Resultats de la cerca
Es mostren 2425 resultats
Sant Feliu d’Alòs de Balaguer
Art romànic
L’església parroquial de Sant Feliu d’Alòs apareix citada l’any 1040 en l’acta de consagració del monestir de Sant Serni de Tavèrnoles com a possessió pròpia de l’esmentat cenobi Poc temps després, el 1057, fou consagrada pel bisbe d’Urgell Guillem Guifré en honor de sant Feliu, sant Joan i sant Pere, i a petició dels clergues Oriol, Vicenç, Ènyec, dels laics Toró, Ellemar, Salla, Vives, Ferrús, Bell Maquila, i de tots els habitants del castell d’Alòs i el seu terme —tots ells fundadors de la susdita església— l’església fou dotada per part dels homes del castell d’Alòs, amb diversos alous, i…
Marededeu de Pinyana o d’Erillcastell (El Pont de Suert)
Art romànic
Talla Talla de la Mare de Déu de procedència incerta i que avui es conserva al Museu Diocesà de Lleida amb el núm 327 de l’inventari ECSA - M Macià Es tracta d’una curiosa talla treballada en fusta de pi, amb unes dimensions considerablement reduïdes 47 X 15 X 11 cm i que ha perdut gairebé tota la policromia Porta el dors totalment buidat, la qual cosa indica que originàriament devia anar adossada a algun tipus de mobiliari litúrgic Es conserva al Museu Diocesà de Lleida núm 327 i hom ha cregut que hi ingressà l’any 1897 procedent de l’església de Sant Gil de Pinyana o de Santa Maria d’…
Sant Martí de Cavallera (Santa Liestra)
Art romànic
Situació Aspecte exterior de l’absis de l’antiga església monacal ECSA - JA Adell Les ruïnes de l’antic monestir canonical de Sant Martí de Cavallera es troben totalment abandonades i isolades al marge d’un prat, a la capçalera del barranc de Sant Martí, que desguassa al riu Éssera Mapa 31-11 250 Situació 31TBG815900 L’accés és difícil i perdedor, per l’emboscament de les ruïnes, que les fa quasi invisibles Cal sortir del poble abandonat de Cavallera, per una pista, en direcció nord, que neix a l’entrada del poble, i que cal seguir fins arribar al prat de la capçalera del barranc de Sant…
Alessandro Stradella
Música
Compositor italià.
Vida Passà gran part de la seva vida a Roma La seva formació musical és desconeguda, però se sap que fou alumne d’Ercole Bernabei El 1655 era un nen cantor a San Marcello del Crocifisso i el 1658 fou recomanat com a cantant a la reina Cristina de Suècia -establerta a Roma-, la qual li encarregà moltes de les seves obres, entre les quals el motet Care Jesu suavissime per a tres veus, dos violins i baix continu, que es considera la seva primera composició coneguda Nomenat servitore di camera de la monarca sueca el 1658, a partir del 1664 entrà, a més, al servei de Lorenzo Onofrio Colonna i…
Jules Émile Frédéric Massenet
Música
Compositor francès.
Vida La seva producció és bàsicament operística, situant-se entre la tradició que arrenca amb el Faust de Ch Gounod i la revolució que suposà el Pelléas et Mélisande de C Debussy Les seves obres representaren a la perfecció els ideals estètics de la Tercera República Francesa, i es convertí en el compositor operístic francès més important a cavall entre els segles XIX i XX Fou el darrer dels vint-i-un fills d’un exoficial de Napoleó que posteriorment es dedicà a la indústria de la foneria Per problemes de salut del pare, el 1848 la família es traslladà a París Allà, Jules rebé de la seva mare…
Kurt Julian Weill
Música
Compositor alemany naturalitzat nord-americà (1943).
Vida Era el tercer fill del cantor principal de la sinagoga de Dessau —també compositor, especialment de música litúrgica—, amb qui inicià la seva formació de petit acompanyant-lo regularment a les representacions operístiques a la Hofoper i a nombrosos concerts Entre el 1915 i el 1918 tingué com a mestre un amic del seu pare, Albert Bing Aquest darrer any es traslladà a Berlín, on estudià composició amb E Humperdinck i a partir del 1920 fou alumne de F Busoni a l’Acadèmia Prussiana de les Arts El 1922 inicià una sèrie d’obres de concert prometedores, com la Sinfonia sacra 1922, opus 6, i el…
E rnst T heodor A madeus Hoffmann
Música
Escriptor, compositor i jurista alemany.
Vida Passà la infantesa i primera joventut a Königsberg, on inicià els estudis musicals i pictòrics, i més tard anà a la universitat per a estudiar dret En acabar la carrera s’installà algun temps a Berlín, on estudià composició amb JF Reichardt i entrà en contacte amb l’escriptor Jean-Paul Richter i altres figures artístiques del moment d’aquesta època data la seva primera composició ambiciosa, el singspiel en tres actes Die Maske 'La màscara' A l’inici del segle XIX fou designat jutge assistent a Poznan, on continuà la seva tasca compositiva si l’estada berlinesa l’havia convençut de la…
Pere Rovira i algunes obres de la Catalunya Nova
Art gòtic
La primera notícia d’aquest artista és del 1409, any en què, juntament amb el pintor Francesc Oliva, figura com a testimoni del pagament fet a Joan Mates pel retaule dels Sants Tomàs i Antoni de la catedral de Barcelona, conjunt que deixà inacabat Pere Serra a causa de la seva mort Pere Rovira no apareix de nou fins al 1424 Al llarg d’aquest període Rovira es devia casar amb Isabel Romeu, originària de Tàrrega, i tingué sis fills Joan Pere, Florència, Isabel, Miquel, Elionor i Coloma, dels quals se sap que Florència, morta molt jove 1438, es casà amb Bernat de Requesens, pintor…
Èntero-colitis alimentària aguda
Patologia humana
Definició Es anomenada èntero-colitis alimentària aguda una inflamació sobtada de l’intestí prim i de l’intestí gros, provocada per diversos microorganismes o per determinades substàncies tòxiques elaborades pels gèrmens, que atenyen el tub digestiu a través de la ingestió d’aliments o aigua contaminats Aquest trastorn és molt freqüent bàsicament, es manifesta amb diarrea, dolor abdominal i, de vegades, amb la presència de moc, pus o sang en les deposicions, febre, esgarrifances i malestar general En molts casos, quan es presenta associat a una gastritis o inflamació de la mucosa gàstrica,…
cartellisme esportiu

Un exemple de cartellisme esportiu és el cartell que Antoni Utrillo feu el 1905 per a anunciar un partit benèfic de pilota basca
Postermil
Disseny i arts gràfiques
Esport general
Els cartells són elements publicitaris, normalment en forma de fulls impresos de grans dimensions, elaborats per anunciar alguna cosa, tant en l’àmbit comercial i empresarial com en el camp lúdic i recreatiu.
Reflex d’innovacions artístiques i inquietuds socials, d’ençà del perfeccionament de la litografia al darrer tram del segle XIX foren molts els productes, els actes, les convocatòries, etc, que s’anunciaren mitjançant el cartellisme, que aleshores viuria la seva millor època, i l’esport, naturalment, no quedà al marge d’aquell nou i vistós sistema de cridar l’atenció sobre les coses En temps del Modernisme, Alexandre de Riquer feu cartells de tema ciclista Salon Pedal Carreras diarias , vers 1897, com també ho feu Adrià Gual Fiesta benéfica Velódromo de Barcelona , 1898 Antoni Utrillo…