Resultats de la cerca
Es mostren 3034 resultats
Saló Internacional del Còmic de Barcelona

Aspecte de la 29a edició del Saló del Còmic
© FICOMIC
Mostra de còmic i de diverses manifestacions culturals, celebrada anualment des del 1981 a Barcelona per promoure el coneixement del còmic i com a fòrum per a debatre la situació en què es troba.
Sorgí com una necessitat del sector d’aprofitar la gran expansió del mitjà durant la segona meitat de la dècada dels setanta N'és l’entitat organitzadora FICÒMIC, federació d’entitats i professionals del sector, creada el 1983, després que la primera edició del Saló fracassés i el 1982 es deixés de celebrar Les primeres edicions tingueren lloc als palaus de la Fira de Barcelona amb el nom de Saló del Còmic i la Illustració , atès que s’ocupaven també d’aquesta disciplina El 1989 es traslladà a les Drassanes amb el nom actual de Saló Internacional del Còmic de Barcelona , centrat en el còmic…
tutorial
Electrònica i informàtica
Educació
Recurs didàctic en format digital, especialment a través d’internet, destinat a mostrar, d’una manera detallada, instruccions per a poder executar autònomament un procés determinat o per a assolir gradualment un coneixement específic.
estat
Física
Electrònica i informàtica
Manera d’ésser, existir o presentar-se un sistema material.
L’estat d’un sistema es defineix per un nombre determinat de magnituds físiques expressables quantitativament, anomenades variables o funcions d’estat els valors de les quals en un instant t o permeten de caracteritzar la dinàmica d’un sistema, i contenen prou informació sobre la seva història anterior a t o perquè hom pugui determinar-ne el comportament partint del coneixement del seu estat en t o i de les entrades posteriors a t o Dins un sistema poden existir diversos conjunts de variables d’estat, tots ells interrelacionats un dels més comuns és el de les variables de fase…
Carme Junyent i Figueras
Lingüística i sociolingüística
Lingüista.
Professora de lingüística a la Universitat de Barcelona Amplià estudis a les universitats alemanyes de Marburg i Colònia i a la Universitat de Califòrnia, i s’especialitzà en lingüística africana es doctorà amb un estudi sobre les llengües bantús a la Universitat de Barcelona En aquest àmbit publicà obres com Les llengües d’Àfrica 1986, Estudis africans 1996 i La expansión bantú 1999 També és autora de diverses publicacions sobre temes de sociolingüística, com Les llengües del món Ecolingüística 1989, Vida i mort de les llengües 1992 o Contra la planificació 1998, i com a editora o en…
Santiago Sobrequés i Vidal
Santiago Sobrequés i Vidal
© Fototeca.cat
Historiografia
Historiador.
Es llicencià en història i en dret a la Universitat de Barcelona, on coincidí amb Jaume Vicens i Vives El 1933 esdevingué professor de geografia i història a l’institut de segon ensenyament de Terrassa, que dirigí més tard Mobilitzat el 1937, en acabar la guerra civil de 1936-39 fou professor dels instituts de Màlaga 1940-41 i Figueres 1941 i catedràtic dels de la Seu d’Urgell 1941-42 i Girona del 1943 en endavant, del qual acabà essent director 1960-69 Es donà a conèixer amb llibres de text d’història d’una qualitat excepcional Hispania , 1944, reeditat tretze vegades Ágora , en…
Història de Jacob Xalabín
Literatura catalana
Novel·la anònima escrita entre el 1389 i el 1404.
Presenta l’originalitat d’un argument que es desenvolupa en el món otomà, a partir d’uns esdeveniments i personatges històrics reals Culminada en la batalla de Kosovo Polje de l’any 1389, en disset capítols narra les aventures del seu protagonista, Jacob Xalabín, primogènit del soldà de Turquia Murat I, que ha de fugir de la cort del seu pare per les falses acusacions d’una madrastra que el requereix d’amors, iniciant un periple cavalleresc pels emirats occidentals i meridionals de l’Àsia Menor que el portarà a trobar l’amor i l’aventura Un cop tornat a prop del seu pare, és assassinat a…
,
pla Cerdà
Pla de reforma i eixample de la ciutat de Barcelona realitzat per Ildefons Cerdà i Sunyer.
Fou una resposta global a la problemàtica plantejada per la Revolució Industrial Com a orígens seus cal assenyalar l’anàlisi concreta de l’impacte del maquinisme sobre l’estructura urbana de Barcelona que es correspon amb el segon volum de la Teoría general de la urbanización , l’anàlisi de les necessitats de la classe obrera apèndix del mateix volum titulat Monografía estadística de la clase obrera de Barcelona , el coneixement directe de la geografia del pla de Barcelona, extret del pla topogràfic realitzat sota la direcció de Cerdà el 1855, el ressò dels treballs de…
Escenari Joan Brossa
Teatre
Sala de teatre de Barcelona.
Espai de creació a l’entorn de l’univers escènic i poètic de Joan Brossa , de totes les activitats teatrals i parateatrals que responen als principis bàsics de les avantguardes històriques, de la creació contemporània i de tot allò que, segons el mateix Joan Brossa “tracta d’arrancar alguna espina del nostre ambient teatral quotidià i de tornar a la llum certes coses oblidades” En foren els fundadors i codirectors Hermann Bonnín i Jesús Julve Hausson , amb l’obertura d’un petit local al barri de la Ribera de Barcelona el desembre del 1997 que rebia el nom d’ Espai Escènic Joan Brossa El…
comunicació
Filosofia
Sociologia
Acció i procés de transmetre un missatge, establint una relació i una interacció socials.
La font, o punt d’origen, pot ésser de natura individual o collectiva, i en aquest cas es produeix en un pla d’organització i en nom d’aquesta, tot i que hom l’exterioritzi mitjançant una acció humana individual El missatge, que conté l’objecte de la comunicació, i a través del qual hom cerca la consecució d’una finalitat concreta, es compon de signes signe o símbols símbol La comunicació es materialitza en el missatge servint-se, ordinàriament, de mitjans de comunicació auditius, visuals siguin escrits o no o tàctils i, en general, per qualsevol forma, senyal o mitjà susceptible d’ésser…
llei de Normalització Lingüística a Catalunya
Llei aprovada pel Parlament de Catalunya el 6 d’abril de 1983, sense cap vot en contra i amb una sola abstenció.
La voluntat d’aconseguir-hi un consens general explica la seva llarga gestació 1980-83 a partir d’un esborrany promogut pel Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació de la Generalitat el 1980, una ponència nomenada per la Comissió de Política Cultural del Parlament elaborà una proposició de llei conjunta juny de 1982, sotmesa a dictamen del Consell Consultiu desembre de 1982, abans de ser aprovada pel ple l’abril següent Concebuda com a llei de desenvolupament de l’article 3 de l’Estatut d’Autonomia de Catalunya, després de fer referència als drets dels ciutadans títol preliminar se…