Resultats de la cerca

Es formà al Conservatori de Milà, on estudià amb CA Bossi i I Pizzetti El 1928 es diplomà en piano i composició al Conservatori de Parma Inicià la seva carrera com a concertista de piano, i més tard es decantà cap al món de la composició i la docència Fou professor als conservatoris de Venècia 1933-40 i de Roma 1940-73, director artístic de l’Accademia Filharmonica Romana 1944-46 i superintendent del Teatro La Fenice del 1955 al 1959 Influït inicialment per Pizzetti, en una etapa més madura de la seva carrera s’interessà pel neoclassicisme Escriví el tractat La tecnica dell’orchestra moderna…

El 1780 anà a París, i l’any següent debutà al Concert Spirituel Nomenat primer corn de l’Òpera 1786, ocupà aquesta mateixa posició a la capella reial de Berlín i realitzà nombroses gires per Alemanya i els Països Baixos Vers el 1800 tornà a París, on, segons algunes referències, se suïcidà Lebrun fou un dels principals intèrprets de trompa del seu temps en millorà considerablement la tècnica d’execució i fins i tot en canvià el disseny per tal que, eliminant les rugositats de la tubuladura amb un recobriment de laca, produís un so més nítid Escriví també concerts i peces per a…

Es formà com a nen cantor a la catedral d’Augsburg El 1574 ocupà el càrrec de mestre de capella La seva formació es completà, ja d’adult, amb els ensenyaments de Johannes de Cleve, amb qui treballà durant la dècada del 1570 Mantingué contactes amb Adam Gumpelzhaimer, Hans Leo Hassler i Roland de Lassus La seva obra més extensa i important conservada és el Liber primus sacrarum symphoniarum Munic, 1607, de fet, una collecció de trenta-quatre motets en llatí, la major part a quatre, cinc i vuit veus, i altres que utilitzen la tècnica del cori spezzati També participà en el volum…

El 1535 era instrumentista a la Signoria de Venècia Aquest càrrec suposava probablement l’execució tant de música a la cort com de música litúrgica i paralitúrgica a la catedral de Sant Marc Publicà dos tractats sobre pràctica instrumental El primer, Opera intitulata Fontegara Venècia, 1535, s’ocupa dels instruments de vent, especialment la flauta, com també d’aspectes relacionats amb l’ornamentació i la improvisació L’altre volum és integrat per dues parts, Regola rubertina Venècia, 1542 i Lettione seconda Venècia, 1543, i s’endinsa en l’estudi de la viola de gamba Ambdós…

Es collocà immediatament al capdavant de la tecnologia americana, adoptant el bastiment d’una sola peça de fosa i essent la primera a introduir el creuament de cordes al piano de cua En molt pocs anys assolí un gran prestigi internacional, gràcies a la seva estratègia empresarial i a l’èxit de la seva presentació europea en les exposicions universals del 1862 Londres i el 1867 París El 1880 obrí una altra factoria a Hamburg i des d’aleshores domina el mercat internacional, especialment en l’àmbit dels grans instruments de concert, per la gran qualitat del seu so i la precisió tècnica…

Fou un dels fundadors del Club Bàsquet Cervera, en el qual romangué durant vint-i-nou anys, primer com a jugador i després com a entrenador Destacà per la seva tasca en el basquetbol de formació i en el femení, i aconseguí l’ascens a segona divisió estatal de l’equip sènior femení Entre el 1979 i el 2000 desenvolupà la seva labor tècnica al CN Tàrrega, i posteriorment, en la primera dècada del segle XXI, retornà al CB Cervera com a membre de la seva junta directiva L’any 1999 fou reconegut com a històric del bàsquet català i rebé la medalla Forjadors de la Història Esportiva de…

Organitzat per la Federació Europea de Karate, la primera edició tingué lloc a París l’any 1966 La quinzena edició, coorganitzada per la Federació Catalana de Karate, es disputà al Palau Municipal d’Esports de Barcelona l’any 1980 Desenvolupà un programa que compaginà proves de combat kumite i tècnica kata, en aquest segon cas inclogué per primer cop la categoria per equips El seleccionador espanyol fou el català Antoni Oliva i el seu equip aconseguí, per primer cop en la història, la medalla de plata per equips En categoria individual, l’equip espanyol aconseguí tres medalles d’…

Ingressà al Collegi Regional d’Àrbitres de la Federació Catalana de Basquetbol el 1957 Dirigí partits durant 25 anys fins a la seva retirada, la temporada 1981-82 La major part de la seva trajectòria es desenvolupà en la màxima categoria del bàsquet espanyol L’any 1965 obtingué la internacionalitat i dirigí més de 120 partits Fou membre de la junta del Collegi Regional diversos anys, i delegat del collectiu arbitral de primera divisió Després de retirar-se exercí tasques directives en la secció de bàsquet del FC Barcelona Al juny del 1991 fou designat membre de la Comissió Tècnica…

Pare de Joaquim i d’ Elena Blume i avi d’ Anna Elena Sánchez i Blume , tots tres campions d’Espanya de gimnàstica, fou el precursor d’aquesta nissaga de gimnastes El 1921 s’establí a Barcelona El 1942 obrí el Gimnàs Blume al carrer de Pàdua, club del qual sorgiren diversos campions d’aquest esport El 1958 fou el primer director tècnic de la secció de gimnàstica del Futbol Club Barcelona Dirigí el seu gimnàs fins el 1966, quan cedí la gestió al seu gendre Josep Maria Sánchez Martínez, en aquells moments president de la Federació Catalana de Gimnàstica, tot i que en continuà coordinant la part…

Estudià germanística, música i musicologia a Berlín, Weimar i Jena Des del 1961 fou catedràtic de musicologia a la Universitat de Friburg Collaborà en el Diccionari Manual de termes musicals començat per Wilibald Gurlitt, al qual aportà bases històriques a les definicions normatives de la terminologia musical Fou editor dels "Arxius de Musicologia", i es feu càrrec de l’edició de la secció tècnica de la dotzena edició del Musik Lexikon d’Hugo Riemann La línia que descriu la seva obra és la concepció de la música com a unitat, en la qual queden recollits els contextos històric,…