Resultats de la cerca

Conservador de ceràmica dels Museus d’Art de Barcelona 1950-64, esdevingué director del nou Museu de Ceràmica el 1964 Féu importants excavacions a Muel, Terol i Villafeliche, així com viatges d’investigació al sud i al centre de la península Ibèrica Gràcies a les seves gestions enriquí el museu esmentat amb sis peces de ceràmica de Picasso Publicà, entre altres títols, Cerámica catalana decorada amb ABatllori, 1949, Aragón-Muel amb MAlmagro, 1952, La cerámica de Teruel amb MAlmagro, 1962 i Cerámica medieval española 1967 Fou membre de la Spanish Society of America i de l’Acadèmia…

Fou funcionari a les colònies holandeses d’Indonèsia 1838-58 per escrúpols de consciència tornà a Europa L’any 1860 publicà la novella Max Havelaar Of, De Koffie-veilingen der Nederlandsche Handelsmaatschappij ‘Max Havelaar, o la subhasta de cafè de la Societat Comercial Holandesa’, sàtira que denuncia l’egoisme dels colonitzadors i de les classes altes indígenes, considerada una obra cabdal del s XIX holandès També publicà Minnebrieven ‘Cartes d’amor’, 1861, les narracions breus Ideen 1862-77, les peces teatrals Vorstenschool ‘Escola de prínceps’ i Aleid i De Geschiedenis van…

Formada als conservatoris de Tours i París, inicià la seva carrera de la mà de William Christie a Les Arts Florissants Reconeguda especialista en el repertori barroc francès, també conrea la música del segle XX, i una de les seves grans creacions és l’òpera Lulú , d’Alban Berg Ha collaborat amb directors com Harnoncourt, Gardiner o Minkowski Atreta també per la música espanyola, ha cantat sarsuela al costat de Plácido Domingo Al final del 2011 presentà el disc Melancolia , enregistrat amb l’Orquesta Nacional de España i Josep Pons, que inclou peces de Granados, Montsalvatge i Nin…

La primera edició consta de 280 peces, una de les quals bilingüe i quatre de catalanes la més coneguda és Bella de vós só enamorós A partir del 1601, almenys, el recull augmenta amb més cobles catalanes i amb la cançó de Los comendadores Des del 1573 aquest cançoner fou atribuït a un desconegut Juan de Linares, però l’autor és Joan Timoneda, que el degué editar la primera vegada a València el 1556 o el 1557 Els poemes catalans han estat editats per Joan Fuster en un recull de l’obra catalana de Timoneda titulat Flor d’enamorats 1973

Comprèn organismes molt petits de 5 a 40 μm amb dos cromatòfors de color groguenc fosc, dos flagels iguals i una membrana fina, coberta d’una capa gelatinosa dins la qual es formen peces calcificades discoidals, els coccòlits Viuen principalment al mar, sobretot en aigües temperades o calentes, en les quals arriben a constituir la part principal de nanoplàncton i poden atènyer densitats de 10000 a alguns milions de cèllules per litre tenen interès com a organismes fotosintetitzadors i com a formadors de sediments rics en coccòlits fòssils Hom pot citar com a gèneres típics…

Hom distingeix la piragua monòxil, d’una sola peça, excavada generalment en un tronc d’arbre i difosa des de la prehistòria pertot arreu Actualment és emprada principalment a les zones d’Austràlia septentrional, Àsia meridional, Àfrica oriental i Amèrica nord-occidental i insular Un altre tipus de piragua és la construïda unint dues peces que poden ésser d’escorça cosida Austràlia oriental, Sibèria i continent americà, pells Amèrica del Nord o planxes unides Polinèsia, Nova Zelanda Un cert tipus de piragua porta un balancí balancí d’estabilització, i per això és anomenada piragua…

El més conegut és el de Dieterich , que consta d’una peça amb canals semicilíndrics d’uns 5 mm de diàmetre, sobre la qual hom aplica una altra peça igual, subjecta a un mànec de fusta que fa córrer sobre la peça anterior per tal de tallar el magdaleó en parts iguals Hi ha pindolers de més rendiment, que són circulars com el de Swidkes Els de tipus industrial com ara el de Kilian tenien dos cilindres acanalats transversalment, que giraven en sentit contrari i tallaven els magdaleons en esfèrules iguals Actualment, els pindolers són peces de museu

Guardonat amb diversos premis per la seva obra, conrea la crítica social i intenta desmitificar el passat i present helvètic, denunciant la marginació de refugiats i immigrants, la manipulació de la historiografia i la política d’asil suïssa durant l’època nazi, en peces com Grossvater und Halbbruder ‘L’avi i el germanastre’, 1981, Der letzte Gast ‘L’últim hoste’, 1990, Carleton 1996 i Das Lied der Heimat ‘El cant de la pàtria’, 1998, Alpen-Hegel ‘Hegel Alpí’, 2000, Einsiedler-Welttheater ‘Teatre del món dels solitaris’ 2000, Synchron 2001 i Mein allerliebstes Krokodil ‘El meu…

Cronològicament coincideix amb el classicisme francès , del qual és l’art decoratiu dels interiors Fou un estil essencialment d’aparat, creat per glorificar la figura reial mancava de naturalisme i es caracteritzava per la sumptuositat, sense pensar en el confort ni la comoditat Aquest estil fou una adaptació d’estils clàssics influïts pel Renaixement italià i adaptats per la dictadura de l’Académie i de ChLe Brun Les manufactures de Gobelins i Beauvais produïren un gran efectiu de peces per a les residències reials, totes de grans proporcions i excés decoratiu, especialment els…

El celluloide pot ésser emmotllat en blocs, peces i làmines o estirat en barres i tubs Diluït amb alcohol i èter fins a un 25% de sòlids, pot ésser estès per escolament sobre cilindres o bandes, per a obtenir pellícules contínues d’amplada variable i de 006 a 025 mm de gruix Les propietats més destacables del celluloide són capacitat d’adoptar una extensa gamma de colors vius, jaspiats i tornassolats, transparència, rigidesa i estabilitat dimensional És soluble en cetones, èsters i alcohol etílic de 95°, i resistent als hidrocarburs, als àcids diluïts i als olis minerals