Resultats de la cerca

L’església d’Olvan formava part dels dominis de la baronia de la Portella des de la seva construcció fou parroquial del lloc, però l’actual edifici del segle XVIII no conserva cap testimoni de la primera obra romànica La primera notícia de l’església i del lloc és l’acta de consagració de l’església de Santa Maria l’any 899 el bisbe Nantigís de la Seu d’Urgell dedicava l’església a santa Maria complint amb els precs del baró illustre del lloc, Froia, i dels habitants de la dita parròquia del castell d’Olvan Amb la consagració quedava definitivament organitzada la vida religiosa i consolidada…

El castell de Vacarisses, situat al bell mig de la població, s’esmenta documentalment al segle XI El 1021 en el testament sacramental de Bernat Tallaferro apareix aquest castell com un més dels castells que Bernat deixa al seu fill, Guillem Tot just dos anys més tard, la comtessa Ermessendis empenyorà el castell de Vacarisses, entre d’altres, al seu fill Berenguer Ramon I A mitjan segle XI el comte de Barcelona donà aquest castell de Vacarisses al senescal Guillem Ramon, que passà aleshores a cognominar-se de Vacarisses posteriorment canviaria aquest cognom pel de Montcada Aquest Guillem…

Situació Vista de l’antic absis romànic de l’església, sobrealçat i molt modificat, que actualment forma part de la sagristia ECSA - JA Adell L’església de Santa Cristina es troba al costat de la casa forta que duu el mateix nom i és situada al vessant sud del turó de Santa Cristina, on hi ha la urbanització “Pinedas de Santa Cristina”, sobre la carretera del Vendrell a Valls, des d’on s’accedeix a l’església JAA Mapa 34-17446 Situació 31TCF695703 Història És documentada per primera vegada al testament de Berenguer Bages, de Vila-rodona, l’any 1348, en el qual disposa almoines per a diversos…

Situació Edifici molt modificat que conserva bona part d’una primitiva construcció del segle XI ECSA-M Catalan L’església de Sant Miquel, amb el cementiri annex, és al sector nord del petit nucli de la Prenyanosa, el qual es troba enlairat en un turó sobre la riba dreta del Sió Mapa 34-14 361 Situació 31TCG577194 Des de Cervera, s’ha d’agafar la carretera L-311, que mena a Guissona, i al cap de 4,5 km cal desviar-se per un trencall a mà dreta que en poc més d’1 km duu al poble de la Prenyanosa XSB Història Aquesta església és una antiga parròquia del bisbat d’Urgell que havia format part de…

El petit nucli de Pavia, situat uns 3 km al nord de Talavera, s’emplaça sobre un esperó que domina la vall de l’Ondara per ponent Tot i que l’indret de Pavia fou conquerit vers mitjan segle XI, del seu antic castell han arribat a l’actualitat escasses notícies documentals d’època medieval, i totes ja tardanes Consta que l’any 1243, en el testament atorgat per Serè de Montpalau, aquest personatge destinava el castell de Pavia per hipoteca dels diners que encara acreditava del dot de la seva filla Gueraula Posteriorment a aquesta data, la documentació referent al castell de Pavia deixa…

Foli 1v, en el qual apareix una caplletra “S” que conserva els motius tradicionals de l’ scriptorium de Vic, bé que aquí els colors han experimentat un canvi G Llop El Museu Episcopal de Vic conserva un segon exemplar de l’obra De Summo Bono de sant Isidor, que té el núm 202 del catàleg de Gudiol * i que no prové de l’antic fons de l’Arxiu Capitular, sinó d’una posterior adquisició del Museu De fet, a la coberta del llibre hi ha una llegenda que diu Sum monasterii Bte Mariae de Stagno , força indicativa És un manuscrit en pergamí de 134 folis de 21,3 x 18 cm escrits en lletra carolina negra i…

La notícia més antiga que es coneix de la vila d’Arfa és de l’any 910, que els homes de la vila d’Asua , en un judici celebrat davant el comte Sunifred, restitueixen a Santa Maria de la Seu les terres situades a Aravell que havien retingut indegudament durant cinc anys En el document de l’acta de consagració de la Seu d’Urgell el lloc d’Arfa és esmentat amb la grafia Assoa En la documentació dels segles X i XI es troba aquesta vila amb les variants d’Asua, Asoua, Assua i Asfa Posteriorment aquest topònim pren les formes d’Affa o Arpha , fins a l’actual d’Arfa Són nombrosos els esments…

Situació Capella rural amb un absis molt desplegat, ornat amb un ritme de dues grans arcuacions llombardes entre lesenes J Moner L’església de Sant Nazari és situada al final d’un petit pla a migdia de la vall de Campmajor Mapa L38-12295 Situació 31TDG723538 Per la carretera de Banyoles a Olot, per Mieres i Santa Pau, hom arriba a aquesta església Un cop situats a Sant Miquel de Campmajor, cal agafar el trencall de Falgons i a uns 2 500 m desviar-se a l’esquerra cap a Can Talaia, que resta situat a uns 900 m Des d’aquest punt cal dirigir-se cap a una granja de nova construcció que es troba a…

Situació Església ampliada amb una gran capella lateral i un esvelt campanar d’espadanya convertit en una torrella F Tur De Santa Coloma de Farners surt una pista en direcció a ponent que porta a l’ermita i al castell de Farners, a Sant Pere Cercada i a Sant Iscle i Santa Victòria de Sauleda Mapa L38-13333 Situació 31TDG674332 JRR Història Tot i que el lloc de Sauleda consta documentalment d’ençà de la fi del segle IX, sembla que l’església no fou edificada fins al segle XI A mitjan segle XII —concretament, l’any 1167—, l’església fou donada pel bisbe de Girona, Guillem de Peratallada, a la…

Tot i que el topònim del lloc apareix esmentat en la documentació al segle X, no és fins a la següent centúria que trobem les primeres mencions del castell Així consta que l’any 1042, Adaleis, filla d’Ermemir i esposa de Guillem de Castellvell, vengué al seu fill Ramon diversos territoris maresmencs, entre els quals figura el “ kastrum que dicunt Mata ubi dicunt lavaneres ” A partir d’aquest moment i tot al llarg dels segles XI i XII, es documenten com a senyors del castell de Mata la família Castellvell Un altre membre d’aquest llinatge, Bonfill Guillem, l’any 1062 convingué amb el seu nebot…