Resultats de la cerca
Es mostren 3901 resultats
Jeroni Juan Monlleó
Atletisme
Atleta.
Especialitzat en curses de cros, l’any 1934 guanyà el Campionat d’Espanya de cros, que revalidà el 1935 i que li valgué la selecció per al Cros de les Na-cions L’any 1936 fou seleccionat per anar als Jocs Olímpics de Berlín, però la Guerra Civil li impedí la participació Fou subcampió d’Espanya de cros 1940, campió de Catalunya 1941 i tercer en el Campionat d’Espanya 1942 Competí pel Club Aire Lliure i pel FC Barcelona Rebé la medalla Forjadors de la Història Esportiva de Catalunya 1987
Olga Armengol Ramos
Atletisme
Atleta.
Membre del Grup Excursionista i Esportiu Gironí GEiEG, competí en proves combinades com el pentatló, l’hexatló i l’heptatló Fou campiona d’Espanya d’hexatló en pista coberta en tres ocasions 1981, 1983, 1984 i establí el rècord estatal 1983 amb una marca de 4518 punts Baté en tres ocasions el rècord de Catalunya d’hexatló en pista coberta 1981, 1982, 1984, amb una millor marca de 3963 punts, i el rècord d’heptatló a l’aire lliure també en tres ocasions 1981, 1982, 1983, amb una millor marca de 5005 punts
Malaltia dels legionaris
Patologia humana
Definició La malaltia dels legionaris és una afecció infecciosa d’origen bacterià que sol incidir de manera esporàdica o en brots epidèmics en recintes tancats —hospitals o hotels, per exemple— i provoca síndrome febril, inflamació del teixit pulmonar i trastorns gastrointestinals i neurològics que de vegades ocasionen complicacions serioses Causes L’ agent etiològic de la malaltia dels legionaris és un grup de bacteris del gènere Legionella L’ hàbitat natural d’aquests microorganismes és la terra i les aigües, on poden sobreviure i també multiplicar-se La font d’infecció és constituïda per…
capa límit
Transports
Física
Capa turbulenta d’aire generada pel desplaçament d’aquest sobre la superfície rígida i rugosa del globus terraqüi i per l’elevació convectiva (per caldejament) de bombolles d’aire.
El seu gruix és d’1 km de mitjana entre 1 i 2 km durant el dia i 100 m a la nit
Entre l’eixut i la gelor
Els deserts del fred eixut Els deserts continentals freds apareixen a latituds subtropicals, immersos en zones de caràcter temperat Es troben sempre a l’interior dels continents i es caracteritzen, com els típics deserts càlids tropicals, per l’aridesa, l’elevada taxa d’evaporació i la forta desproporció entre el règim tèrmic i les precipitacions Vegeu també Els tipus de clima de la Terra La singular condició dels deserts freds Tot i les semblances entre els deserts càlids dels tròpics i els deserts freds dels subtròpics baixa quantitat de precipitacions, altes temperatures, augment de l’…
buf
Patologia humana
Soroll de caràcter bufant que hom pot percebre mitjançant l’auscultació.
Fonamentalment hi ha dos tipus de bufs els respiratoris i els cardíacs o cardiovasculars Un dels bufs respiratoris més importants és el buf bronquial , produït normalment per l’aire en passar per la laringe i els bronquis i que, patològicament, no queda esmorteït pels alvèols quan es troben buits d’aire i plens de materials més viscosos i, per tant, més bons transmissors del so si aquests materials són molt densos com en el cas d’una pneumònia el buf és molt intens i és anomenat tubari En cas d’embassament pleural hom pot auscultar un buf suau en l’espiració…
cetacis

A, esquelet del crani i tòrax de la balena. B, cap de la balena i dels catxalot, vists per sobre. C, secció longitudinal de la meitat anterior del marsuí, mostrant l’aparell digestiu i respiratori: 1, orifici respiratori; 2, vàlvula; 3, cervell; 4, llengua; 5, esòfag; 6, laringe; 7, pulmons; 8, estòmac. D, barbes: 1, de Balaenoptera; 2, de Megaptera. E, esquelet de la balena
©
Mastologia
Ordre de mamífers, els més profundament modificats a causa de llur adaptació a la vida aquàtica, gairebé sempre pelàgica.
Tenen el cos afusat, amb les extremitats anteriors transformades en aletes, les posteriors, absents o vestigials, i la cua, transformada en una aleta caudal, ampla, desproveïda d’esquelet i situada en un pla horitzontal té una funció propulsora Alguns tenen una aleta dorsal La pell, sota la qual hi ha un espès estrat adipós amb funció d’aïllant tèrmic, és llisa i molt rarament presenta pilositat hi manquen les glàndules tegumentàries La massa facial és enorme, la caixa craniana és situada cap endarrere, i els narius, en nombre d’un o dos, s’obren al cim del cap reben el nom d' espiracle La…
Tomàs Barris i Ballestín
Atletisme
Atleta especialitzat en curses de fons i de mig fons.
Primer atleta professional català amb entrenador individual, s’inicià l’any 1947 en la cursa Jean Bouin A mitjan anys cinquanta s’entrenà sota les ordres d’Olli Virho i, posteriorment, de Woldemar Gerschler a Alemanya Formà part del Club Esportiu Hispano-Francès, el RCD Espanyol i el FC Barcelona Guanyà el Campionat d’Espanya de 800 m a l’aire lliure 1955, 1957, 1959-63, de 1500 m a l’aire lliure 1955-59, 1961-64 i de 1000 m en pista coberta 1965 i fou subcampió d’Espanya de cros 1961 També es proclamà campió de Catalunya de 800 m 1951, 1952, 1955, 1956, 1958, 1960,…
,
Carme Valero i Omedes

Carme Valero i Omedes (a l’esquerra)
© FEDERACIÓ CATALANA D’ATLETISME
Atletisme
Atleta.
Establerta a Catalunya poc després d’haver nascut, s’inicià el 1969 guiada per Josep Molins a la Joventut Atlètica Sabadell, i aviat destacà en les curses de camp a través Fou campiona d’Espanya juvenil de cros 1970, 1971, i el 1972 participà en el Cros de les Nacions que l’any següent es convertí en el Mundial de l’especialitat El 1975 assolí la medalla de bronze en aquesta competició, que guanyà els dos anys següents 1976, 1977, i es convertí en la primera atleta de l’Estat espanyol a proclamar-se campiona del món Fou vuit cops campiona d’Espanya de cros 1973-78, 1981, 1986 i set cops…
,
mesosfera
Meteorologia
Capa de l’atmosfera de la Terra que s’estén entre els 40 i els 80 km d’altitud.
Alguns la inclouen en l’estratosfera alta, mentre que altres hi afegeixen l’estratosfera des dels 20 km És caracteritzada per l’absència de vapor d’aigua, per la rarefacció de l’aire la pressió baixa des d’1 mbar —als 50 km— fins a 0,01 mbars —als 90 km— i per la presència d’ozó Als 55 km hi ha una faixa càlida més de 100°C per l’absorció dels raigs ultraviolats esdevinguda en la faixa de Hartley, a partir de la qual les temperatures tornen a baixar, fins a assolir el mínim de -90°C als 80 km