Resultats de la cerca
Es mostren 2016 resultats
Yuan Shikai
Història
Política
Polític xinès.
D’una família de petits terratinents, fou president imperial de Corea 1885-94 i jutge de Zhili actual Hebei, amb funcions militars Unit als reformistes 1898, organitzà les primeres tropes regulars però, traint els reformistes i l’emperador Guangxu, assegurà el cop d’estat reaccionari fomentat per l’emperadriu Cixi, de la qual esdevingué el braç dret Intelligent, enèrgic i sense gaires escrúpols, s’apropià les idees dels liberals i les aplicà, sense ells, tot i la resistència dels clans manxús conservadors Creà un tribunal de control administratiu i constitucional per a preparar la constitució…
Arthur Miller

Arthur Miller
© U.S. State Department
Teatre
Dramaturg nord-americà.
Obtingué el seu primer èxit amb la novella Focus 1945, de tema antisemita Estrenà a Broadway amb èxit i en pocs anys esdevingué un dels dramaturgs més interessants de la seva època All my Sons 1947 i Death of a Salesman 1949 premi Pulitzer —sobre un home que ateny la seva perdició a causa dels valors falsos del seu ambient— tingueren un èxit durador a Broadway El tema predominant en l’obra de Miller és el conflicte entre el protagonista i les normes de la seva societat Escriví, a més, The Crucible 1953, A View from the Bridge 1955, The Price 1968 i el guió de The Misfits 1960, film…
Arnau Vilardebò
Teatre
Actor, autor i productor teatral.
El 1972 debutà professionalment amb El temps escènic , de JBrossa Des d’aleshores ha participat en nombrosos muntatges, com ara Woyzeck 1979, de GBüchner amb direcció de JOllé, El príncep d’Homburg 1981, de Kleist a les ordres de RSalvat, Un Otello per a Carmelo Bene 1993 i Macbeth o Macbetho 1997 dirigides per XAlbertí, o Aquari i Escorpí 2000, que pertanyen a la sèrie de monòlegs de creació pròpia Ous còsmics que des del 1995 representà en diversos festivals internacionals També ha presentat els espectacles de creació pròpia Neixen déus 1999, sobre mitologia, i Trompa bèllica, bèllica 2003…
Aquil·les

Aquil·les en una àmfora grega atribuïda al "Pintor d’Aquil·les"
© Fototeca.cat
Mitologia
Heroi mític de la guerra de Troia, fill de Peleu i de la deessa Tetis.
Rei de Tessàlia Ftiòtida, marxà a la guerra de Troia amb els seus súbdits, preferint una vida curta i gloriosa a una vellesa llarga i tranquilla com li havia ofert la seva mare Barallat amb Agamèmnon per la possessió de l’esclava Briseida, abandonà el combat i no hi tornà fins que el seu amant i amic Pàtrocle fou mort en batalla Desafià Hèctor a combat singular i el matà amb l’ajuda d’Atena després tornà el seu cadàver als troians, pregat per Príam, rei de Troia i pare del mort El príncep Paris, germà d’Hèctor i raptor d’Helena, el matà, d’un tret de sageta al taló, ajudat per…
Basili II de Bizanci
Història
Emperador de Bizanci (976-1025).
Fill de Romà II i de Teòfan, inicià el seu regnat a la mort de Joan I Zimisces 976, conjuntament amb el seu germà menor Constantí VIII, el qual abandonà el govern a les seves mans El 986 inicià, sense èxit immediat, la lluita contra la Bulgària oriental, revoltada i sostinguda per Samuel, tsar de la Bulgària occidental Féu fracassar la insurrecció dels malcontents, grans propietaris rurals a l’Àsia Menor, dirigida per Bardas Focas i per Bardas Escleros El primer fou derrotat a Crisòpoli 988 i mort a Abidos 989, i el segon se sotmeté Promulgà llavors diverses mesures contra els grans…
Esterházy de Galántha
Llinatge noble hongarès originat per Benedict Esterházy (? — ~1552), casat (~1526) amb Helena Bessenyey de Galántha.
Llur net Miklós Esterházy de Galántha — 1645, creat baró hongarès 1613 i comte de Fraknó 1626, fou cap de la branca principal de la família, en la qual destaca Pál Esterházy 1635 — 1713, que dugué a terme nombroses activitats com a polític, poeta i compositor En aquest darrer vessant, publicà la collecció Harmonia Caelestis 1711, amb 55 cantates sacres per a orquestra, veus soles o cor Fundà també l’orquestra de la residència dels Esterházy, inici d’un taller musical d’alt nivell que es desenvoluparia al segle XVIII El 1687 arribà a la dignitat de príncep del Sacre Imperi El net d’aquest,…
William Cornysh
Música
Compositor i dramaturg anglès.
Vida Hom creu que fou fill del mestre de capella del mateix nom, actiu a la catedral de Westminster entre el 1480 i el 1490 Se’l troba documentat per primera vegada al servei de la cort anglesa pel novembre del 1493 El 1502 s’encarregà d’organitzar els espectacles que amenitzaren el casament d’Artur, príncep de Galles, i Caterina d’Aragó, filla dels Reis Catòlics Tres anys després fou empresonat, se suposa que per un pamflet de caràcter satíric durant l’estada a la presó escriví un tractat en vers com a autodefensa Des del setembre del 1509 fins a la seva mort ocupà el càrrec de…
Johann Gottfried Walther
Música
Compositor, teòric musical i lexicògraf alemany.
Des de molt jove començà a rebre formació musical Estudià orgue amb Johann Bernhard Bach i Johann Andreas Kretschmar, i el 1702 era primer organista a l’església de Sant Tomàs d’Erfurt Més tard, a Weimar, fou organista i professor de música del príncep Johann Ernst En aquesta ciutat estigué en relació amb el seu cosí, JS Bach, que llavors treballava a la cort Walther fou una figura important en la història de la música barroca alemanya El 1732 publicà el seu Musicalisches Lexicon , el primer gran diccionari en alemany que incloïa tant termes musicals com biografies de músics Com…
Conradin Kreutzer
Música
Compositor alemany.
Començà els estudis musicals a Messkirch, on tingué com a mestre JB Rieger El 1789 fou enviat a un monestir benedictí de Zwiefalt i allí aprengué teoria de la música i a tocar l’orgue Inicià els estudis de dret a Friburg de Brisgòvia però el 1800, després de la mort del seu pare, decidí dedicar-se plenament a la música i començà a compondre El 1804 era a Viena, on feu amistat amb J Haydn En 1810-12 viatjà per Alemanya fent demostracions d’un instrument nou, el panmelodicon , inventat per Franz Leppich Mentre era a Stuttgart foren representades dues òperes seves, Konradin von Schwaben i…
Gaspar Sanz
Música
Guitarrista, organista i compositor aragonès.
Vida Format de jove en algun centre eclesiàstic, es graduà en filosofia i teologia a la Universitat de Salamanca Posteriorment residí a Itàlia, especialment a Nàpols, on amplià els estudis musicals amb Cristoforo Caresana, organista de la capella reial napolitana, i a Roma Es relacionà amb diversos guitarristes italians, entre els quals cal esmentar Orazio Benevoli, Pietro A Ziani i sobretot Lelio Colista, tingut per A Kircher com l’Orfeu de l’època De retorn a Espanya, fou nomenat mestre de guitarra del príncep Joan d’Àustria, i publicà a Saragossa el tractat Instrucción de…