Resultats de la cerca

Vida Considerat una de les figures principals del Renaixement musical, fou molt valorat pels seus contemporanis i la seva obra influí poderosament en els compositors de les generacions posteriors Les seves obres foren les més copiades en manuscrits, després de la seva mort No existeix cap evidència sobre el seu lloc de naixement, però hi ha diverses hipòtesis, totes avalades per dades de dubtosa fiabilitat Tampoc no es coneixen dades sobre els seus primers anys Possiblement la seva formació musical s’inicià a l’escolania de la collegiata de Saint-Quentin, a la regió de la Picardia, centre…

La forma més freqüent en què es dóna a l’organisme és en combinació amb grups fosfats, formant part dels àcids nucleics Així, hi ha el monofosfat de citidina CMP o àcid citidílic que conté un sol grup fosfat unit a la ribosa de la citidina en posició 5’ el difosfat de citidina CDP conté dos grups fosfats en cadena el trifosfat de citidina CTP en conté tres, també formant cadena, units per enllaços d’alta energia a la mateixa posició 5’ de la ribosa

Essencial per al creixement, la seva manca ocasiona una síndrome similar a la pellagra És molt difosa a la natura i ocorre en el llevat, plantes verdes, llet, carn, etc, tant en forma lliure com de fosfat FMN o unida a determinades proteïnes flavoproteïna Es presenta en forma de pólvores grogues, de gust amarg, òpticament actives, α 2 5 D de -112 a -122 en NaOH, lleugerament solubles en alcohol i en l’aigua És una vitamina termoestable que es fon a 280°C, amb descomposició, però és molt sensible a la llum, especialment en medi bàsic En solució, la riboflavina presenta una…

De formació autodidàctica, fou una peça fonamental en la divulgació, a Grècia, de les noves tendències musicals provinents dels Estats Units, que comportaren l’arribada de nous universos sonors a un país musicalment isolat després de la Segona Guerra Mundial Creà la Competició Manos Khatzidakis de l’Institut de Tecnologia d’Atenes, que serví de plataforma de llançament de l’obra de compositors com I Xenakis, A Logothekis o Th Antoniou Vinculat a l’Òpera Nacional, l’Orquestra de ld’Atenes i l’Orquestra Experimental d’Atenes, la seva obra denota un equilibri entre una peculiar…

Deessa terrible, amb trets sempre amenaçadors, i presagiadora de mort i de destrucció, fou, parallelament, una divinitat agrària, unida a Demèter, de la qual hom la considera filla i amb la qual rebé culte A les genealogies, la Persèfone infernal apareix com a filla de Demèter Erinys i Posidó, raptada per Plutó Li foren dedicades festes especials, celebrades al final de l’estiu i al començament de l’hivern Entre els segles V i III aC el seu culte s’introduí en la religió romana, on fou venerada amb el nom de Prosèrpina L’art antiga la representà sovint en l’escena del seu rapte per Plutó,…

De família obrera, fou membre de l’IRA exèrcit republicà irlandès, i, a setze anys, un tribunal anglès el condemnà a tres anys de reformatori per activitats terroristes A partir del 1951 es dedicà a escriure, en irlandès i en anglès Autor teatral dins la línia realista de Sean O'Casey, esdevingué mundialment conegut amb l’estrena, l’any 1956, en versió anglesa, de The Quare Fellow ‘El condemnat a mort’, on presentà amb un gran dramatisme el món variat dels presidiaris Viatjà per l’estranger i féu estades als Països Catalans, pels problemes culturals dels quals s’interessà vivament Escriví…

Estudià a la seva ciutat natal i el 1908 debutà a Aquisgrà com a Walter Els mestres cantaires de Nuremberg Posteriorment es presentà a Stuttgart, Essen i Berlín El 1943 debutà a Bayreuth, on tornà en edicions posteriors del Festival El 1953 debutà al Covent Garden amb Tristany i Isolda i el mateix any es presentà a l’Òpera de San Francisco com a Egist Electra Des del 1948 i fins l’any de la seva mort fou un habitual de les temporades de l’Òpera de Viena i també actuà amb èxit al Teatro Colón de Buenos Aires, on el 1949 es presentà amb La dona sense ombra El 1954 i el 1958 interpretà…

Les seves propietats presenten una gran dependència del pes molecular Els polímers de pes molecular baix < 3000 són obtinguts fent passar òxid d’etilè pel si d’etilenglicol, a temperatura elevada i a pressió, en presència d’un iniciador alcalí Són anomenats generalment polietilenglicols i són líquids viscosos o sòlids de punt de fusió baix, que hom empra com a tensioactius, en pintures i tintes, humectants, bases per a preparats farmacèutics i cosmètics i com a lubrificants Els de pes molecular elevat 10 5 -10 6 són obtinguts emprant iniciadors heterogenis, i la…

Secretari del comte d’Étampes des del 1709, a partir del 1744 es feu càrrec, amb La Bruyère, de la direcció del diari oficial "Mercure de France" Com a autor fou molt prolífic més de dues-centes obres, entre les quals destaquen nombrosos llibrets d’òpera La gran popularitat de la seva producció entre els seus contemporanis es deu sobretot a la paròdia mordaç d’obres i estils d’autors de l’època, en especial drames i tragèdies, com ara La grand-mère amoureuse 1726, a partir de l’òpera Athis , de GB Lulli, o La rupture du carnaval et de la folie 1707 sobre Alcyon , de Marin Marais…

Fou alumne i membre del cor del Winchester College i, després, del New College a Oxford, on es graduà en dret civil 1449 i canònic 1455 En 1457-58 era sagristà de la collegiata de Sant Esteve, a Westminster, càrrec que sembla que ocuparen diversos compositors notables No es tenen notícies seves més enllà del 1459 Actualment és un compositor discutit, perquè moltes de les seves obres són atribuïdes a G Dufay, J Dunstable i W Frye És autor de dos cicles de la Missa a tres veus que transmet el Codex Trento 88 el primer cicle parodia la balada de Binchois Dueil angoisseux , i de l’altre es…