Resultats de la cerca

És l’actual capella particular dels senyors del castell de la Ràpita, del qual tenim referències des del 1105 Fou a l’edat mitjana la parròquia del terme del castell de la Ràpita Tot i que no es documenta fins al segle XIV, el seu origen ha de ser anterior El 1391 el capellà de la Ràpita contribuí amb 13 sous i 7 diners a la dècima de la diòcesi d’Urgell L’església actual és un edifici de tradició romànica, molt reformat al segle XVIII

El lloc de Flix, bé que pertany al municipi de Balaguer, forma un enclavament entre els municipis de la Sentiu de Sió i Cubells Fou conquerit als andalusins vers el 1090, i poc després, el seu castell i terme foren infeudats a un tal Arnau Balaguer L’actual masia de Flix té una capella dedicada a sant Miquel que tingué consideració de parròquia a l’edat mitjana Es consigna per primera vegada l’any 1391 en la relació de la dècima de la diòcesi d’Urgell

A l’època carolíngia era conegut també amb la denominació de fidelis, potentior o primas , i posteriorment també de pròcer, noble, baró, majoral, magnat de la terra i, per influència aragonesa, ric home Els magnats constituïren la primera noblesa del país, que, a l’època comtal, incloïa els vescomtes, els comdors i els varvassors, els bisbes i els abats Hom distingia entre magnat major i magnat menor A la baixa edat mitjana també comprenia els infants i els comtes Actualment equival al gran d’Espanya

El primer concili de Nicea la prescriví per als qui passaven d’una creença religiosa al cristianisme ortodox Des de l’edat mitjana, l’abjuració de l’apostasia i de les creences considerades herètiques fou ordenada pels tribunals de la Inquisició en tres graus abjuració ‘de formali' , la d’aquell qui era considerat apòstata o heretge públic abjuració ‘de vehementi' , la d’aquell qui era considerat heretge amb molta probabilitat, i abjuració ‘de levi' , la d’aquell qui era considerat heretge amb poca probabilitat

Avui dia hom el sol donar als fills no primogènits dels títols del regne i a membres de corporacions nobiliàries Als Països Catalans el tractament d’illustre fou donat des de la baixa edat mitjana als membres o parents pròxims de la família reial També el tenien des de l’època dels Àustria alguns alts funcionaris reials, com el canceller i el portantveus del governador general de Catalunya, i també els marquesos A partir del segle XVII hom tendí a substituir aquest tractament pel d'illustríssim

La seva distància mitjana al centre d’Urà és de 438 000 km La seva òrbita té una excentricitat de 0,023 i és situada gairebé al mateix pla equatorial d’Urà El seu moviment té lloc en sentit retrògrad i el període de revolució sideral és de 8 dies, 16 h, 56 min i 30 s Titània té un diàmetre d’uns 1600 km i una massa de 26×10 2 3 g Quan Urà és en oposició hom observa Titània com un astre de magnitud14

La seva distància mitjana al centre d’Urà és de 583 000 km L’òrbita té una excentricitat de 0,001, és situada gairebé en el pla equatorial d’Urà i el moviment té lloc en sentit retrògrad El període de revolució sideral és de 13 dies 11 h 7 min i 7,1 s Té un diàmetre d’uns 1 600 km i una massa d’uns 10 2 0 kg Quan Urà és en oposició, hom observa Oberó com un astre de magnitud 14,2

Especialista en art de la baixa antiguitat i de l’alta edat mitjana, és notable la seva aportació als estudis d’iconografia Obres Martyrium 1947, La peinture byzantine 1954, Le haut Moyen Âge 1957, on compara les pintures de l’absis de Sant Miquel d’Ègara amb algunes pintures carolíngies de la darreria del segle IX, La peinture romane 1958, L’âge d’or de Justinien 1967, Le premier art chrétien 1967 i Les voies de la création en iconographie chrétienne 1979 Fundà la revista “Cahiers Archéologiques”

Escriví un Epitome, o Bellorum Romanorum libri duo , de Tit Livi, famós a l’edat mitjana i a l’edat moderna, i potser és identificable amb l’autor d’un diàleg, Vergilius orator an poeta si això fos cert, Florus hauria estat africà i mestre, hauria fugit de Roma en temps de Domicià, on hauria tornat en temps d’Adrià, i s’hauria establert a Tarragona Han estat conservats poemes d’un Florus a qui alguns atribueixen el Peruigilium Veneris , potser també identificable amb l’historiador

A l’Edat Mitjana, accentus indicava un interval melòdic accent melòdic i concentus l’uníson No fou fins al segle XVI, sobretot per la influència del tractat Ornithoparchus Musicae activae micrologus 1517, que accentus passà a designar les peces de la litúrgia romana en què el celebrant i els ministres usen fórmules simples -com la recitació de les oracions, epístola, evangeli, etc-, en contraposició a concentus , que passà a indicar les peces més desenvolupades de la litúrgia -com antífones, responsoris, etc- reservades als cantors i al cor