Resultats de la cerca
Es mostren 102684 resultats
Joan Baptista Granell i Lledó
Historiografia catalana
Mestre, cronista oficial i escriptor.
Vida i obra Estudià a l’escola pública superior de Miguel Rosanes i, becat per la Corporació local, a l’Institut Lliure de Segon Ensenyament, alhora que assistia regularment a les classes de música de José Silvestre Tortajada Després fou mestre de primer ensenyament i a l’Ajuntament suecà ocupà una plaça d’oficial de secretaria Fou soci de Lo Rat-Penat i afirmen que a casa seva tenia una extraordinària biblioteca En morir Gordiano Ribera 1912, la Corporació municipal el nomenà cronista oficial de Sueca per a reconèixer-li el treball fet en el seu llibre Historia de Sueca desde los tiempos…
Faustí Barberà i Martí
Historiografia catalana
Metge, erudit i polític.
Vida i obra Fou un dels més importants defensors del regionalisme i membre actiu d’associacions culturals, professionals i ciutadanes Es graduà en medicina i cirurgia el 1875 i encetà després una prestigiosa carrera de metge a Sedaví, i, més tard, a la ciutat de València Desenvolupà una tasca encomiable en l’epidèmia de còlera del 1885, que li fou reconeguda amb la medalla d’or i la distinció de soci de mèrit de l’Institut Mèdic Valencià Viatjà per gran part d’Europa per estudiar l’organització de l’assistència mèdica, fou pioner de l’otorrinolaringologia i promogué l’assistència als sordmuts…
Elies Tormo i Monzó
Historiografia catalana
Historiador de l’art, advocat i polític.
Es llicencià en dret i en filosofia i lletres a la Universitat de València i, traslladat a Madrid, n’obtingué el doctorat Exercí d’advocat, s’afilià al partit conservador i arribà a ser diputat de les Corts pel partit d’Albaida durant el primer govern d’Antonio Maura 1904 Poc després deixà l’acta de diputat i acceptà ser senador del Regne 1906-23, elegit pels compromissaris de les societats econòmiques d’amics del país de València, Alacant, Múrcia, Llorca i Cartagena El 1919 fou vicepresident del Senat El 1930 fou nomenat ministre d’Instrucció Pública en el govern de Dámaso Berenguer Dins el…
Nicola Antonio Zingarelli
Música
Compositor i pedagog italià.
Vida Alumne de F Fenaroli al Conservatorio di Santa Maria di Loreto a Nàpols, el 1772 fou nomenat organista de la catedral de Torre Annunziata L’any 1781 estrenà la seva primera òpera Montezuma al Teatro San Carlo de Nàpols amb un notable èxit, i a partir d’aquest moment les òperes de Zingarelli foren representades als principals teatres italians, en particular a Milà i Torí El 1790 es traslladà a París, però l’ambient revolucionari el feu tornar a Itàlia i el 1794 fou nomenat mestre de capella de la catedral de la Santa Casa a Loreto Ancona Aquí escriví l' Annuale di Loreto ,…
Iannis Khristú
Música
Compositor i metafísic grec.
Vida Va créixer en el si de la comunitat grega d’Alexandria i fou educat a l’Escola Anglesa d’aquesta ciutat Rebé les primeres lliçons musicals d’un emigrant rus installat a Alexandria Un cop acabada la Segona Guerra Mundial, es traslladà a Anglaterra per estudiar filosofia al King’s College de Cambridge Durant els anys d’estudi a la universitat britànica, amplià la seva formació musical amb mestres com el compositor austríac H Redlich Després de graduar-se 1948 es desplaçà a Itàlia i estudià a Roma, on fou alumne de F Lavagnino, i, el 1949 i el 1950, assistí als cursos d’estiu de l’Acadèmia…
Samuel Arnold
Música
Compositor, organista i musicòleg anglès.
Vida La seva carrera musical començà com a nen cantor de la capella reial, on fou alumne de Bernard Gates i James Nares L’any 1757 fou contractat com a clavicembalista al Covent Garden, teatre on triomfà com a compositor amb el pasticcio The Maid of the Mill 1765 Convençut que havia de dedicar-se a la música escènica, des del 1765 fins a la seva mort compongué més de cent obres, entre les quals hi ha òperes, pantomimes, comèdies i pasticci , entre d’altres El 1783 succeí Nares com a compositor de la capella reial i l’any 1789 fou nomenat director de l’Academy of Ancient Music…
Gottfried August Homilius
Música
Compositor i organista alemany.
Vida Fill d’un pastor luterà, la seva primera obra musical de la qual es té constància és la cantata Gott der Herr ist Sonn und Schild 'El Senyor és sol i escut', 1734 A partir del 1735 estudià dret a Leipzig, on rebé lliçons de composició i teclat de JS Bach durant sis anys L’any 1742 exercí el seu primer càrrec com a organista, a la Frauenkirche de Dresden, i el 1755 ja era director musical de les tres esglésies més importants de la ciutat Homilius fou una figura important de la música alemanya al final del segle XVIII i un dels compositors més rellevants de l’Església luterana d’aquell…
nivell

Nivell de bombolla
© Fototeca.cat
Tecnologia
Instrument que permet de comprovar o d’establir l’horitzontalitat d’una línia o d’una superfície o de determinar la diferència d’altura entre dos punts.
El nivell més simple és el Diversos tipus de nivells 1, d’aigua 2, de paleta 3 i 4, de bombolla nivell de paleta o d’escaire , que consisteix en un escaire de fusta o metàllic, un travesser que n'uneix les dues cames i una plomada suspesa al seu angle Quan el cordill de la plomada coincideix amb un senyal fet prèviament al punt mitjà del travesser, hom sap que la superfície sobre la qual reposen els peus del nivell és horitzontal Actualment, però, ha estat substituït pel nivell de bombolla o d’aire , que consisteix en un tub de vidre,…
pàncrees

Secció del duodè i del pàncrees: 1, duodè; 2, cap del pàncrees; 3, cos del pàncrees; 4, cua del pàncrees; 5, conducte de Wirsung; 6, colèdoc; 7, ampul·la de Vater; 8, conducte de Santorini; 9, orifici de desembocadura del conducte de Santorini; i 10, artèria i vena mesentèriques superiors
© Fototeca.cat
Biologia
Zoologia
Glàndula de secreció mixta (interna i externa).
Passa d’ésser una estructura difusa, en la majoria de vertebrats inferiors, a una massa imparella, situada entre l’estómac i el duodè, en el cas dels superiors En l’home té de 80 a 120 g de pes i de 15 a 20 cm de llargada, situat a l’abdomen en posició retroperitoneal, entre el duodè i la melsa i entre l’estómac i les dues primeres vèrtebres lumbars És compost de tres parts el cap , el cos i la cua El cap és emmarcat pel duodè i travessat pel conducte biliar principal o colèdoc El pàncrees té una doble funció secretòria, endocrina i exocrina La secreció endocrina és produïda per…
call

El call de Girona
Turisme de Girona / Jaume Llorens
Història
En les ciutats i viles medievals catalanes, zona habitada per jueus.
El terme de l’hebreu qahal , ‘assemblea’, ‘congregació’ és documentat des del segle XIII la primera menció és la del call de Barcelona, el 1241 A vegades hi havia dos calls en una mateixa població, com a Barcelona on al costat del call major , o de la Volta , hi havia el call d’En Sanaüja , o de N'Àngela , més petit i a Cervera el call antic , o vell , dins el mur, i el call nou , fora el mur, dits també call sobirà i call jussà , bé que formant una sola aljama Els principals calls documentats són els de Barcelona, Girona, Palma, Perpinyà, Cervera, Tortosa, Manresa, Tarragona, Vilafranca del…