Resultats de la cerca

Estudià al Conservatori de Tbilisi amb R’azanov S’hi graduà el 1936, i més tard hi impartí classes de teoria i composició Fou director de l’Orquestra Simfònica de l’Estat de Geòrgia, i arribà a ser secretari de la Unió de Compositors de l’URSS 1964-74 i diputat del Soviet Suprem El seu estil combina les influències de la música popular georgiana, pel que fa a entonacions i ritmes, amb una certa llibertat de tractament pròpia de la música contemporània En la seva producció destaquen l’òpera Deda da shvili 'Mare i fill', 1944 i el ballet Otello 1957 L’obra orquestral presenta una primera etapa…

Fou deixeble del seu pare, amb qui estudià violí, clavicèmbal i trompa El 1768 era al servei del duc de Zweibrücken, el qual, el 1773, li donà permís per a anar a París a interpretar un dels seus concerts per a trompa al Concert Spirituel Sembla que s’hi quedà més temps del previst i que hi estudià amb FA Philidor Durant la Revolució s’exilià de la capital francesa, però hi tornà el 1801 Les obres escèniques són la part més coneguda del seu catàleg, sobretot els pasticcii , com la famosa adaptació de La flauta màgica de WA Mozart, i d’altres en collaboració amb Ch Kalkbrenner També cal…

Era fill d’un músic alemany amb qui estudià violí abans d’entrar al Conservatori de París Allí estudià amb PMF Baillot, i el 1804 guanyà el primer premi de violí Després de treballar a l’Òpera Còmica i a l’Òpera de París, el 1817 va esdevenir violí principal de l’orquestra d’aquest darrer teatre Del 1821 al 1846 va convertir-se en director d’aquesta agrupació, realitzant moltes estrenes d’òperes de G Rossini, G Meyerbeer i H Berlioz, entre d’altres Durant els últims anys de la seva vida, fou un personatge clau del món musical parisenc fou l’introductor i el més fervent partidari de la música…

Fou alumne de GB Somis i un dels més brillants violinistes de la seva època, juntament amb JM Leclair, JJC de Mondonville i LG Guillemain Debutà a París, el 1725, tot competint amb JB Anet, i posteriorment realitzà diverses gires en què demostrà el seu excepcional virtuosisme Interpretà algunes de les seves pròpies obres davant els reis de França, fet que li valgué, el 1733, el títol d' ordinaire de la musique du roy Adoptà la nacionalitat francesa el 1741, i seguidament fou nomenat Roy et maître des ménétriers et joueurs d’instruments tant hauts que bas et communauté des maîtres à dancer ,…

Rebé la primera formació musical del seu pare, músic de la Hofkapelle, i poc després estudià violoncel amb Karl Drechsler i teoria amb Friedich Schneider El 1849 reemplaçà B Cossmann en la Gewandhaus i al Conservatori de Leipzig A partir del 1860, i fins a la seva mort, s’establí a Dresden, on treballà a la Hofkapelle, i com a virtuós de cambra del rei de Saxònia Entre els seus alumnes hi hagué H Becker i O Brückner Les seves composicions més importants són dedicades al violoncel, entre les quals destaquen els tres concerts i nombrosa música de cambra i lieder No obstant això,…

El 1786 fou ordenat de sacerdot al seminari de Praga Estudià orgue i composició amb N Seger, que substituí de vegades com a organista A instàncies de WA Mozart, que feu d’intermediari durant una de les seves visites a Praga, entrà al servei del comte Kinsky com a capellà, i amb ell es traslladà a Viena, probablement el 1789, on prosseguí estudis amb JG Albrechtsberger i feu amistat amb L van Beethoven Mort Kinsky, es posà al servei dels prínceps Esterházy i, més tard, de la cort vienesa Entre els seus alumnes de la burgesia i la noblesa figurà l’emperadriu Maria Lluïsa d’Àustria Assolí una…

Probablement rebé les primeres lliçons de música del seu pare, cantor de la catedral de Güstrow El 1663 optà a la plaça de cantor a Hamburg i presentà alguna composició seva al jurat Malgrat que l’escollit fou Christoph Bernhard, la música de Geist fou elogiada unànimement pel seu delicat estil El 1670 fou nomenat organista de la cort sueca a Estocolm, on romangué fins el 1680 L’any 1685 era altra vegada a Dinamarca, amb el càrrec d’organista d’algunes esglésies de Copenhaguen A més, a partir del 1689 succeí a Johann Lorentz com a organista de la Holmens Kirke De la seva producció religiosa s…

Es formà inicialment a l’església de Saint Sauver de la seva ciutat natal Palesà la seva capacitat compositiva ja de ben jove a deu anys compongué un Motet à grand choeur , i a dotze, una missa solemne El 1760 es traslladà a París, on anà guanyant fama i èxit per les seves composicions religioses motets, misses, concerts espirituals També fou famós per L’union de l’Amour et des arts 1773, una opéra-ballet que es representà una seixantena de vegades El 1774 esdevingué violista de l’Òpera de París Més tard viatjà a Itàlia a Nàpols estudià composició i harmonia amb Nicola Sala,…

Estudià composició amb B Arapov i piano amb Savšinskij, i després es perfeccionà al Conservatori de Leningrad fins el 1955 El 1959 començà a ensenyar contrapunt en aquest mateix centre, d’on esdevingué professor de composició el 1974 També impartí seminaris de música contemporània La seva obra, colorista per tradició russa i de factura moderna per l’ús dels microintervals i les combinacions instrumentals no usuals, se centra sobretot en la música de cambra i vocal Entre les seves òperes destaquen El mestre i Margarida 1963 estr 1990 i Maria Stuarda 1981, que rebé el Premi Glinka Força…

Guiat pel seu pare, que li ensenyà orgue i piano, fou un nen prodigi i oferí el seu primer concert a nou anys Aviat l’enviaren a Praga a estudiar música amb JKV Tomášek i també filosofia El 1813 anà a Viena, on conegué F Schubert, I Moscheles, JN Hummel i L van Beethoven, i ensenyà piano a casa dels Lobkovitz El 1823 ja era organista primer de la cort, però la tuberculosi posà fi a la seva carrera i a la seva vida De la seva producció, limitada, cal esmentar la Simfonia en re major , opus 24, molt beethoveniana, i la Missa del 1824 Si bé la seva curta vida no li permeté escriure …