Resultats de la cerca

La seva poesia evolucionà d’un primitiu hermetisme a un posterior intimisme Per strade di bosco e di città 1954, L’apparenza non inganna 1966, Pietà dell’atmosfera 1970, Replay 1980,  Climax 1990, Per strade di bosco e di città 1994,  Poesie 2000, etc Publicà nombrosos estudis sobre els principals pintors i artistes moderns i contemporanis, especialment italians

És autor, entre d’altres composicions, de Suli ovoli ‘Ànima solitària’, 1839, Merani ‘El cavall’, 1842 —característiques de l’individualisme pessimista romàntic— i del poema narratiu Bedi K'art'lisa ‘El destí de Geòrgia’, 1839 La seva poesia, d’una gran simplicitat, trencà la influència que els perses, ampullosos i emfàtics, exercien damunt la literatura georgiana

La seva primera poesia — Večnata i svjatata ‘L’etern i sant’, 1927, Sǔrce čoveško ‘Cor humà’, 1936— recrea un món ideal de bellesa fet de sentiment i somni Més tard esdevé una madura reflexió des de la perspectiva d’una llarga experiència vital Ot briag do briag ‘D’una riba a l’altra’, 1963, Kontrapunkti ‘Contrapunts’, 1972

Es destacà com a autor de novelles i contes La fam 1930, on ataca els principis feudals de la religió El departament polític 1930, contra la burocràcia i el culte a la personalitat, etc Ha conreat també el teatre, i el 1935 publicà el recull de poesia El nostre jardí Fou condemnat a mort i, després, rehabilitat

Collaborà a “El Sueco” i escriví, amb el pseudònim de Jaime Bazán Gaudiel, un Homenatge literari en honor de Josep Bernat i Baldoví 1881 Fou autor, en català, de les obres teatrals Una fulla de llorer 1886, Un dia en lo Perelló i Tres hèroes de Camalet En castellà escriví poesia, teatre i una Historia de Sueca 1905-07

És autora dels reculls poètics Florida 1914-1919 1919 i Vida amorosa d’una dona 1964 Alguns dels seus poemes també es publicaren a La Revista i en l’antologia d’Esteve Albert, Les cinc branques Poesia femenina catalana 1975 Bona part de la seva obra gira al voltant de la música, la família i la natura

Fou periodista i director del Petit Toulosain És autor del poema La croux de l’inoundaciou 1875 i dels reculls Les grilhs 1885, Les cants del soulelh 1891 i La muso silvestro 1896 Combinació de poesia popular i d’un cert refinament, procedent de Victor Hugo, la seva producció és escrita en un llenguatge vigorós i pur

La seva poesia va de l’estil de D’Annunzio, amb Le fiabe ‘Les faules’, 1913, al corrent dels Crepusculars , amb Armonia in grigio ed in silenzio 1903, i al futurisme, amb Poesie elettriche 1911, superant totes les influències amb Inaugurazione della primavera 1915 Cal destacar-ne la vena idíllica impressionista, plena de color i d’imaginació

Estigué al servei del cardenal Ascanio Sforza i del rei Ferran II de Catalunya-Aragó, i passà més tard a les corts d’Urbino, Milà i Màntua La seva producció comprèn estrambots, èglogues i representacions teatrals, en les quals participava És considerat com el millor representant de la poesia cortesana de la segona meitat del segle XV

Representant de la poesia llicenciosa i mordaç, atacà amb poemes satírics Lisímac de Tràcia i Ptolemeu II Filadelf, que el féu empresonar i morir negat Hom ha conservat de les seves obres alguns fragments escrits en dialecte jònic i en versos sotadeus tetràmetres jònics a maiore La seva figura gaudí d’una gran popularitat entre els escriptors romans