Resultats de la cerca
Es mostren 1737 resultats
Santa Maria de Riquer (Catllà)
Art romànic
Situació Absis de l’església, que fou un antic priorat de Sant Miquel de Cuixà, ornat amb quatre lesenes unides per frisos d’arcuacions cegues ECSA - A Roura L’antic priorat de Riquer és a la riba dreta de la Castellana, prop de la seva confluència amb la Tet Mapa IGN-2348 Situació Lat 42° 37’ 50” N - Long 2° 25’ 24” E L’església és situada a 2 km de Prada per la N-619, abans d’arribar al poble de Catllà, a mà dreta Història Aquesta església fou una dependència del monestir de Sant Miquel de Cuixà des del segle X i més tard fou seu d’un priorat del mateix cenobi En un principi depengué com a…
estrelítzia
Botànica
Jardineria
Planta herbàcia, de la família de les musàcies, de més d’1 m d’alçària, de fulles simples, oblongues o lanceolades, proveïdes d’un pecíol llarg i gruixut, i de flors trímeres, amb els sèpals de color groc ataronjat i els pètals de color blau fosc, reunides en grups de 3 o 4 dins una espata rígida en forma de barca, damunt un llarg peduncle.
Procedeix del sud d’Àfrica i és plantada en tests o directament a terra també és molt emprada com a flor tallada
Les asteràcies o compostes
Capítols florits de la carxofera Cynara scolymus Fototecacat / MC Constituïdes per més de 20 000 espècies, són la família de dicotiledònies més nombrosa i més diversificada pel que fa a morfologia, hàbitat, formes vitals, sistemes de dispersió dels fruits, etc Com que comprenen un nombre tan elevat de representants, no és sorprenent que es trobin esteses per tot el món De tota manera, les zones més riques en plantes d’aquesta família són les temperades i subtropical, ocupades principalment per hàbitats oberts i amb poca superfície forestal Alguns dels representants de les compostes són…
antibiòtic

Esquema d’una instal·lació per a la producció de penicil·lina
© fototeca.cat
Biologia
Farmàcia
Substància química produïda per microorganismes com a resultant d’una biosíntesi específica, capaç, a baixes concentracions, d’inhibir el creixement d’altres microorganismes o d’eliminar-los.
En un sentit més ampli, hom considera que també ho són les substàncies químiques obtingudes sintèticament en modificar l’estructura d’un antibiòtic, i que posseeixen igualment efectes antimicrobians Els antibiòtics solen ésser sintetitzats, i alliberats al medi com a forma d'antibiosi, per fongs floridures i per diversos organismes més o menys adaptats també a viure al sòl actinomicets i bacils esporuladors, bé que molts altres organismes també en produeixen La seva estructura química, molt sovint cíclica, és en cada cas diferent i específica, i molt sovint té caràcter glucídic o proteic…
Urà

Urà i els seus anells (2012).
W. M. Keck Observatory (Marcos van Dam)
Astronomia
Planeta del sistema solar, el setè atenent la seva proximitat al Sol, situat després de Saturn i abans de Neptú.
A causa de la seva escassa brillantor, no fou descobert fins que el 1781 William Herschel l’observà amb un telescopi de 16 cm de diàmetre El semieix major de l’ellipse orbital fa 3008 milions de quilòmetres 20,11 UA i el seu període orbital és d’una mica més de 84 anys Urà fa una volta sobre si mateix mesurada respecte a les estrelles en 15,5 hores Aquesta rotació és retrògrada la projecció sobre el pla orbital del moviment de rotació és de sentit contrari al del moviment orbital això és conseqüència de la gran inclinació de l’equador respecte al pla orbital, que fa que el pol N estigui per…
Mare de Déu de Rigatell (Areny de Noguera)
Art romànic
Situació Capella o santuari situada al nord de Betesa, en plena serra del Cis, ben conservada i amb culte ECSA - MÀ Font Aquesta capella de Betesa s’aixeca al N de la població, en plena serra del Cis, a la capçalera del barranc homònim Mapa 32-10 213 Situació 31TCG099925 S’arriba a l’ermita de Rigatell des d’un camí de ferradura que surt del mateix poble de Betesa en direcció nord Aquest itinerari, en alguns llocs emboscat, va travessant formacions de conglomerats Cal remuntar el camí fins passat el barranc de Rigatell i d’allí anar a buscar la borda de casa Francino, que es troba a pocs…
Els cofres encuirats
Art gòtic
Es conserva un grup important de cofres d’època gòtica, la majoria amb recobriment de pell, que comparteixen característiques constructives i formals definitòries vegeu l’apartat sobre el moble en aquest mateix volum, independentment de la decoració que els és pròpia Hi ha abundoses notícies sobre els cofres recoberts de pell, que en els inventaris apareixen esmentats com a “cofres encuirats” o “cofres encuirats i barrats”, en referència a les llandes de ferro forjat exteriors que servien per a travar el conjunt i reforçar l’estructura del moble Cofre encuirat corresponent a un grup de cofres…
Ratolí de bosc
El ratolí de bosc Apodemus sylvaticus és, dins del seu gènere, una espècie de dimensions mitjanes, molt semblant al ratolí gorja groc A flavicollis A diferència d’aquest, no té cap banda groga entorn del coll, encara que pot portar-hi una taca del mateix color, de manera que algunes poblacions només es poden diferenciar d’aquella per mitjà de tècniques d’encreuament en captivitat Té els ulls i les orelles grans, la cua llarga generalment més que el cos i el cap junts i prima, i les potes posteriors molt desenvolupades i adaptades per desplaçar-se saltant a gran velocitat Les mesures…
Petits gòbids de coves i fons submarins
L’aspecte de Gobius kolombatovici , amb les seves característiques taques grogues, és inconfusible si s’observa viu i en el seu hàbitat, situat al límit entre la roca corallígena i el detrític costaner, a una certa fondària Enric Ballesteros Sembla que les coves submarines són un bon lloc per a veure-hi gòbids petits, fins fa ben poc considerats molt rars i que, a hores d’ara, cada cop semblen més comuns en aquests hàbitats tan singulars D’altra banda, la popularització de l’ús de l’escafandre autònom i la seva aplicació regular en l’estudi de les comunitats bentòniques han donat com a…
Rata d’aigua
La rata d’aigua Arvicola sapidus és l’arvicòlid més gran de la fauna dels Països Catalans Té les orelles arrodonides i curtes, les potes relativament curtes i la cua d’una llargada que arriba aproximadament a 2/3 de la del cap i el cos junts Tots els exemplars adults presenten un parell de glàndules odoríferes laterals, que apareixen especialment desenvolupades durant l’època de reproducció Si bé no existeix un dimorfisme sexual clar, les femelles són, per terme mitjà, lleugerament més petites que els mascles Les mesures corporals són les següents 149-182 mm de cap i cos, 63-86 mm de cua,…