Resultats de la cerca

La “ villa Lertio” o “Lercio ” és esmentada entre els llocs on tenia possessions l’abadia de Sant Pere de Rodes en epístoles papals dels anys 974 i 990 i en un precepte del rei Lotari, de l’any 982 El clergue Guigó, en el testament de l’any 982, deixà unes terres a l’església o esglésies de Sant Julià i Sant Esteve de Llers L’església parroquial de Llers apareix esmentada com a tal en el testament del comte Bernat Tallaferro de l’any 1020 L’any 1459, a causa de l’estat del temple, calgué construir una nova volta Al final del segle XVIII fou aixecada una nova àmplia església que…

Es desconeix l’indret i fins i tot l’advocació d’aquesta església La seva existència es coneix per mitjà del Spill … del vescomtat de Castellbò, publicat l’any 1519, on es fa referència a l’ Hospital vaell , tot dient que és una església rònega, en la muntanya de Ribalera, on es creu que antigament hi havia hagut poblament L’advocació de sant Miquel es dedueix a partir del fet que el cens es pagava per Sant Miquel de setembre —que, d’altra banda, és una data molt freqüent en el pagament de censos—, i, sobretot, d’un document datat entre el 1031 i el 1075, en què foren donades 5 peces de terra…

Al nord-est del terme municipal de Pinell, prop ja del vessant que dóna al Segre, hi ha un munt de pedres que són les restes de l’antiga església de Santa Maria de Sant Mamet Si poc es el que ens ha quedat de l’edifici, no és gaire més el que hi ha de documentació Només sabem, per uns documents que guarda l’Arxiu Diocesà de Solsona, que Eriman i la seva muller Ermengard venen el 28 de març de 1026 a Gerard Burriel, i a la seva muller Ermengards, terres, cases… i l’església de “ Sancti Mametis ”, i que després, el 27 de novembre de 1032, Gerard i Ermengards la vengueren a Guadall…

El petit nucli de Travesseres és el poble més meridional del terme municipal de Lles, situat al primer replà de la muntanya, després de l’engorjat de Senillers En aquest nucli s’originà el llinatge dels Travesseres, els quals apareixen documentats des de l’inici del segle XIII signant diversos documents entre ells cal destacar Ramon de Travesseres i Guerau Hug de Travesseres, documentats tots dos l’any 1260 Explícitament el castell de Travesseres és citat, juntament amb el de Lles, l’any 1313, en l’acte de jurament de vassallatge que Gastó I, comte de Foix, va fer al rei de Mallorca Sanç I…

L’ermita de Santa Bàrbara, més coneguda actualment amb el nom de Sant Antoni de Pàdua, és situada a la serra del Montsant, a 690 m d’alçada, vora el camíd’Albarca a Margalef Segons E Fort, sembla que aquesta ermita té el seu origen en un asceteri molt antic, d’abans de la colonització d’aquelles terres l’eremitisme hi va florir afavorit per la fundació de la cartoixa d’Escaladei Sembla que fins al segle XV estigué sota l’advocació de santa Bàrbara i mudà de titular quan un ermità, dit fra Llorenç Julià, a mitjan segle XVI, l’any 1559, hi féu bastir un altar dedicat a sant Antoni…

La caseria d’Abella d’Adons es troba emplaçada a 1 320 m d’altitud, al nord-oest del poble d’Adons L’indret fou objecte de nombroses adquisicions de terres per part del monestir de Santa Maria de Lavaix des de la segona meitat del segle X 961, 974, 979 El patrimoni monàstic a la vila d’Abella d’Adons restà completat l’any 1023, quan els comtes del Pallars Sobirà, Guillem II i Estefania, donaren al monestir de Lavaix “ ipsa villa que dicitur Abella quod est prope ípsum castellum Atonze ” amb tots els drets, homes i delmes així, es donaven les condicions necessàries per a la…

Aquest castell, totalment desaparegut, era situat al poble del mateix nom, a la riba esquerra de l’Éssera Se’n tenen referències des del principi del segle XI Segons un document de restitució dels béns de Santa Maria d’Ovarra del 1020, Ènnec lliurà el castell de Santa Liestra als germans Ricolf i Arnau, fidels del rei navarrès Sanç III Probablement a instàncies d’aquest rei, els esmentats senyors de Santa Liestra donaren a Ovarra els alous de Sant Quilis i de Sant Esteve, l’heretat de Sancto Quirico íntegra, amb terres, vinyes, horts, cases, casals i llinars, prats, pastures,…

El llogaret de Veri és enlairat a 1 469 m d’altitud, al turó que domina la vall anomenada de Sant Feliu de Veri Els homes de Veri són consignats al capbreu de Castillo de Sos, vers el 1068 D’antuvi formava un sol domini amb Sant Feliu i altres caseries de la vall Al segle XI els Roger senyorejaren aquestes terres, que vincularen a Roda A mitjan segle XII Ramon III aprofità l’interinatge comtal per a acaparar part del feu En la concòrdia del 1187, Berenguera d’Erill cedí al seu oncle Arnau II l’honor que tingué el seu pare in Berin Al principi del segle XIII, d’alguna manera, la…

El 966 els executors del testament del comte Miró donaren a la seu de Barcelona l’alou de Torrelles, del terme del castell de Cervelló, amb les esglésies que hi havia “ ecclesias de Turrilias ” El 1089 Umbert de Cervelló, abans de pelegrinar a Terra Santa, donà terres i vinyes a l’església de Sant Martí de Torrelles i al seu fill Ramon, la vall de Torrelles i l’església de Sant Martí, amb els seus termes i pertinences Els esposos Ramon Guillem i Guilla de Torrelles, el 1162 i el 1183, respectivament, feren llegats a Sant Martí, ell una emina d’ordi i a son prevere tres quarteres…

Equival al terme Calcolític , emprat sobretot pels prehistoriadors que treballen al Pròxim Orient i pels francesos i italians als Països Catalans, Bosch i Gimpera adoptà el d' Eneolític , que avui és dominant, bé que posteriorment altres prehistoriadors prefereixen de dir-ne bronze antic edat del bronze Als Països Catalans, com en general a les terres veïnes, l’Eneolític començà entre el 2500 aC i el 2000 aC, i durà fins cap al 1500 aC Pertanyen a aquesta fase les construccions megalítiques de Catalunya i les coves sepulcrals d’enterrament collectiu del sud de Catalunya i del País Valencià,…