Resultats de la cerca

Creat el 1989 amb el nom d’Institut Català de la Dona, la seva activitat és doble d’una banda, impulsar les iniciatives d’associacions i entitats per la millora de la situació de la dona i, de l’altra, dur a terme activitats pròpies exposicions, memorials, sessions informatives, conferències, fòrums, campanyes d’informació i sensibilització i l’organització de la Universitat d’Estiu de la Dona Les tasques de l’Institut són recopilar informació i documentació sobre la situació de la dona a Catalunya, elaborar informes sobre aquesta qüestió, fomentar la prestació de serveis específics per a…

Cavaller de l’orde hospitalari de Sant Joan El 1775 ingressà a la marina de guerra Intervingué en el blocatge de Gibraltar 1782 i en el bombardeig d’Alger 1783 El 1796 fou fet presoner pels anglesos a Trinidad de Barlovento Intervingué activament en la guerra del Francès organitzà la resistència a la penetració francesa al Pla de Quart rebutjats els francesos 28-29 de juny de 1808, fou nomenat poc temps després capità general interí de València 1809 Sota la seva influència la Junta de València mantingué una actitud independent davant la Junta Central Però, d’altra banda, creà una comissió…

Baró d’Herbers Fill segon i successor de Jerónimo Ram de Viu y Liñán i segon comte de Samidor com a successor del seu germà consanguini Ventura Ram de Viu i Baillet Aferrissat absolutista, fou corregidor de Castelló de la Plana En morir Ferran VII residia a València, des d’on anà a Morella i, d’acord amb el coronel governador de la plaça, Carlos Victoria, s’alçà en armes a favor del pretendent Carles Maria Isidre de Borbó novembre del 1833 El governador de Tortosa, Manuel Bretón , es presentà davant Morella, obligà els conjurats a fugir i l’ocupà 9 de desembre Ram de Viu s’…

Hom el fa fill de Guillem I de Tolosa i potser d’una dama goda, amb qui aquest hauria estat casat Tenia possessions al Conflent i al Rosselló, i prengué part en la campanya contra Barcelona, ciutat que, en ésser conquerida, li fou encomanada en qualitat de comte Des d’ací collaborà amb Lluís el Piadós en l’expedició contra Tortosa 809 i hagué de fer cara a un atac sarraí contra Barcelona 815, ordenat per al-Hakam Partidari de la pau amb els musulmans probablement a causa de la rivalitat amb Gaucelm, comte d’Empúries, fou acusat de traïció, judicat a Aquisgrà i condemnat a la…

Fou membre de l’Instituto Español de Historia Eclesiástica de Roma i de la Societat Castellonenca de Cultura, i director del Centre d’Estudis del Maestrat, arxiver i cronista de Vinaròs Baix Maestrat, arxiver de l’Historicoeclesiàstic de Morella i director del seu museu Publicà diverses monografies i articles en periòdics i obres d’investigació històrica com ara El fondo “Instrumenta Miscellanea” del Archivo Vaticano Documentos referentes a España 803-1782 1969, Nicolás Conill, curial y prior del lugar Pío de la Corona de Aragón 1964, Nicolás Conill, un valenciano en la corte de tres Papas…

Consta com a fadrin chantre de la capella reial catalanoaragonesa el 1466, durant l’interregne de Pere de Portugal Al març del 1484 era cantor de la capella de l’infant Enric d’Aragó, comte d’Empúries, i el 1497 n’era el mestre de capella En 1501-03 apareix inscrit entre els cantors de la Capella Pontifícia de Roma Amb el seu germà petit, Antoni, fundà un prestigiós taller d’orgueneria, conegut amb el nom d’Els Marturians Participà en la construcció dels orgues de les catedrals de València 1483-85, Barcelona 1492 i Tortosa 1497-99 i de la basílica barcelonina de Santa Maria del…

Pel febrer del 1397 s’incorporà a la capella de Maria de Luna, juntament amb alguns membres de l’antiga capella de Joan I de Catalunya-Aragó En tornar Martí I a Catalunya pel maig del 1397, Gracià passà al seu servei, en el qual romangué fins a la mort del monarca Entre el 1413 i el 1429 estigué a la capella d’Alfons el Magnànim A més de les tres prebendes de què gaudia a la diòcesi de Tours, al febrer del 1404 el rei Martí sollicità que li fos concedit un benefici a Tortosa, i al març del 1425 el rei Alfons obtingué per a ell el nomenament de rector d’Alloça quatre anys més tard…

Nebot de l’orguener Josep Cavaillé ~1700 - , el 1760 treballà a Santa Maria de la Real, a Perpinyà El 1762 s’establí a Barcelona, on construí l’orgue de Santa Caterina 1765 i es casà amb Maria Francesca Coll el 1767 Romangué a Barcelona fins el 1770, any en què retornà a Tolosa Durant aquest període, entre altres tasques, acabà l’orgue de Montreal Gèrs el 1785 amb el seu fill Domènec, i en esclatar la Revolució Francesa tornà a Barcelona amb la família Pare i fill feren l’orgue nou de la collegiata de Puigcerdà 1790, i repararen el de Santa Maria del Mar de Barcelona 1797 Restaurà els de les…

Vida Inicià els estudis musicals amb el seu pare Quan acabà l’ensenyament mitjà ingressà al seminari diocesà de València, i posteriorment passà a Tortosa El 1898 fou ordenat de prevere Durant la seva estada a València entrà al conservatori de la ciutat i hi estudià amb A Amorós Residí algun temps a Vila-real, on guanyà el benefici d’organista i després exercí de mestre de capella En aquest període publicà diferents estudis històrics, com la Historia de Villarreal Després ocupà el lloc de professor de cant pla al seminari de València El 1918 edità la seva obra més destacada, Los…

Feu estudis eclesiàstics a València, Sigüenza i Tortosa Fou organista de l’església arxiprestal de Vila-real i cronista de la mateixa ciutat Corresponent de l’Academia de San Fernando, de la de Ciencias Históricas de Toledo i de la de Arte i Buenas Letras de Màlaga, fou membre de Lo Rat-Penat i del Centre de Cultura Valenciana Collaborà en el Diccionari General de la Llengua Catalana i l’ Enciclopedia Universal Ilustrada 1905 L’any 1909 publicà Historia de Villarreal reed facs Castelló 1981 L’esforç de recerca documental que li suposà aquesta obra es malmeté pel caràcter erudit…