefleckte Empfängnis ‘Immaculada concepció’, 1988 Ha escrit també assaigs, com Krieg und…
Elías Yanes Álvarez
Cristianisme
Eclesiàstic canari.
Llicenciat en dret canònic i doctorat en teologia per la Pontifícia Universitat Gregoriana de Roma, fou ordenat sacerdot el 1952 en el Congrés Eucarístic Internacional de Barcelona Ocupà la diòcesi de Tenerife fins el 1970, que fou nomenat bisbe auxiliar d’Oviedo Arquebisbe de Saragossa des del 1977, presentà la renúncia al papa Joan Pau II 2005, que l’acceptà el mateix any En la Conferència Episcopal Espanyola CEE fou secretari general 1972-77, president de la Comissió Episcopal d’Ensenyament i Catequesi 1978-87 i 2005-17, vicepresident 1987-93, president 1993-99 i membre del Comitè…
Ató
Cristianisme
Eclesiàstic germànic.
Abat de Reichenau 888-913, arquebisbe de Magúncia 891-913 canceller de l’imperi germànic, el 905 renuncià a l’abadia d’Ellwagen, que posseïa des del 889 Conseller de l’emperador Arnulf, l’acompanyà a Roma el 894 i el 896 aquest darrer any hi rebé el palli del papa Formós Padrí i tutor del fill d’Arnulf, Lluís IV, intervingué en el govern durant la seva minoritat i en rebé el monestir de Lorsch Extingits els carolingis a la mort de Lluís IV 911, Ató contribuí a mantenir la unitat del regne i igualment a l’elecció de Conrad I, que ell coronà Inicià la construcció de l’església de Sankt Georg de…
Religió 2013
Religió
Religió catòlica A les 1908 del dimecres 13 de març la fumata blanca de la xemeneia de Sant Pere es va enlairar cap al cel per indicar l’elecció d’un nou papa Els cardenals van aconseguir escollir el successor de Benet XVI el segon dia del conclave El cardenal argentí Jorge Mario Bergoglio Buenos Aires, 1936 es va convertir, d’aquesta manera, en el nou papa Francesc, el primer llatinoamericà i el primer jesuïta a ocupar la càtedra de Pere Va ser escollit a la cinquena votació del conclave que cercava el successor del cardenal Joseph Ratzinger El papa Benet XVI va anunciar l’11 de febrer, a 85…