Resultats de la cerca
Es mostren 2421 resultats
Claramunt
El castell de Claramunt
© Fototeca.cat
Castell
Castell i església, dedicada a Santa Maria del municipi de la Pobla de Claramunt (Anoia), a la dreta de l’Anoia, a l’aiguabarreig amb la riera de Carme, assentats en el turó (452 m alt.) que, juntament amb el cingle dels Mollons, a l’esquerra de l’Anoia, forma l’estret de la Pobla, entrada del congost de Capellades i límit de la Conca d’Òdena.
El castell El recinte de la fortalesa s’aixeca en un punt estratègic, des d’on es domina la conca d’Òdena i el congost de l’Anoia Tot el conjunt queda encerclat per muralles i s’articula a partir d’una imposant torre mestra, que presideix el recinte sobirà Entre el recinte sobirà, a l’oest, i el jussà, a l’est, s’alcen les restes de l’església romànica de Santa Maria del castell de Claramunt i la capella més tardana dedicada a santa Margarida Davant d’aquests temples, a l’oest, s’estén un pati, que havia estat un fossar, tancat amb un pany de muralla emmerlat El clos del castell Un dels…
vescomtat de Cardona
Història
Jurisdicció feudal que comprenia, a l’origen, a la frontera occidental del comtat d’Osona-Manresa, el castell de Cardona, part de la vall del Cardener incloent-hi Bergús a ponent, la riera de Navel i l’aigua d’Ora, i, al nord, Sorba i Gargallà.
Els límits de llevant i de migjorn eren menys precisos Els vescomtes d’Osona vescomtat d’Osona s’hi establiren durant la segona meitat del segle X Hi residiren des del 986, i ben aviat esdevingué llur patrimoni familiar El primer vescomte documentat que exercí a Cardona fou Guadall, que ho era d’Osona Guadall II i que morí vers el 973 El succeí el seu fill Ermemir mort el 1010, que corroborà la carta de repoblació de Cardona concedida pel comte Borrell El primer a anomenar-se vescomte de Cardona fou Ramon Folc I de Cardona mort el 1086, bé que la seva mare Guisla apareix també amb aquesta…
massís de Garraf
Massís
Massís calcari d’una altitud de 500 m que s’aixeca entre la vall del Llobregat, la depressió del Penedès i la mar, terminació SW de la Serralada Litoral Catalana.
A l’est, damunt el Llobregat, és format per dos blocs paleozoics, turons boscats que rarament ultrapassen els 250 m puig Enclí, 345 m a causa d’una potent falla que, a més d’orientar el curs del riu, enfonsà els blocs de la dreta El bloc de Martorell, fallat també al nord falla aprofitada per l’Anoia, és separat del de Sant Vicenç dels Horts — Gavà per una faixa de roques del Triàsic inferior que cobreixen, a ponent, el Paleozoic de gresos i de pinyolenc vermells del primer graó del bloc mesozoic del castell de Sant Jaume 369 m al d’Eramprunyà 389 m El segon graó, del Triàsic mitjà, sosté…
Torà
Torà
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi del Solsonès, a la vall del Llobregós, a la confluència amb la riera de Llanera, al límit amb la Segarra i l’Anoia.
Situació i presentació La demarcació municipal de Torà —en el punt de contacte entre el Solsonès, la Segarra i l’Anoia— inicialment de 18,0 km 2 , va veure augmentada des del 1968 la seva superfície fins a 93,31 km 2 per l’annexió del municipi de Llanera de Solsonès Limita al N i a l’E amb els municipis solsonencs de Llobera i Pinós, respectivament al S, amb l’enclavament d’Enfesta del municipi de la Molsosa Solsonès, Castellfollit de Riubregós Anoia, i els municipis segarrencs d’Ivorra i Sant Guim de la Plana, i a l’W ho fa amb Massoteres i Biosca Solsonès L’antic…
hiènids
Mastologia
Família de carnívors del subordre dels fissípedes que es caracteritzen pel fet de tenir el cap ample, el musell arrodonit, les orelles grosses i el cos més elevat de les espatlles que de la gropa.
Vora l’obertura anal tenen una glàndula que secreta una substància d’olor nauseabunda Inclou quatre espècies africanes distribuïdes en tres gèneres, entre els quals es destaca la hiena La distribució biogeogràfica actual dels hiènids es limita a l’Àfrica i a l’Índia, però en el passat foren elements faunístics àmpliament distribuïts durant el Neogen a Euràsia, i durant el Pliocè a Amèrica del Nord Els hiènids miocènics no presentaven l’adaptació carronyaire característica de les formes actuals Aquest és el cas del gènere Protictitherium del Miocè inferior del jaciment dels Casots Alt Penedès…
Joan Ignasi Puiggarí
Botànica
Metge i botànic.
Deixeble d’Antoni Cebrià Costa, molt aviat s’interessà per la criptogàmia Exercí un temps com a metge als Prats del Rei Anoia i aplegà una collecció considerable de criptògames Durant els primers anys de la Restauració entre 1874 i 1877 emigrà al Brasil i, després de residir breument en diversos llocs, a la primeria de 1878 s’establí, amb la seva família, a Apiaí a la serra de Paranapiacaba, al sud de l’estat de São Paulo Prosseguí, en una extensa àrea, entre els estats del Paranà i de São Paulo, amb l’estudi de les criptògames, principalment molses i líquens Mantingué…
Anna Roig i L’ombre de ton chien
Música
Grup català de pop i cançó.
Grup encapçalat per la lletrista i cantant Anna Roig i Castellví Sant Sadurní d’Anoia, 1981 i format a més per Carles Sanz teclats i melòdica, Magí Batalla guitarra, Carles Munts baix i contrabaix i Ricard Parera bateria Format el 2006, en els seus inicis basà la seva identitat en l’adaptació de clàssics de la cançó francesa En el seu primer disc, Anna Roig i L’ombre de ton chien 2009, mostrà un repertori propi amb influències del pop i la chanson , interpretat en català i en francès Té un estil costumista amb allusions surrealistes que, afegit a una posada en escena amb ingredients…
Trull de la Salsa (Bassella)
Art romànic
Situació Vestigis de l’antic trull o premsa, excavat a la roca, prop de l’església de Sant Sadurní ECSA - V Roca Damunt la serra del riu Baell, al nord de l’església de Sant Sadurní de la Salsa i propera a les tombes excavades a la roca, hi ha un dipòsit que segurament servia de trull o premsa Mapa L 34-12291 Situació 31TCG630553 El camí per arribar-hi és el mateix que hem indicat per accedir a l’església MTV-VRM Dipòsit Aquest dipòsit o trull es troba arran de terra, excavat damunt una plataforma de roca conglomerada i té forma cilíndrica El seu diàmetre és de 150 cm i té una profunditat de…
Cosme
Els sants Cosme i Damià en un detall de la predel·la del retaule dels sants Abdó i Senén, a Santa Maria de Terrassa (1459-60)
© Fototeca.cat
Cristianisme
Cristià que fou martiritzat, juntament amb Damià, sembla que durant la persecució de Dioclecià.
El culte de sant Cosme i sant Damià s’estengué durant el segle V per tot el món cristià A Roma fou aixecada una basílica a llur honor segle VI, decorada amb un mosaic remarcable La llegenda els feu àrabs d’origen i metges Considerats com a patrons de la professió mèdica i farmacèutica, llur festa se celebra el 26 tradicionalment el 27 de setembre Als Països Catalans, on són coneguts per Sants Metges , han estat objecte de culte almenys des del segle VII segons l’Oracional de Verona procedent de Tarragona Els foren dedicats també alguns santuaris, com els de Correà Berguedà, Begudà Garrotxa,…
Can Formiga
Caseria
Caseria del municipi de Cabrera d’Anoia (Anoia), al límit amb el de Sant Pere de Riudebitlles (Alt Penedès).