Resultats de la cerca

Situació Es troben al turó anomenat Puig de Sant Daniel , que s’aixeca al marge esquerre de la riera de Fonollosa, poc abans que aquesta vessi les seves aigües al riu Cardener Long 1°47’50” - Lat 41°45’15” Alguna de les tombes a les quals es referia J Guitart el 1932 F Baltà Conjunt de les ruïnes d’un possible habitatge medieval, les quals demanen una campanya de neteja F Baltà Per anar-hi cal agafar la carretera Manresa-Calaf A menys d’un quilòmetre de començada, just passat el pont que travessa la riera de Fonollosa, surt un camí a mà dreta el qual, seguint la…

Situació Aquesta necròpoli és situada en un petit tossal que forma part del vessant de llevant del Puig Alter, en una zona força perduda i emboscada Long 1°47’45” — Lat 41°49’00” Per anar-hi cal sortir de Callús en direcció al caseriu de Viladelleva conegut sobretot per la seva església romànica i seguir el camí, gairebé 5 km, parallelament a la riera de Vallverd fins arribar a Cal Pasqual Un cop allí cal desviar-se per una pista forestal inutilitzada que va pujant revoltant força vers aquell punt Necròpoli Planta i seccions d’una de les tombes de l’estació la que ha estat designada amb el…

Vida Segons sembla, estigué vinculat a la Universitat de París com a magister Les seves grans aportacions són en el camp de la teoria de l' ars antiqua Fou l’autor de dos importants tractats teòrics De musica plana i De mensurabili musica , sobre cant pla i polifonia respectivament Alguns investigadors han postulat l’existència de dos autors amb el mateix nom, Joan de Garlàndia el Vell i el Jove, que haurien escrit un tractat cadascun Tot i que en cap de les tres còpies conservades del primer tractat no apareix el nom de Joan de Garlàndia, la seva autoria sembla demostrada per les…

Inicià els estudis musicals en l’especialitat de guitarra a la seva ciutat natal, i posteriorment els amplià a Alacant amb José Tomás El 1970 es traslladà a Barcelona, on estudià contrapunt i composició amb J Soler i direcció amb A Ros Marbà Parallelament estudià filosofia, i realitzà una tesi de llicenciatura, dirigida per Emili Lledó, sobre l’obra d’A Schönberg Al final dels anys setanta es traslladà a Viena i Salzburg per continuar els estudis de composició amb F Cerha i els de direcció amb O Suitner, D Epstein i F Leitner Com a director fou fundador i titular de l’Orquestra de Cambra del…

Vida Inicià els estudis musicals amb un oncle seu Més tard fou deixeble del mestre de capella de la catedral de València J Pons i també de F Cabo A divuit anys fou nomenat organista a l’església de Sant Tomàs de València Després passà a exercir el mateix càrrec a Villena, que abandonà per la plaça d’organista a la seu valenciana Hom el considerà un dels darrers representants de l’escola clàssica castellana d’orgue S’ha dit que el mateix F Liszt, en una estada que feu a València el 1845, quedà impressionat en sentir-lo improvisar Com a compositor, es dedicà sobretot a la música…

Publicà diverses apologies en favor de la monarquia espanyola contra França el 1634, contra Catalunya el 1640 i contra el Portugal independent el 1642 La Súplica de la muy noble y muy leal ciudad de Tortosa en ocasión de las alteraciones del Principado de Cataluña 1640, 122 f, apareguda anònimament i presumptament escrita per un autor tortosí, però que en realitat fou obra d’Adam de la Parra, segons indica un aviso de José Pellicer, constitueix la primera justificació àmplia del comportament del govern del comte duc d’Olivares, protector i mecenes d’Adam de la Parra tot i que el…

Rondó-sonata © Fototecacat/ Jesús Alises El rondó-sonata presenta, d’una banda, característiques pròpies del rondó, com ara l’alternança entre una tornada i diferents episodis A-B-A-C-A-B-A i, de l’altra, la disposició tripartida exposició-desenvolupament-reexposició, característica de la forma sonata En el quadre adjunt es pot apreciar com es combinen els dos models d’aquesta forma híbrida, que fou característica dels moviments finals de la sonata, del quartet o del concert clàssics vegeu més avall i romàntics F Schubert Allegro de la Sonata per a piano , D 958, IV mov F…

El 1948 un grup d’entusiastes de la música, liderats per Gabriel Dussurget, organitzà la primera edició del que ha esdevingut un dels principals festivals lírics del món Per iniciativa de Roger Bigonnet, la programació, que en un principi tan sols preveia l’audició de concerts, inclogué una òpera Così fan tutte , de WA Mozart, dirigida per Hans Rosband Però fou amb la representació de Don Giovanni 1949 que el festival agafà embranzida El pintor Cassandre ideà un teatre a l’aire lliure capaç d’acollir els decorats de les funcions i que durant vint-i-quatre anys transformà el pati de l’…

El nom és pres del títol d’un Schauspiel de F Maximilian Klinger escrit el 1776 la seva traducció literal seria ’tempesta i impuls', que AW Schlegel emprà per a definir la intencionalitat estètica d’unes obres literàries de JW Goethe i del seu cercle d’amistats Si bé sembla que l’origen de l’expressió prové de l’irracionalisme religiós de JK Lavater, les ciències literàries se l’han fet seva per a agrupar una sèrie d’escriptors, com JG Herder, Goethe, JH Merck, JMR Lenz, FM Klinger i F Müller, entre d’altres, que mantingueren una posició crítica respecte a la…

Vida D’origen italià, el 1920 entrà com a director literari a la distribuïdora cinematogràfica Miguel de Miguel, en la qual realitzà l’adaptació al castellà de Quo Vadis 1924, Arturo Ambrosio i Gabriele D’Annunzio També treballà com a director artístic i redactor de rètols d’Exclusivas Diana 1927, que fou la primera empresa espanyola que subtitulà films sonors, amb obres pioneres com ara El cantor de jazz The Jazz Singer , 1927, Alan Crosland i L’arca de Noè Noah’s Ark , 1929, Michael Curtiz i Darryl F Zanuck Sempre amatent a tots els avenços del sonor, construí i patentà el…