Resultats de la cerca
Es mostren 2302 resultats
possessió
Dret civil
Acció de posseir o de possessionar-se materialment d’una cosa, que inclou el poder efectiu sobre d’ella, protegit per l’ordenament jurídic, independentment de la seva legitimitat, i la cosa posseïda amb causa justa i de bona fe —presumible sempre mentre ningú no demostri el contrari—, i amb intenció de disposar-ne.
En tant que relació jurídica, la llei la protegeix com una propietat, el dret és equiparable al domini, protegit per la llei hipotecària, bé que subordinat al dret preferent que pugui tenir-hi un altre Hom la considera justa, quan no és violenta, clandestina o a precari, i de bona fe quan el posseïdor creu que no comet cap injustícia adquirint-la o mantenint-la en el seu poder Hom parla d' ocupació quan la cosa no era posseïda per ningú en cas contrari, es tracta de tradició La manca de consentiment de l’antic posseïdor fa que la possessió sigui considerada de mala fe L’adquisició, pot fer-…
Erill

Armes dels Erill
Llinatge feudal establert al castell d’Erill (Erillcastell, Alta Ribagorça), d’on prengué el nom.
El primer personatge documentat 1077 és Ramon I d’Erill El seu fill Pere I d’Erill , súbdit dels comtes de Pallars, rebé 1092 del rei Pere I d’Aragó el castell de Saidí El fill d’aquest Ramon II d’Erill , senyor de Monesma, fou un dels cavallers més importants de la cort de Ramir II i s’esforçà amb el seu fill Pere II d’Erill per la unió de Catalunya i Aragó mitjançant el casament de Ramon Berenguer IV i Peronella ambdós en signaren les actes el 1137 Foren fills seus, a més, Bernat d’Erill , senyor de Saidí, que testà 1157 abans d’emprendre un viatge a Jerusalem, i Ponç d’Erill , senyor de…
porta

Porta de la gran Sala del Consell de Cent, a la Casa de la Ciutat de Barcelona
© Fototeca.cat
Construcció i obres públiques
Peça o peces, mòbils, generalment planes, de fusta, ferro, vidre o altra matèria sòlida, que, adaptada a una obertura, la clou o permet el pas per ella, en ésser accionada manualment, mecànicament o automàticament en girar a l’entorn d’un eix contingut al pla de la paret, del tancat, etc, o en córrer paral·lelament al mur, etc.
Les portes tradicionals, que són encara les més emprades, giren entorn d’un eix vertical constituït pels elements que les fixen a l’obertura les frontisses ancorades al bastiment o els golfos fixats al brancal poden cobrir tota l’obertura amb una sola peça porta d’una fulla o d’un batent o bé constar de dues peces porta de dues fulles o de dos batents, poden ésser massisses de fusta o amb marc de fusta o metàllic i amb vidres porta vidriera i poden donar accés a una casa, cambra, etc, o a un balcó porta balconera Les portes solen ésser accionables en un sol sentit, és a dir, solen obrir…
universal concret
Filosofia
Segons Hegel, i en contraposició a l’espontània identificació entre l’universal i l’abstracte, modalitat de l’universal en què aquest no sols no resta separat de la realitat concreta ni és negat per ella, ans la inclou en ell mateix amb tota la seva riquesa; equival a una síntesi del general abstracte i del particular concret.
teatre

Tall vertical de l’escenari, amb diversos elements escenogràfics, i dels annexos d’un teatre
© Fototeca.cat
Teatre
Edifici destinat a la representació d’obres de diferent gènere, literari (tragèdia, comèdia, sainet, vodevil, etc.) o musical (revista, sarsuela, òpera, opereta, anomenat teatre d’òpera), o altres modalitats: mim, d’ombres, etc..
A Grècia, els primers teatres foren construïts de fusta, d’una forma molt rudimentària A partir del s IV aC hom començà a construir-ne de pedra, tot excavant un semicercle en un pujol Les tres parts principals del teatre eren les grades κοίλα, reservades al públic, que envoltaven en uns dos terços l’orquestra ορχ`ηστρα, en forma circular, reservada a les evolucions del cor Tangent a ella s’aixecava l’escena, la part més avançada de la qual, una plataforma rectangular anomenada λογεῖον o prosceni, era reservada a la representació El fons d’aquest prosceni era limitat per un mur…
combinacions mètriques
Literatura
Organitzacions rítmiques, unitàries i sovint autònomes, provinents de l’enllaç de diferents versos.
La forma més elemental és la tirada o sèrie de versos monorims, sobretot llargs, com els de 5E5, 6E6 i 7E7 síllabes emprada per la cançó de gesta i altres gèneres poètics narratius, evolucionà diversament, en especial per bipartició dels versos llargs en dos de curts, els parells portant la rima i els senars restant lliures la poesia catalana presenta tirades liriconarratives de versos de cinc, sis i set síllabes però la forma més coneguda és la del romance heptasíllab castellà, de la qual, tanmateix, hi ha indicis de conreu català independent La sèrie monorima pot organitzar-se en grups del…
Falles de València

Falla
© C.I.C - Moià
Folklore
Celebració popular tradicional de moltes poblacions del País Valencià consistent en la crema de figures construïdes a propòsit durant la nit de la festa de Sant Josep (19 de març).
Les figures són bàsicament figures corpòries de caràcter caricaturesc ninots , les quals, acompanyades d’altres de secundàries, hom installa planta a carrers de València i d’altres poblacions valencianes en aquesta data i que hom crema durant la nit Tant els ninots com les escenes amb què s’articulen tenen gairebé sempre una intenció satírica de l'actualitat més immediata, de crítica de costums i també política L’àrea geogràfica de les falles arriba, pel nord, fins a Benicarló, i pel sud, fins a Dénia La tradició dels focs de Sant Joan, a Alacant i als pobles de les comarques del voltant,…
cromatografia

cromatografia en columna d’adsorció entre un sòlid (fase estacionària) i una solució líquida (fase mòbil)
© Fototeca.cat
Química
Mètode d’anàlisi immediat basat en la percolació d’una fase líquida o gasosa (mescla problema) al llarg d’una fase estacionària, que pot ésser sòlida —porosa o finament dividida— o bé líquida fixa impregnant un suport inert.
Els components de la mescla es separen d’acord amb llur distinta velocitat de migració tot al llarg de la fase estacionària Entren en la definició anterior la cromatografia de paper, la de capa fina, la de columna, la de gasos, i també la de bescanvi iònic i la de filtració per gels permeables les dues darreres tenen, però, algunes característiques especials Els ràpids progressos fets en la identificació, purificació i separació de vitamines, hormones, enzims, antibiòtics, alcaloides, proteïnes i alguns grups de substàncies inorgàniques no haurien estat possibles sense aquest conjunt de…
Santa Maria de la Maçana o de la Figuereta (Camarasa)
Art romànic
Situació Interior de l’església, en lamentable estat d’abandonament i ruïna J Giralt L’església de Santa Maria es troba a la mateixa carena i a pocs metres del castell de la Maçana Per a arribar-hi cal seguir el mateix itinerari que s’ha indicat en la monografia precedent MLlR Mapa 33-13328 Situació 31TCG250442 Història Aquesta església fou una de les sufragànies de la parròquia de Fontllonga, a través de la qual també estigué vinculada al monestir de Santa Maria de Meià Les primeres notícies del terme del castell de la Maçana són de l’any 1157, en què Arnau Company, amb la seva muller i…
Sant Miquel de Fontllonga (Camarasa)
Art romànic
Situació Façana nord, on s’endevina una antiga porta tapiada i un canvi de nivell en el ràfec de coberta, que indica una possible represa d’obra ECSA - JA Adell L’església parroquial de Sant Miquel és al centre de la població de Fontllonga Per a arribar-hi cal seguir el mateix itinerari que s’ha descrit en la monografia precedent JAA Mapa 33-13328 Situació 31TCG225490 Història Aquesta església fou la parròquia del terme del castell de Fontllonga, funcions que encara conserva en l’actualitat Fins a la desamortització eclesiàstica depengué del priorat de Santa Maria de Meià Les primeres…