Resultats de la cerca
Es mostren 15970 resultats
Jep Gouzy
Literatura
Nom literari de l’escriptor Josep Gouzy i Anrich, fill de Marcel Gouzy.
Professor de llengua castellana a Pau, era psicoanalista de formació, i impartí cursos de psicologia i comportament de grups a la Universitat de Pau Fou membre de la Société Française de Psychothérapie Psychanalytique i de la International Association of Group Psychotherapy A la Universitat Catalana d’Estiu de Prada dirigí la secció de psicoanàlisi de grups En el vessant literari, desenvolupà una àmplia activitat Treballà al Centre Dramàtic de la Universitat de Montpeller i dirigí durant quatre anys el Théâtre d’Essai de Pau El seu recull Espers de…
,
Joan Gols i Soler
Música
Músic, periodista i pedagog.
Fill del mestre de capella i compositor Josep Gols i Veciana , amb qui es formà musicalment Estudià medicina a Barcelona, però aviat es dedicà a la música, collaborant en les activitats del seu pare Home polifacètic, també treballà el dibuix, sobretot caricatures i exlibris, i la topografia S’installà a Barcelona el 1920, on exercí com a mestre de capella de Santa Maria del Mar Treballà com a periodista al Diari de Barcelona , fou sotsdirector de La Nau i també collaborà a les revistes Virolet i L’Esteve Feu traducció, activitat en la qual cal destacar la traducció al català de…
,
Josep Goday i Casals

Josep Goday i Casals
© Fototeca.cat
Arquitectura
Arquitecte.
Titulat a Barcelona el 1905 Autor de la casa dels Barquets i de la casa Girbau a Sant Feliu de Guíxols 1910 El 1912 obtingué una plaça a la secció d’art modern dels Museus de Barcelona, i el 1914 guanyà, amb Jaume Torres i Grau, el concurs per a la casa de correus de Barcelona, que no executà fins el 1927, dins un acusat historicisme Esdevingué arquitecte municipal de Barcelona, i arribà al càrrec d’arquitecte cap de la Comissió de Cultura Construí, a Barcelona, 1917-23 els grups escolars municipals Baixeras, Lluís Vives, Pere Vila, Ramon Llull, Milà i Fontanals i Lluïsa Cura, en els quals…
Christoph Willibald Gluck

Christoph Willibald Gluck
© Fototeca.cat
Música
Compositor alemany.
Fou cantor de l’església serví el príncep Lobkowitz a Viena, i el 1737 el príncep Melzi el dugué a Milà, on estudià amb Sammartini Atret per l’òpera, assolí renom amb Artaserse 1741, Demofoonte 1742 i Ipermestra 1744 Invitat a anar a Londres, hi donà concerts i estrenà La caduta dei giganti 1746 Visità Dresden, Praga, Hamburg i Copenhaguen El 1750 s’establí a Viena i es casà amb Marianne Pergin Introduït a la cort de Maria Teresa d’Àustria, fou kapellmeister del teatre imperial Hi estrenà òperes còmiques d’estil francès, com L’ivrogne corrigé 1760, Le cadi dupé 1761, el ballet…
Ramon Fuster i Rabés
Educació
Mestre, pedagog i activista catalanista.
Llicenciat en magisteri a Barcelona, estudià també filosofia i lletres Es dedicà a l’ensenyament i fou professor a l’escola Virtèlia, on impartí llengua catalana, i editorialista de la revista cristiana Forja , el butlletí de la Confraria de la Mare de Déu de Montserrat de la qual formava part Virtèlia, on publicà articles favorables al concili II del Vaticà Collaborador de Qüestions de Vida Cristiana , fou un dels fundadors de Quaderns d’Orientació Familiar Cofundador de CC , participà en les protestes per l’ afer Galinsoga L’any 1965 fundà Tagore conjuntament amb Maria Rosa Fàbregas,…
música de Bogotà
Música
Música desenvolupada a Bogotà (Colòmbia).
Seu d’una arxidiòcesi des del segle XVI, hi residiren i hi treballaren grans músics Els arxius de la seu s’han conservat, i la seva gran riquesa testimonia la intensa vida musical de la catedral durant l’època renaixentista i barroca Entre els grans mestres de capella cal destacar Gutierre Fernández Hidalgo, Juan de Herrera, José de Cascante i Salvador Romero Els jesuïtes també tingueren un paper important en aquesta vitalitat musical, i empraren la música com un instrument evangelitzador El pare José Dadey 1574-1660 creà la primera escola de música Les guerres d’independència feren minvar la…
música del monestir de Vallbona de les Monges
Música
Música desenvolupada al monestir cistercenc femení de Vallbona de les Monges (Urgell).
Fou fundat al segle XII per l’anacoreta Ramon de Vallbona, i n’hi ha constància documental des de l’any 1153 Durant els seus tres primers segles d’existència, la comunitat tingué una gran força expansiva s’hi celebraren capítols generals d’abadesses i serví d’allotjament als reis i les seves corts Des del segle XII tingué scriptorium i una escola monacal A l’Edat Mitjana fou el monestir femení més important de la corona catalanoaragonesa, i la seva activitat continua viva encara avui De tots els fragments musicals que conserva el monestir, el més notable és un bifoli de cap al 1300 encolat al…
manierisme
Música
Terme utilitzat per a designar una tendència artística erudita i rebuscada.
Fou emprat per primer cop per G Vasari referint-se als seguidors de Miquel Àngel, que pintaven a la maniera del mestre En música s’aplica sobretot a l’escrita durant la segona meitat del segle XVI i principi del XVII per alguns autors italians Aquest concepte historicoartístic fou introduït en l’estudi de la història de la música molt tardanament, a partir dels treballs previs en els camps de la història de la literatura i de l’art El comú denominador de la música manierista és la focalització de l’interès musical en elements puntuals del discurs, en detriment de la concepció global de l’…
Joaquim Cassadó i Valls
Música
Compositor i organista.
Inicià els seus estudis amb el mestre de capella Manuel Blanch, i de molt jove tocava l’orgue barroc de l’església de Santa Maria de Mataró, ensenyat pel músic Jaume Isern El 1881 obtingué el lloc d’organista de l’església de Sant Josep, a Barcelona Estudià, segurament, amb Frigola a la capella de música de la Mercè de Barcelona, on exercí de segon mestre, i acabà succeint Frigola el 1895 Dirigí diferents grups corals, entre els quals la Capella Catalana, fundada l’any 1900 amb uns 110 cantants, amb la qual interpretà ambiciosos programes amb obres de C Franck, J Haydn o H…
,
Montserrat Julió i Nonell
Teatre
Actriu teatral.
A deu anys el seu pare va ser destinat a un camp de concentració a França i la seva mare a un centre per a refugiats Posteriorment, la família s’embarcà al Winnipeg , el vaixell que Pablo Neruda aconseguí per a portar més de 2500 exiliats de la Guerra Civil a Xile A Santiago de Xile estudià art dramàtic a la Universidad Católica i debutà als escenaris el 1948 a El burlador de Sevilla Hi conegué també altres exiliats, com Joan Oliver i Xavier Benguerel, que la posaren en contacte amb la cultura catalana Tornà a Catalunya 1956, on actuà a La cárcel de cristal , de Juli Coll, i collaborà amb l…