Resultats de la cerca

Estudià al Conservatori de Bolonya i debutà el 1914 a Soncino com a Oroveso Norma Després de la Primera Guerra Mundial es presentà amb gran èxit al Teatro alla Scala de Milà, on cantà el 1922 sota la direcció d’A Toscanini El 1926 realitzà la seva primera aparició al Metropolitan de Nova York, escenari on actuà successivament al llarg de vint-i-dues temporades, en les quals es destacà especialment en el paper protagonista de Don Giovanni , que enregistrà Entre els cinquanta-dos papers que interpretà al llarg de la seva carrera, excellí en els d’òperes de G Verdi i de WA Mozart Al llarg dels…

El 1804 feu el seu debut a Bolonya com a tenor, amb Caccia di Enrico IV de Generali Després d’una greu malaltia que l’obligà a interrompre la seva carrera, tornà a cantar el 1811, però amb el registre de baix, i debutà per segona vegada amb La cambiale di matrimonio de Rossini, a Pàdua A partir de llavors fou conegut pel seu repertori rossinià i arribà a estrenar vuit òperes d’aquest compositor Stendhal digué d’ell que "tenia la veu més bonica d’Itàlia, la veu més forta i la més accentuada" El seu debut parisenc el feu el 18 de setembre de 1821 al Teatre Italien, amb La gazza ladra A Milà…

El seu nom real era Pietro Antonio Domenico Bonaventura Trapassi Malgrat el seu origen humil, tingué una educació acurada gràcies als seus dots i a diversos protectors El principal fou Gianvincenzo Gravina, el qual li hellenitzà el cognom, pel qual ha estat conegut posteriorment, li proporcionà un coneixement profund dels clàssics i li facilità la publicació de la tragèdia Giustino 1717 Dedicat a la jurisprudència a Nàpols des del 1721, també escriví obres teatrals i llibrets per encàrrec, entre els quals figuren Siface rè di Numidia 1723, Didone abbandonata 1724 -dedicada a la seva futura…

La seva primera obra, Angelici dolori 1937, obtingué gran èxit, que augmentà amb Il mare non bagna Napoli 1953, anàlisi aguda dels ambients meridionals sense concessions folklorístiques Publicà després I giorni del cielo 1958, Silenzio a Milano 1958, L’iguana 1965, Poveri e semplici 1967, La luna sul muro 1968, L’alone grigio 1969, Il porto di Toledo 1975 i Il cappello piumato 1979 Amb els seus treballs periodístics a “L’Europeo” palesà els seus dots d’interpretació lúcida i polèmica apassionada

Un cop vídua, juntament amb les filles Blesilla i Eustoqui formà part del cenacle reunit entorn de Jeroni, el qual seguí després a Palestina Fundà a Betlem un monestir de monges Jeroni escriví la seva vida La seva festa se celebra el 26 de gener

Estudià medicina a València i fou un dels primers defensors del positivisme en els ambients universitaris valencians 1872 El fet d’ésser un dels dirigents de les Joventuts Republicanes Valencianes l’obligà a acabar la carrera a Madrid, on es vinculà amb la naixent Institución Libre de Enseñanza S'estigué uns quants anys a París 1880-85, on treballà amb Ranvier, Charcot i Magnan, entre d’altres, i fou l’introductor de la neurohistologia i de la psicologia experimental a l’Estat espanyol Fou un dels mestres de Santiago Ramón y Cajal i un impulsor destacat de l’Asociación Española para el…

Format a la Llotja de Barcelona —on el 1874 guanyà una medalla d’argent—, a l’Academia de San Fernando, de Madrid, i a París, on fou alumne de Bouguereau i admirador de Meissonier Fundà a Barcelona una acadèmia que polaritzava un dels dos bàndols —enfront de Ramon Martí i Alsina— en què es dividia l’ambient artístic català de l’època Foren deixebles seus Modest Urgell, Josep i Francesc Masriera, Simó Gómez, Manuel Amell i Vicenç de Genovart, entre altres Fou professor —del 1852 fins a la seva mort— de l’escola de Llotja Portà a terme una tenaç i rigorosa tasca educativa, molt discutida pel…

El 1927 anà a París, on tingué un gran èxit amb la creació de vestits de gènere de punt decorats amb dibuixos surrealistes Fou gran amiga dels artistes del surrealisme, que influïren en les seves creacions, tant pel que fa a les formes dels vestits com a les decoracions dels teixits Les seves extravagàncies estètiques la menaren a utilitzar colors molt atrevits a l’època Durant la Segona Guerra Mundial visqué als EUA, on creà una societat, i després retornà a París, on tancà la seva casa el 1954

Fill de l’escriptor Rafael Sánchez Mazas, membre fundador de Falange Española y de las JONS Autor d’una narració amb elements fantàstics i prosa poètica, en part autobiogràfica, Industrias y andanzas de Alfanhuí 1951, es donà a conèixer amb la novella El Jarama 1956, premi Nadal 1955 i premi de la Crítica 1957, una de les obres clau de la narrativa de postguerra Amb una prosa accentuadament objectiva, l’autor plasma la parla i el caràcter dels personatges Posteriorment la seva obra evolucionà cap a l’experimentalisme lingüístic amb Las semanas del jardín Semana primera Liber scriptus…

Actiu a la Llombardia, on la tradició gòtica era encara vivent, féu entre altres el Sepulcre de Gian Galeazzo Visconti 1493-97, Certosa de Pavia, la seva obra cabdal, relleus per a una porta del Palazzo Ducale de Màntua i diverses medalles Juli II, Isabel d’Aragó , obres que mostren la seva incorporació resoluda a les tendències del Renaixement