Resultats de la cerca
Es mostren 7097 resultats
Friburg
Vista de la ciutat de Friburg
© B. Llebaria
Ciutat
Capital del cantó de Friburg, a l’est de Suïssa, sobre l’altiplà que separa els Alps de Friburg del llac de Morat (Murtensee) i de la plana de Vaud.
Emplaçada en un alt esperó rocallós vorejat per un meandre del Saane Sarine La part antiga Bourg, que conserva característiques típiques medievals, és sobre la mateixa vora convexa del riu, on era més fàcil la defensa, mentre que la part moderna s’ha construït sobre les terrasses fluvials, on era més factible l’establiment de comunicacions El nucli primitiu conté els barris de la Planche i Auge L’expansió urbana produïda des de la segona meitat del s XIX ha creat nous barris pels turons de Gambach, Châtelet i Pérolles Friburg és el centre intellectual catòlic de Suïssa L’ensenyament és…
estil llombard
Sant Vicenç de Cardona, monestir amb influències d'estil llombard
© Fototeca.cat
Art
Estil arquitectònic desenvolupat a la Llombardia durant el període romànic.
Es caracteritza per un tipus d’edificació funcional i simple creada entre els segles IX i X pels Comacini, que l’estengueren arreu d’Europa Les seves característiques principals són la cripta amb presbiteri realçat i els murs exteriors decorats amb bandes bandes llombardes i arcs cecs de pedra, oberts sovint a manera de petits nínxols o galeries En són exemples notables San Vicenzo in Prato segle IX i Sant'Ambrogio segles X-XII, ambdós a Milà, San Pietro, a Agliate 875, prop de Monza, Sant'Abondio, a Como 1095, i San Michele, a Pavia segle XII L'estil romànic llombard influí de manera…
regió andina
Geografia
Regió natural d’Amèrica del Sud que comprèn tota l’àrea occidental del continent per on s’estén la serralada dels Andes i les regions costaneres des del N de Colòmbia a la Terra del Foc.
Segons la Unió Geogràfica Internacional aquesta gran regió es divideix en quatre parts els Andes del nord i les planes costaneres Colòmbia i Equador els Andes centrals i les regions costaneres Perú, Bolívia, deserts del nord de Xile i de l’Argentina els Andes del sud sector septentrional i les regions costaneres de Xile central fins a l’illa de Chiloé els Andes occidentals de Patagònia i l’arxipèlag de la Terra del Foc La regió andina no comprèn només grans muntanyes, sinó també altiplans com l’altiplà de Bolívia, xarxes d’escolament i planes costaneres Alhora, les diferències d’altura entre…
ala de fletxa variable en vol
Transports
Ala que mitjançant dispositius mecànics adequats pot girar entorn d’un eix perpendicular al pla de l’ala situat en el buc de l’avió per tal de modificar la fletxa d’acord amb les necessitats de vol.
Aquest tipus d’ala és emprat només en avions supersònics Per a vol a baixa velocitat en règim subsònic, les millors característiques són obtingudes amb una ala recta fletxa petita Per tant, l’envol i l’aterratge seran fets amb l’ala estesa en fletxa mínima Durant l’etapa d’acceleració i de pujada al sostre de creuer, el règim de vol ha d’ésser subsònic, però a nombre de Mach elevat, per la qual cosa és convenient que l’ala tingui certa fletxa Durant el vol en règim supersònic, l’ala queda plegada al valor màxim de la fletxa i adquireix generalment la configuració d’una ala de delta Aquest…
música indoxinesa
Música
Art musical creat a la Indoxina.
Profundament influïda per la música índia i xinesa, té trets personals, com és ara l’ús d’instruments autòctons el otàn bâu , instrument d’una sola corda, i diversos tipus de llaüt, com el tý bà , el otàn tam —de tres cordes— i el otàn otáy , de tres cordes de seda i mànec llarg Empra escales de dos, tres, quatre i cinc tons i té característiques modals Hom hi distingeix quatre períodes històrics el primer comença amb la dinastia Dinh segles X-XIV al segon segles XV-XVIII predominà la influència xinesa el tercer 1800-1940 consolidà un estil musical propi L’etapa posterior al 1940 és de…
cicle formatiu
Educació
Estructura organitzativa pròpia de la formació professional específica.
Hi ha dos nivells de cicles formatius de grau mitjà i de grau superior Tots dos tenen una estructura organitzativa de tipus modular i una durada variable segons les característiques pròpies de cadascun En total, pot oscillar entre 1 300 i 2 000 hores, les quals abasten un o dos cursos acadèmics i inclouen també les pràctiques professionals en centres de treball Cadascun dels dos cicles té els seus requisits d’accés i dóna pas als títols de tècnic i de tècnic superior respectivament Els cicles formatius s’imparteixen als centres d’educació secundària, però no a tots els centres es poden cursar…
poiquilohidre | poiquilohidra
Ecologia
Dit de l’organisme amb adaptacions que li faciliten la supervivència en un medi en què la disponibilitat d’aigua és massa fluctuant per a garantir el manteniment d’una columna contínua d’aigua des del sòl.
Els representants d’aquests organismes són principalment algues, briòfits, líquens i algunes falgueres i fanerògames Les plantes poiquilohidres absorbeixen aigua a través de l’epidermis de les fulles Si la humitat atmosfèrica és elevada, poden absorbir aigua, les cèllules s’hidraten i poden activar els processos de la fotosíntesi L’adaptació d’aquests organismes és possible gràcies a algunes característiques anatòmiques i fisiològiques tenen cèllules petites i gairebé sense vacúols el seu protoplasma pot resistir, reduint al mínim l’activitat vital, llargs períodes de deshidratació, de manera…
judeocatalà
Lingüística i sociolingüística
Antic dialecte del català propi dels jueus catalans.
Cal distingir-hi el que corresponia a la llengua parlada i el literari de les traduccions calcades de l’hebreu Després del 1492 es perd tot rastre del català parlat i escrit pels jueus catalans, i els escassos documents i notícies anteriors no permeten d’establir-ne cap tipologia segura, si no és l’abundor de mots i d’expressions hebreus Sembla que a la Catalunya Vella es caracteritzava també per un cert deix d’arcaismes A Mallorca, i potser al País Valencià, fins a la fi del s XV es mantingué vigent, entre els jueus, al costat del català, l’àrab vulgar, amb probables interferències Les…
Il Perugino

Il Perugino, Autoretrat
Pintura
Nom amb què és conegut Pietro Vannuci, pintor italià.
Es formà en l’ambient de l’escola úmbria i al taller de Verrocchio a Florència amb S Botticelli i Leonardo da Vinci De Piero della Francesca havia après la claredat de composició i la concepció monumental dels espais arquitectònics mitjançant l’aplicació rigorosa dels mètodes de la perspectiva taules de la Vida de Sant Bernadí 1473, Galleria Nazionale, Perusa El 1481 pintà al fresc El lliurament de les claus a sant Pere Capella Sixtina, Vaticà, d’estructura racional i simètrica i dibuix d’extraordinària perfecció, característiques definitòries del seu estil, complementat quasi sempre amb la…
Arno Allan Penzias
Astronomia
Astrofísic alemany nacionalitzat nord-americà.
Estudià als EUA i obtingué el grau de doctor en ciències físiques per la Universitat de Colúmbia l’any 1962 Treballà als laboratoris de la Bell Telephone de Nova Jersey, on fou membre de l’equip tècnic del laboratori, i del 1972 al 1974 fou cap del departament d’investigacions en radiotècnica, i l’any 1974 fou nomenat cap d’investigacions en radioastronomia Entre els seus treballs més importants cal destacar el descobriment, en collaboració amb Robert W Wilson , de la denominada radiació cosmològica universal , de la qual establiren molt acuradament totes les seves característiques una vegada…