Santa Maria de la Maçana o de la Figuereta (Camarasa)

Situació

Interior de l’església, en lamentable estat d’abandonament i ruïna.

J. Giralt

L’església de Santa Maria es troba a la mateixa carena i a pocs metres del castell de la Maçana. Per a arribar-hi cal seguir el mateix itinerari que s’ha indicat en la monografia precedent. (MLlR)

Mapa: 33-13(328). Situació: 31TCG250442.

Història

Aquesta església fou una de les sufragànies de la parròquia de Fontllonga, a través de la qual també estigué vinculada al monestir de Santa Maria de Meià.

Les primeres notícies del terme del castell de la Maçana són de l’any 1157, en què Arnau Company, amb la seva muller i llurs fills donaren al cenobi de Meià diversos béns, entre els quals hi havia uns alous al terme del castell de la Maçana.

És probable que aquesta església formés part de la dotació del monestir de Santa Maria de Meià, feta amb anterioritat a l’any 1040, ja que en la relació d’esglésies que depenien del monestir que feu el 1095 el net del fundador, Ermengol, fill de Guitard Guillem de Meià, consta que donava al cenobi de Meià les esglésies de Fontllonga, sense que s’hagi pogut comprovar si es tracta de les dues esglésies del poble de Fontllonga o eren les del terme parroquial, que inclouria llavors la de Santa Maria de la Maçana. Però sembla que en aquest cas hauria constat separada en el capbreu atribuït al 1137, i només hi consta clarament que el monestir tenia les esglésies del castell de Fontllonga. El 1637 el prior Jalpí uní l’església de la Maçana a la vicaria perpètua de Figuerola. A mitjan segle XVII, Roig i Jalpí afirmà que el priorat de Meià tenia l’església de “Nuestra Señora en el término de Massana. Era Parroquial”. Malgrat aquesta afirmació, no es pot arribar a confirmar que mai ho hagués estat. Actualment es troba totalment abandonada. (ABC)

Església

Planta de l’església, que mostra clarament les irregularitats d’estructura i execució d’alguns edificis rurals romànics.

C. Alòs, C. Carreño i J. Giralt

L’església de Santa Maria de la Maçana, coneguda també per Santa Maria de la Figuereta, és d’una sola nau, irregular, capçada per un absis semicircular a llevant, obert a la nau mitjançant un reclau marcat per l’arc presbiteral. La nau és coberta amb volta de canó, molt malmesa, reforçada per un arc toral que descansa sobre unes pilastres de secció rectangular. Avui tan sols queden les filades baixes d’una pilastra, ja que les lloses de l’arc toral han caigut. La volta és suportada per dos arcs formers per banda, que ressegueixen els murs, amb perfil de mig punt adovellat.

La porta d’accés, situada al mur de ponent, és senzilla, sense decoració, i resolta amb arc de mig punt. La il·luminació s’efectuava mitjançant dues finestres; l’una a l’absis, de doble esqueixada irregular, molt malmesa actualment, i l’altra amb forma de creu grega situada per sobre de la porta d’accés, a la façana de ponent.

El parament constructiu és de carreuons de pedra sorrenca i calcària, amb predomini dels rectangulars ben escairats, disposats en filades irregulars que tendeixen a l’horitzontalitat, i que palesen les formes constructives de l’arquitectura del segle XI. La coberta era de dues aigües amb lloses de cobriment, i les façanes són totalment mancades d’ornamentació.

En l’intradós d’una de les dovelles de la primera capella lateral del mur meridional es conserva l’única resta pictòrica de l’edifici, un motiu vegetal, potser una fulla de falguera, amb pintura vermellosa sobre una capa de guix. Sembla que podria tractar-se de restes de decoració pictòrica original. (CAT-JGB)

Talla

Talla policromada de la Mare de Déu (fotografia del 1923), actualment desapareguda.

Centre Excursionista de Catalunya

A l’església de la Maçana es conservava una imatge romànica de la Mare de Déu amb l’Infant, que avui es considera desapareguda i que, per tant, només ha pogut ser estudiada a partir d’una fotografia del 1923. S’hi pot apreciar que ja llavors la imatge es trobava força malmesa: a més d’estar mutilada en algunes parts, havia estat repintada amb mala fortuna, segons ens narra Roig i Font (1923, pàg. 220).

La imatge era una talla de fusta policromada que representava la Mare de Déu asseguda en un tron com a Sedes sapientiae, i el Nen assegut sobre el seu genoll esquerre. El fet que aquest aparegués lleugerament girat cap a la Mare i que ella mostrés un lleu somriure, que li endolcia el rostre, malgrat l’absolut encarcarament de les seves figures, l’aspecte matusser i la desproporció dels cossos, ens pot fer datar la imatge en un període no anterior al segle XIII; en aquesta centúria l’Infant comença a tenir una minsa relació amb la Mare, la qual, més tard, deixarà de fer únicament la funció de tron on s’asseu el Nen. Quant als vestits, el del Nen no es pot distingir com era, mentre que es pot advertir que la Mare duia una túnica i un mantell que s’obria a l’alçada del pit; en canvi, no es pot apreciar si duien cap atribut a les mans. (JGP)

Bibliografia

Bibliografia sobre l’església

  • Roig i Jalpí, 1668

Bibliografia sobre la talla

  • Roig i Font, 1923, pàgs. 220-221