Resultats de la cerca
Es mostren 3475 resultats
Mannheim
Ciutat
Ciutat del land de Baden-Württemberg, Alemanya, a la confluència del riu Neckar amb el Rin, davant Ludwigshafen.
Fou reconstruïda després de la Segona Guerra Mundial, segons un rigorós pla ortogonal, encara més sensible per la numeració dels carrers, per xifres en un sentit i per lletres en l’altre La conurbació amb Ludwigshafen, a la qual la uneix un pont, ha fet especialitzar, fins a un cert punt, les funcions urbanes, centrades en les comercials i potenciades pel gran port fluvial Té també factories pròpies, de productes químics, maquinària agrícola, automòbils, cautxú i maquinària elèctrica, fàbriques de vidre i indústria tèxtil i de la cellulosa Fundada el 1606, el 1720 esdevingué…
empaquetat
Mineralogia i petrografia
Estructura cristal·lina simple en la qual totes les partícules són iguals i van unides entre elles sense enllaços dirigits.
Presenten aquesta estructura molts elements, principalment metalls i certs composts intermetàllics Quan tots els àtoms són d’igual dimensió, d’acord amb el principi espacial, tendeixen a ocupar el mínim d’espai i formen l' empaquetat dens Considerant un sol pla, els àtoms es disposen tangencialment entre ells i, per tal que ocupin l’espai mínim, cada àtom s’envolta d’uns altres sis Si es forma un segon pis, els àtoms es colloquen de manera que, tot conservant al seu nivell la disposició anterior, siguin tangents a tres àtoms del nou pis Si es forma un tercer pis, els àtoms es…
La Salseta del Poble Sec
Música
Orquestra de ball fundada el 1977.
Fou creada amb motiu d’una festa electoral al barri del Poble Sec de Barcelona, entre d’altres, per Miquel Àngel Tena, Salvador Escribà i Josep Vercher Actua gairebé sempre en ocasió de festes populars, balls o celebracions públiques Interpreta sobretot música popular antillana i llatinoamericana salsa, rumba, mambo, etc i, en segon lloc, rock-and-roll El repertori inclou temes propis i versions d’altres autors i grups, moltes vegades força allunyats estilísticament, com ara de diversos cantautors de la Nova Cançó En les lletres alternen el castellà i el català Han editat més d’…
crèdit
Economia
Intercanvi no simultani entre la prestació i contraprestació de béns, diners o serveis.
En l’acompliment de qualsevol acte creditici intervé el temps com a element constitutiu, i la confiança com a condició La principal funció del crèdit és de finançament de la producció abans de la demanda, és a dir, la unió de la propietat dels recursos productius amb les demandes dels seus productors El mecanisme de crèdit estalvia l’ús del diner, permet una planificació més flexible de les despeses i canalitza els petits estalvis de la societat Una superexpansió de crèdit pot produir inflació, i per a evitar-ho hi ha mesures econòmiques, com és ara l’elevació dels costs i la reducció de la…
morabatí
Numismàtica i sigil·lografia
Nom donat a diferents tipus monetaris d’or batuts als regnes cristians, que seguien els patrons del morabatí almoràvit.
El morabatí alfonsí o castellà fou encunyat per Alfons VIII de Castella amb llegenda cúfica, però de contingut cristià, amb l’afegit d’una creu i les lletres ALF Seguia la metrologia del model i circulà abundantment a Catalunya, fet documentat entre el 1218 i el 1269 Continuà batent-se en el breu regnat del seu successor Enric I 1214-17 i no hi ha evidència que continués en els regnats posteriors El morabatí lleonès fou encunyat pels reis lleonesos Ferran I 1157-88 i Alfons XI 1188-1230 seguint el patró metrològic del morabatí almoràvit, però amb tipologia cristiana ofereix una…
escriptura ugarítica
Escriptura i paleografia
Escriptura pròpia de la llengua ugarítica.
Cal qualificar-la de cuneïforme, en tant que empra el tascó gravat sobre l’argila com a mitjà gràfic i comprèn signes presos parcialment del sillabari accadi i altres, molts pocs, que semblen reproduir en forma cuneïforme les lletres cananees És alfabètica i no sillàbica, com l’accàdia i la gueez, i es compon de trenta signes, entre els quals hi ha tres alef , que reprodueixen els sons vocàlics a, i i u Malgrat això, l’ugarític no anota les vocals, a l’igual de la majoria d’escriptures semítiques tret de la cuneïforme i la gueez però, a diferència de moltes d’elles, és escrita…
Rogelio López Cuenca
Pintura
Pintor andalús.
Estudià als Talleres de Arte Actual del Círculo de Bellas Artes de Madrid 1985 Inicialment, el seu treball pictòric es basava en l’estètica del pop americà i en els recursos utilitzats en els anuncis publicitaris i en la difusió dels mitjans de comunicació Sense deixar de banda aquest aspecte, posteriorment treballà en la inclusió de lletres i de texts, establint un joc amb la imatge amb un to irònic de marcat contingut social La seva activitat també inclou el vídeo i la música amb els grups Peña Wagneriana i UHP L’any 1998 presentà l’exposició Nowhere a Tecla Sala de l’…
Joan Nogué i Font

Joan Nogué i Font
Geografia
Geògraf.
Llicenciat en geografia a la facultat de lletres de la Universitat Autònoma de Barcelona el 1981, es doctorà el 1984 El 1985 publicà la seva tesi doctoral, Una lectura geogràfico-humanista del paisatge de la Garrotxa Professor des del 1983 a l’Estudi General de Girona de la mateixa universitat, és catedràtic de geografia humana de la Universitat de Girona des del 1992 S'ha interessat per la geografia de la percepció La percepció del bosc 1986 i per la geografia política Els nacionalismes i el territori 1991, El Fluvià com a pretext estudi i intervenció 1993, España en Marruecos…
Paulo Coelho

Paulo Coelho
© Fototeca.cat
Literatura
Escriptor brasiler.
Fou actor i director teatral, músic i periodista Estudià màgia, ocultisme i alquímia Des que publicà O alquimista 1988, les seves novelles han aconseguit una difusió internacional extraordinària Les concepcions morals i intellectuals implícites en el seu contingut, que sovint adopten la forma de paràboles, han donat lloc a controvèrsies Hom pot esmentar O Diário de um mago 1987, Brida 1990 As Valquírias 1992, el volum d’aforismes i paràboles Maktub 1994, O manual do guerrero da luz 1997, Veronika decide morrer 1998, O demônio e a Srta Prym 2000, Histórias para pais, filhos e…
lletra
Escriptura i paleografia
Cadascun dels signes que representen els sons d’un llenguatge.
Les lletres són compostes per traços executats segons un ordre força constant, però que, malgrat tot, ha variat durant el curs dels segles L’anàlisi d’aquests traços i de llurs característiques permet de destriar-ne els elements integrants i els factors de transformació paleografia Per a descriure els traços hom usa una terminologia analògica del llenguatge corrent pal, asta, corba, angle, punta, cercle, llaç, etc o figurat, com és ara instruments casolans mànec, nansa, ganxo, etc o parts del cos humà o animal cos, braços, cama, cua, bec, ventre, ull, esquena, etc No tractant-se…