Resultats de la cerca
Es mostren 1915 resultats
Sant Miquel de Sansor, abans Santa Maria (Prats i Sansor)
Art romànic
Les ruïnes de l’antiga església de Sansor se situen en el poblet homònim, localitzat a la plana, vora el riu Segre Consta que, a la darreria del segle XII, el temple de Sancor fou saquejat pels exèrcits del comte Ramon Roger de Foix i del vescomte Arnau de Castellbò, defensors de l’heretgia càtara, i se n’emportaren tots els ornaments Cal lamentar que el document manqui de precisió sobre els ornaments que van extreure de l’església romànica, perquè s’hauria conservat una llista d’objectes de culte d’època romànica Per un document datat l’any 1290, hom sap que l’església de Sansor…
Santa Maria d’Artesa de Segre
Art romànic
L’actual església parroquial d’Artesa, dedicada a la Mare de Déu de l’Assumpció, és un edifici modern construït el 1965 en substitució d’un d’anterior bastit al segle XVIII Tanmateix, la primera referència a l’església d’Artesa data del 1037 Es tracta d’un document que pot considerar-se fals o millor dit falsificat en el segle XII a partir de dos documents anteriors que serien autèntics, concretament, a partir de l’acta de consagració de l’església del castell de Santa Maria d’Artesa, desapareguda, i potser d’una carta de franquesa Pensem que un dels documents emprats per a la falsificació és…
Castell de Montgalhard
Situació Un dels pocs murs que resten d’aquesta antiga fortificació, del qual s’han arrencat els carreus de les dues cares exteriors ECSA - A Roura Les restes del castell de Montgalhard són situades al cim del turó on s’escampen, pel vessant que mira a l’est, les cases del poble de Montgalhard Mapa IGN-2447 Situació Lat 42° 54′40″ N - Long 2° 37′30″ E Per a arribar a Montgalhard partint del poble de Maisons s’ha d’agafar la carretera D-123 en direcció sud, i havent fet un recorregut d’uns 3 km, cal desviar-se a mà esquerra per la carretera D-410, que porta directament a Montgalhard JBM-MLIR…
Torre de Cavanac o mas de Jau (Estagell)
Art romànic
Aquest lloc és situat sobre la riba esquerra de l’Aglí, dins el terme d’Estagell L’alou de Cavanac villa Cavanaco , 901 era a la fi del segle IX una de les possessions de Leudoví, antic vescomte de Narbona destituït el 870, i de la seva esposa Arsenda El 901 les van cedir, a violari, a llurs fills Ramon i Adelinda, esposa de Ponç tronc del llinatge dels senyors de Vernet de Rosselló En una data indeterminada va passar a ser propietat de l’església d’Elna El 991 fou bescanviat, amb la seva església “alode in campo Cavannago ipsa ecclesia qui ibidem est” , amb l’abat de Sant…
Sant Pere i Sant Feliu o Santa Llúcia de Cuiner (Pinós de Solsonès)
Art romànic
Una vista de l’exterior de l’església, des del costat de migjorn L Prat Situació Aquesta església forma part del petit barri de Cuiner, el qual pertanyia a l’antiga quadra de Matadeporros Aquesta església té també l’advocació de santa Llúcia, que és l’únic dia de l’any que s’hi celebra culte Mapa 362M781 Situació 31TCG760283 Al punt quilomètric 10,500 de la carretera de Calaf a Pinós hi ha un camí senyalitzat, el qual porta directament a l’església i a la masia del mateix nom JCT Història Aquesta església es trobava dins l’antic castell de Matadeporros No tingué mai funcions parroquials, i…
Òdena

Armes dels Òdena
Llinatge senyorial propietari del castell d’Òdena (Anoia), al comtat de Manresa.
El primer membre que usà aquest cognom fou el magnat del comte Ramon Berenguer I de Barcelona Guillem I d’Òdena mort en 1086/89, fill d’un Bernat i germà de Donnuç, que sembla ésser fill de Bernat Amat de Claramunt Actuava ja el 1054 i era casat amb Ermengarda morta en 1082/91 el 1085, amb altres magnats, es posà contra el Fratricida, i consta com a senyor dels castells d’Òdena, Callús, Arraona que li vengué el 1054 Bernat Amat de Claramunt, que devia ésser el seu pare i Pontons adquirit el 1067 i d’altres béns al Penedès i a Anoia Fou pare de Pere d’Òdena mort després del 1101 i de l’hereu…
Castell de Montagut (Alcarràs)
Art romànic
La població actual de Montagut constitueix un agregat situat al nord-est del terme municipal El castell es localitzava a prop del nucli actual, sobre el tossal que rep el nom d’“el Vilot” El castell de Montagut fou una de les fortaleses musulmanes que l’alcaid de Lleida ibn Hilgl cedí al comte de Barcelona Ramon Berenguer III en virtut d’una convinença feta l’any 1120 Sembla que la conquesta del castell tingué lloc juntament amb la del castell d’Alcarràs, que ja apareix esmentat l’any 1147 El domini eminent del lloc devia ésser en un primer moment del rei L’any 1181 apareixen…
Castell de Puig-reig
Art romànic
Situació El castell és situat en un petit puig, al peu del riu Llobregat que li fa de muralla per la banda de llevant, mentre que al costat meridional s’hi ha anat edificant el poble Sota mateix del castell hi ha l’església romànica del XII de Sant Martí i l’església nova Aquest castell consta en el mapa del Servei de l’Exèrcit 150 000, editat pel Consejo Superior Geográfico, full 331-M781 x 0,75 — y 47,4 31 TDG 075474 Vista aèria de l’àrea que ocupa el castell de Puig-reig, a la punta del turó, avui plena de construccions modernes A mà esquerra apareix l’església de Sant Martí de Puig-reig J…
El marc històric del romànic del Perapertusès
Presentació Vista aèria del sector original de la comarca, amb el castell de Pèirapertusa, que li dóna nom, a primer terme, I, al fons, el grau de Maurin i l’esperó de Querbús ECSA - F Tellosa La Fenolleda i el Perapertusès són dues comarques o països totalment vinculats en els aspectes polític i religiós fins al començament de l’edat mitjana és per això que s’han tractat conjuntament fins a la seva ocupació pels carolingis en la introducció o estudi que sobre les èpoques prehistòrica, protohistòrica, romana i visigòtica ha fet J Abélanet a l’inici del marc històric de la Fenolleda Allí ens…
Gerberga I de Provença
Història
Comtessa de Provença a Arle, marquesa de Provença, filla de Jofre I i d’Estefania de Marsella i muller de Gilbert I de Millau, vescomte de Gavaldà i de part de Carlat.
Heretà els estats provençals de la seva mare després del 1102 i els del seu marit vers el 1110, i els governà assenyadament Casà la seva filla Dolça amb Ramon Berenguer III de Barcelona, i el 1112 els cedí la major part dels dominis la resta fou per a l’altra filla, Estefania, casada amb Ramon dels Baus