L’església parroquial de Sant Feliu d’Alòs apareix citada l’any 1040 en l’acta de consagració del monestir de Sant Serni de Tavèrnoles com a possessió pròpia de l’esmentat cenobi. Poc temps després, el 1057, fou consagrada pel bisbe d’Urgell Guillem Guifré en honor de sant Feliu, sant Joan i sant Pere, i a petició dels clergues Oriol, Vicenç, Ènyec, dels laics Toró, El·lemar, Sal·la, Vives, Ferrús, Bell Maquila, i de tots els habitants del castell d’Alòs i el seu terme —tots ells fundadors de la susdita església—; l’església fou dotada per part dels homes del castell d’Alòs, amb diversos alous, i alhora es confirmaren els que ja posseïa amb anterioritat. Un cop ratificades les propietats de la parròquia, el bisbe Guillem Guifré establí els límits del seu terme parroquial: a l’orient afrontava amb Espinalbet, al nord amb el riu Noguera o amb Cerchuns, al sud amb el camí que partia de Camarasa i anava cap a Artesa, i a l’occident amb el bosc d’Aialt fins al coll de Carbonera. El bisbe d’Urgell també disposà l’obligació per part dels homes que treballaven les terres incloses dins aquest terme, de pagar delmes i primícies, i establí que la parròquia de Sant Feliu d’Alòs fes un cens anual en espècie a Santa Maria de la Seu d’Urgell.
L’església de Sant Feliu d’Alòs torna a aparèixer documentada dins el testament d’Arsenda, muller d’Arnau Mir de Tost, amb data del 25 de maig de l’any 1068. En aquest cas, Arsenda concedí a Sant Feliu d’Alòs una capa de tirenz (brocat); poc després de la mort de la seva esposa, entre els anys 1068 i 1072, Arnau Mir de Tost confirmà les donacions que ella havia fet.
La pertinença de la parròquia d’Alòs al monestir de Tavèrnoles, testimoniada, com ja s’ha esmentat, des de l’any 1040, és ratificada per un conveni fet entre l’abat Ramon i el sacerdot Oriol l’any 1080. Segons aquest document, l’abat feu donació de l’església de Sancti Felicis de Alos al mencionat clergue, a fi que la tingués en feu per ell i els seus successors.
Ja al segle XII, dues escriptures datades el 1111 i el 1159 recullen donacions de béns que diversos particulars residents al lloc d’Alòs feren al cenobi de Sant Serni de Tavèrnoles, consistents en cases, alous, una vinya i un hort, tots ells situats dins el terme parroquial de Sant Feliu.
L’església actual d’Alòs, tot i el seu origen antic, no reflecteix arquitectònicament el seu passat medieval, ja que l’edifici fou modificat en època moderna dins l’estil barroc. A l’interior s’hi conserven dos retaules de pedra policromats del segle XIV, que recentment han estat restaurats.
Acta de consagració de Sant Feliu d’Alòs (1057)
Consagració de l’església de Sani Feliu d’Alòs, dedicada també a sant Joan i sant Pere, pel bisbe Guillem Guifré d’Urgell, a precs dels clergues i laics del lloc, fundadors i dotadors de la susdita església. El bisbe confirma les seves possessions, assenyala els límits de la parròquia i estableix que faci cada any de cens a Santa Maria de la Seu una lliura de pebre.
"Anno ab incarnatione Domini nostri Ihesu Christi L° VII post millesimo, venit venerabilis quidam Guilelmus gratia Dei episcopus in castro vocitatus Alos rogatus a populo. Adest Auriolus sacer et Vincentius sacer et Ennego sacer et Toroni et Ellemar et Salla et Vivas et Ferruz et Bellus Machila vel cunctum populum certantes in Dei servitio ecclesia Dei fundantes, rogantes et postulantes gracia Dei episcopo ad ecclesia consecranda in honore sancti Felici et sancti Iohannis et sancti Petri, sicuti et feci, in primis propter amorem Deo et remunerationem anime, ut per intercessione eius vel omnium sanctorum veniam consequi mereamur. Et ideo iam dictus Auriolus et Vincentius et Ennego et Torono et Ellemar et Salla et Vivas et Ferruz et Bellus vel cetera plebs habitantium in castro Alos vel in eius terminio tradimus iam dicta ecclesia in potestatem de pontificem nostri Guilelmo ad consecrandum sicut sancti canones constituunt atque discernunt, ut ante tribunal eterni iudicis remedium anime nostre accipere mereamur. Et donamus nos ipsi alodes quos hodie Sancti Felici tenunt vel antea adquisituri erunt. Et nos omnes homines de castro Alos donamus ad ipsa ecclesia hec omnia quod superius est nominatum, donamus nos ad domum Sancti Felici ab integrum, propter remedium animas nostras ut ante tribunali eterni iudicis per intercessionem eius premia eterna consequi mereamur. Et qui contra factum nostrum venerit ad inrumpendum aut nos venerit, hec omnia superius nominatum quadruplum componat ad iamdicta ecclesia et in antea ista donatio, propter remedium animas nostras, firmis permaneat. Ideo ego Guilelmus episcopus consecro ipsa ecclesia et trado illi ipsa parrochia de ordinavi (sic) et sunt termini de ipsa parrochia. Et sunt terminos de parte orientis in Espinalbed, de parte vero circii in Noguera vel in Cerchuns, de meridie in ipsa strada de val de Artesa qui pergit ad Kamarasa, et de occiduo ipso salt de Aialt usque ad ipsum collo de Carbonera. Trado ipsa parrochia ad domum Sancti Felici, ut omnes homines qui infra hunc terminum laboraverint cum hunc decimas et primitias quod nominari possit homo ad iam dicta ecclesia semper incurrant deinceps et in antea. Ut nullus sacerdos infra hunc terminum constitutum decimas vel primitias usurpet sed integras porveniant ad iam dictam ecclesiam et ad sacerdotes qui eam regerint. Et sic iubeo atque discerno ut, per singulos annos, omnis sacerdos qui ista ecclesia cum iam dicta parrochia tenuerint solvere faciant libra una de piper ad caput ieiunio in servitio episcopi Sancte Marie Urgellitane sedis. Et si quis hunc decretum nostrum ausus fuerit usurpare decimas et primitias quod acceperit reddat quadruplum, et insuper anathematis vinculo sciat se alligatum.
Sig+num Petri sacer. Sig+num Altemir levita. Sig+num Quintela. Sig+num Ermenischilo. Sig+num Vivas Giner. Sig+num Golos.
Chopannus sacer rogatus scripsi et sub SSS. (rusc) die et anno et quod supra."
[O]: Perdut.
A: Còpia del segle XII: ACU, Consagracions d’esglésies, núm. 27.
a: Baraut: Les actes de consagracions d’esglésies del bisbat d’Urgell (segles IX-XII), “Urgellia” (la Seu d’Urgell), vol. I (1978), doc. 64, pàgs. 141-142.
b: Baraut: Les actes de consagracions d’esglésies de l’antic bisbat d’Urgell (segles IX-XII), Societat Cultural Urgel·litana, la Seu d’Urgell 1986, doc. 67, pàgs. 151-152.
Traducció
"L’any mil cinquanta-set de l’encarnació de nostre Senyor Jesucrist, el molt venerable Guillem, bisbe per la gràcia de Déu, vingué al castell anomenat Alòs a petició del poble. Hi eren presents Oriol, sacerdot, Vicenç, sacerdot, Ènyec, sacerdot, Toró, El·lemar, Sal·la, Vives, Ferrús, Bell Maquila i tot el poble, èmuls en el servei de Déu i edificadors de l’església de Déu, els quals pregaren i suplicaren al bisbe per la gràcia de Déu que consagrés l’església en honor de sant Feliu, sant Joan i sant Pere, com així ho féu en primer lloc per amor de Déu, per a la remuneració de la seva ànima i per tal que meresquem d’aconseguir el perdó per la intercessió d’aquests i de tots els sants. Per això, els esmentats Oriol, Vicenç, Ènyec, Toró, El·lemar, Sal·la, Vives, Ferrús, Bell i tot el poble que viu al castell d’Alòs i dins els seus termes, lliurem l’esmentada església a la potestat del nostre pontífex Guillem perquè la consagri tal com estableixen i determinen els sagrats cànons per tal d’ésser mereixedors de rebre la salvació de la nostra ànima davant el tribunal del jutge etern. I nosaltres mateixos fem donació dels alous que avui té Sant Feliu i dels que adquirirà més endavant. Nosaltres, tots els homes del castell d’Alòs, donem a l’esmentada església tot el que s’ha esmentat més amunt, ho donem íntegrament a la casa de Sant Feliu per a remei de les nostres ànimes, perquè per la seva intercessió siguem mereixedors de rebre la recompensa eterna davant el tribunal del jutge etern. I qualsevol que anés contra aquesta acció nostra per invalidar-la, o si hi anàvem nosaltres mateixos, que satisfaci a l’esmentada església al quàdruple de totes les coses que s’han especificat abans, i que en el futur aquesta donació resti en ferm per a remei de les nostres ànimes.
Així doncs, jo, Guillem, bisbe, consagro aquesta església, li concedeixo la parròquia com és costum i faig constar els termes de la parròquia. Els termes, per la banda de llevant, arriben fins a Espinalbet: per la banda de tramuntana, fins a la Noguera i a Cerchuns; a migdia, fins al camí de la vall d’Artesa que mena a Camarasa; a ponent, des del salt d’Aialt fins al coll de Carbonera. Lliuro aquesta parròquia a la casa de Sant Feliu de manera que tots els homes que treballen dins d’aquests termes donin a l’esmentada església tots els delmes i primícies que hom pugui anomenar, des d’ara i per sempre. De manera que cap sacerdot no usurpi els delmes i les primícies dins d’aquests termes establerts, sinó que vagin a passar íntegrament a l’esmentada església i als sacerdots que la regeixin. I així mano i ordeno que, cada any, tots els sacerdots que estiguin en possessió d’aquesta església amb l’esmentada parròquia paguin una lliura de pebre al començament de la quaresma per al servei del bisbe de Santa Maria de la Seu d’Urgell. I si algú, en contra d’aquest nostre decret, gosava usurpar els delmes i les primícies, que pagui el quàdruple del que hagi pres i que, a més, se sàpiga lligat amb el vincle de l’anatema.
Signatura de Pere, sacerdot. Signatura d’Altemir, levita. Signatura de Quintellà. Signatura d’Ermeniscle. Signatura de Vives Giner. Signatura de Golós.
Company, sacerdot, ho he escrit a petició i ho subscriu el dia i l’any abans esmentats."
(Traducció: Joan Bellès i Sallent)