L’actual església parroquial d’Artesa, dedicada a la Mare de Déu de l’Assumpció, és un edifici modern construït el 1965 en substitució d’un d’anterior bastit al segle XVIII. Tanmateix, la primera referència a l’església d’Artesa data del 1037. Es tracta d’un document que pot considerar-se fals o millor dit falsificat en el segle XII a partir de dos documents anteriors que serien autèntics, concretament, a partir de l’acta de consagració de l’església del castell de Santa Maria d’Artesa, desapareguda, i potser d’una carta de franquesa. Pensem que un dels documents emprats per a la falsificació és una acta de consagració, perquè en la segona part del document apareix un comte Borrell (el Ramon Borrell pare de Berenguer Ramon I?) fent donació ad opera dictae ecclesiae del castell d’Artesa, del delme i primícies del castell i trenta unces d’or i deu més per a llibres i ornaments. A més, el feudatari al qual el comte entrega el castell fa la deixa del terreny per al fossar i certs alous a Melgosa. La primera notícia segura de la parròquia d’Artesa és de l’any 1054; se’n parla com una de les esglésies amb què es dotà la canònica de Sant Miquel de Montmagastre, convertida en priorat d’Àger des del 1065. Santa Maria d’Artesa tingué la categoria de pabordia del priorat de Montmagastre, ja que posseïa una comunitat de clergues, que vers el 1151 era regida per Ponç, paborde de ipsa canonica Sancte Marie. Es coneixen moltes deixes testamentàries a aquesta parròquia, com les que rebé d’Arsenda, muller d’Arnau Mir de Tost, l’any 1068. En el testament del vescomte Guerau Ponç II de Cabrera del 1131 es fa una deixa a l’església de Santa Maria d’Artesa de vint unces d’argent per a un calze, que ja havien estat entregades per a la seva adquisició el dia de la dedicació del temple. Aquesta notícia fa suposar que l’antic edifici s’havia renovat i consagrat de nou en el primer quart del segle XII. Juntament amb les esglésies de Grialó, Alentorn i la Suda de Balaguer, fou objecte d’un litigi al segle XII entre el bisbat d’Urgell i l’abadia d’Àger; el bisbe de la Seu reclamava la jurisdicció de les esglésies esmentades. El litigi durà bastants anys i finalment es resolgué a favor d’Àger, que obtingué el suport del papa Alexandre III, el qual el 1179 ratificà en una butlla tot el seu patrimoni. Santa Maria d’Artesa es consigna a partir d’aquest moment en totes les relacions d’esglésies de l’abadiat, i més tard arxiprestat, d’Àger. Consta encara en el llibre de visita de l’arxiprest Mariano Escudero dels anys 1783-84.