Resultats de la cerca
Es mostren 3395 resultats
substrat
Agronomia
Qualsevol material sòlid diferent del sòl que hom utilitza en els conreus en contenidor per tal de suportar una planta.
Difereixen dels sòls naturals bé perquè hom els separa del lloc original on es formen, bé perquè hom els produeix per mescles de materials naturals o artificials Els substrats es desenvoluparen parallelament a les tècniques de conreu fora de sòl o de contenidor cap a mitjan segle XIX, atès que aquestes tècniques requerien utilitzar un material que complís unes certes condicions de suport mecànic, nutrició i nivell d’oxigen satisfactori per al desenvolupament radicular de la planta, com també unes condicions de cost econòmic reduït El concepte de medi de creixement o substrat comprèn un gran…
stile rappresentativo
Música
Locució que hom utilitzà per a indicar la monodia acompanyada, de ritme i fraseig lliure, destinada a l’acció dramàtica.
Aparegué al començament de l’òpera Camerata Fiorentina Es tracta d’un cant acompanyat d’una acció escènica i que és concebuda en funció d’una acció dramàtica
reactor d’aigua pesada a pressió
Física
Tipus de reactor nuclear que utilitza com a refrigerant aigua pesant sotmesa a una pressió superior a la de saturació.
Satoshi Ōmura
Biologia
Bioquímic japonès.
Es doctorà en farmàcia 1968 i química 1970 a la Universitat Científica de Tòquio Després de dos anys a la Universitat de Yamanashi 1963-65, s’incorporà a l’Institut Kitasato, del qual fou president 1990-2008 Les seves recerques s’han centrat en la identificació de substàncies obtingudes a partir de bacteris amb l’objectiu principal d’elaborar medicaments Un dels seus descobriments principals ha estat la identificació i la seqüenciació del bacteri Streptomyces avermitilis , treballs que posteriorrment William C Campbell utilitzà per al desenvolupament de l’avermectina, substància essencial…
espectre eixamplat
Tècnica per la qual es fa augmentar l’amplada de banda freqüencial d’un senyal (electromagnètic o acústic).
S'utilitza per a aconseguir algun dels objectius següents fer més robusta la transmissió davant de soroll i interferències, reduir les interferències provocades per aquesta transmissió, dificultar la detecció de la transmissió o incrementar la confidencialitat de les dades transmeses Hi ha dues tècniques bàsiques per a construir una transmissió d’espectre eixamplat L' espectre eixamplat per salt de freqüència sigla en anglès FHSS consisteix a canviar ràpidament la freqüència central de la transmissió seguint una seqüència de salts pseudoaleatòria L' espectre eixamplat per…
El Parlament de Catalunya aprova reformar el reglament per a la desconnexió d’Espanya
Els vots de J×Sí i la CUP 72 al Parlament de Catalunya permeten aprovar la reforma del reglament que ha de permetre mitjançant una lectura única aprovar les lleis per celebrar el referèndum de l’1 d’octubre i, en cas de victòria del sí, aprovar les lleis de transitorietat jurídica Els partits de l’oposició PP, PSC, Ciutadans i Catalunya Sí que es Pot critiquen la reforma, ja que consideren que no garanteix els drets de l’oposició a presentar i discutir esmenes i es remeten al dictamen desfavorable del Consell de Garanties Estatutàries A aquesta objecció, el Govern respon que l’oposició …
tinta d’impremta
Escriptura i paleografia
Disseny i arts gràfiques
Tinta emprada en les arts gràfiques.
Les tintes d’impremta, de les quals hi ha diversos tipus diferents, són especialment adequades a cadascun dels procediments d’impressió En general, les tintes emprades en les premses cilíndriques són molt més fluides que les emprades en les premses planes, i les emprades en litografia i en òfset són molt més espesses que les que hom utilitza en tipografia Les emprades en rotogravat, fetes a base d’alcohol i de dammar, s’assequen per evaporació del vehicle, mentre que les emprades en les rotatives d’impressió de diaris, fabricades a base d’hidrocarburs i àdhuc d’aigua, s’assequen…
pista
Esport
Lloc cobert o a l’aire lliure emprat temporalment o permanentment per a manifestacions esportives, especialment curses.
En l’atletisme les pistes són dues faixes de terreny paralleles i de la mateixa mida, unides per dues corbes simètriques el sòl, horitzontal i anivellat, és de terra batuda, cendra o tartan Les pistes són dividides en 6 carrers o 8 en algunes pistes olímpiques i tenen una llargada aproximada d’entre 200 i 400 m En l’automobilisme, ultra els autòdroms autòdrom, les pistes poden ésser un traçat de carretera habilitat especialment per a curses circuit En el ciclisme, les pistes específiques són anomenades velòdroms velòdrom i per als exercicis eqüestres hom utilitza els hipòdroms…
cinètica química
Física
Química
Ciència que estudia les velocitats i els mecanismes en què transcorren les reaccions químiques (velocitat de reacció).
L’objectiu principal d’aquesta ciència és proposar un mecanisme , descripció detallada del camí de la reacció, com a explicació dels fets observats La cinètica química, per tal com informa sobre velocitats i mecanismes de transformació dels reactants en productes, complementa, en l’estudi de les reaccions, la termodinàmica, atès que aquesta ciència únicament considera la relació d’energia entre reactants i productes i no assenyala les etapes ni la rapidesa del camí que porta a l’equilibri de la reacció La termodinàmica dels processos irreversibles només tracta satisfactòriament sistemes que…
instant
Filosofia
.
La reflexió sobre el temps ha portat la filosofia a reflexionar sobre l’instant Aristòtil tractà del problema de l’instant a partir del concepte de continuïtat utilitzà el concepte d’instant per a definir el temps i distingí entre un instant viscut i un instant objectiu Els instants objectius són aquells que constitueixen i divideixen el temps Un instant viscut està en el continu i, com a tal, és idèntic a l’instant que vindrà després Els instants són idèntics i diferents un instant mai no és un instant, sinó la memòria de l’instant anterior D’altra banda, per Henri Bergson el temps no és una…
