Resultats de la cerca
Es mostren 5551 resultats
Guinea 2011
Estat
Les relacions entre el president Alpha Condé, elegit al novembre del 2010, i l’oposició van ser tan tenses que van amenaçar l’estabilitat del país durant mesos i van comprometre la recuperació econòmica Condé va acusar el principal dirigent opositor, Cellou Dalein Diallo, de la Unió de Forces Democràtiques de Guinea UFDG, d’estar darrere de l’assalt perpetrat per un escamot militar contra la residència presidencial a Conakry, el 19 de juliol Després de tres dies de combats, els militars fidels a Condé van posar fi a la revolta El president també va responsabilitzar Diallo d’haver organitzat…
Txad 2010
Estat
Amb la visita del president sudanès Omar al-Bashir a N’Djamena, el 21 de juliol, es van normalitzar les relacions entre el Txad i el Sudan, tempestuoses els darrers anys L’arribada d’Al-Bashir, per participar en la cimera de la Comunitat d’Estats Sahelo-Saharians CEN-SAD, havia estat precedida per 2 visites al Sudan del president txadià Idriss Déby, al febrer i al maig En un gest cap al president sudanès, Déby es va pronunciar en contra de la decisió del Tribunal Penal Internacional TPI d’encausar Al-Bashir, acusat pel fiscal de “crims contra la humanitat” comesos al Darfur En…
Renard
Arquitectura
Família de mestres d’obres i arquitectes activa a Barcelona als segles XVIII i XIX.
Francesc Renard Barcelona 1723 — 1791, mestre el 1740, fou membre de les companyies que tingueren al seu càrrec nombroses obres públiques pont del Lledoner, al terme de Cervelló, Baix Llobregat, el camí de Molins de Rei, etc Ni ell ni cap dels seus descendents foren autors d’edificis remarcables, però tingueren notable influència en les obres arquitectòniques i urbanístiques de Barcelona Amb els seus fills Josep Renard i Closes Barcelona 1746 — 1824 i Francesc Renard i Closes Barcelona ~1750 — 1823, que fou mestre el 1803, realitzà les obres del nou convent de Sant Agustí a Barcelona Josep…
Jaume Sarroca
Cristianisme
Prelat.
Potser fill natural de Jaume I de Catalunya-Aragó i d’Elvira Sarroca germà de Pere Sarroca, conegut per Pere del Rei Criat a la cort reial, fou rector d’Albalat 1260, canonge sagristà de Lleida 1267 El 1269 participà amb galera pròpia a l’estol reial en croada a Terra Santa Fou consagrat el 1273 bisbe d’Osca i deixà el seu càrrec lleidatà al seu germà Pere Fou un dels signants del codicil del testament reial 1274, acompanyà el rei a Xàtiva i d’allí a València, on aquest morí El nou rei Pere II l’acusà de retenir objectes del rei difunt i li confiscà els béns S’enemistà també amb…
,
Sanç I de Pamplona
Història
Rei de Pamplona (905-925), el primer de la dinastia Ximena.
Fill del magnat vascó García Ximénez i de Dadilda, germana del comte Ramon II de Pallars Convertit en capitost de tots els vascons orientals, aconseguí d’eliminar la dinastia Ènnega i els seus darrers representants, Fortuny I i Garcia II, i eixamplà les fronteres del seu regne des d’Aragó fins a Deyo Monjardín 905 amb l’ajut d’Alfons III d’Astúries Lluità contra el Banū Qasī Llop ibn Muḥammad, senyor de Lleida, que atacà Pamplona 905, i el qual matà en una emboscada, i contra Muḥammad al-Ṭawīl, senyor d’Osca, el qual vencé en el castell de Cer terme de Sos el 911 Aliat amb el rei…
Francesc Torrescassana i Sallarés
Pintura
Pintor.
Estudià a Llotja, on fou alumne de Ramon Martí i Alsina El 1864 li fou atorgada una menció d’honor a l’Exposición de Madrid Pensionat a Roma, anà després a París, on conegué els corrents més importants de l’època Altre cop a Barcelona, conreà les composicions històriques i de costums El 1869 anà a la inauguració del canal de Suez, on féu diverses pintures de reportatge Guanyà diversos premis En un primer període, la seva pintura reflecteix la profunda influència del seu mestre, dins un realisme que esdevé conformista per raó de la preponderància d’una burgesia catalana en expansió A poc a poc…
Abū Sa‘īd ‘Abd al-Raḥmān
Història
Governador de València, Xàtiva i Dénia; conegut a les cròniques cristianes per moro Seit.
Governà València autònomament i se’n titulà rei, malgrat que es reconeixia com a subordinat del califa almohade L’any 1225 hagué de retre vassallatge a Ferran III de Castella aquest fet, que vulnerava els acords entre el rei de Castella i Jaume I sobre les zones de reconquesta, obligà Jaume I a adoptar una posició de força davant Abū Sa’īd, que hagué de sotmetre’s al rei català 1226 La incapacitat de fer front als seus enemics —en són exemple la derrota a mans del murcià Ibn Nūd i la insurrecció de Zayan ibn Mardaniš— l’obligà a fugir a Sogorb i a ratificar el pacte del 1226 amb Jaume I Pel…
Kirguizistan 2013
Estat
El Govern del Kirguizistan va mantenir una sòlida aliança amb Rússia, que va fer que el país mostrés interès per adherir-se a la Unió Duanera Eurasiàtica que lidera Moscou A més, va reduir la diversificació en el camp estratègic que tant havia caracteritzat aquest país els darrers anys D’una banda, el Kirguizistan va fer valer la posició geoestratègica del país en acollir, al juny, la cimera de l’Organització de Cooperació de Xangai, cosa que acosta més el país als interessos de Rússia i de la Xina D’altra banda, el Parlament kirguís va posar data a l’evacuació de les tropes nord-americanes…
Surinam 2013
Estat
El creixement econòmic es va mantenir constant i elevat, amb un augment del PIB del 4%, gràcies a la producció i l’exportació de tres matèries primeres or, petroli i bauxita També va ajudar la bona conjuntura dels preus internacionals d’aquests minerals, encara que la tendència es va moderar els darrers mesos Aquest fet, juntament amb l’esgotament dels jaciments miners, són dos aspectes que condicionen el futur de l’economia de Surinam, perquè no es poden assegurar a curt termini uns rendiments similars als actuals Pel que fa a la política exterior, a l’agost Surinam va assumir…
La Salle Bonanova
Esport general
Club poliesportiu de Barcelona.
Els darrers anys del segle XIX s’incorporaren les primeres pràctiques esportives a l’escola gimnàstica, excursionisme, sortides a la neu i els anys 1920 s’organitzaren equips i lligues de futbol i bàsquet A partir de la dècada de 1940 s’organitzà l’esport extraescolar i s’inicià la pràctica de l’hoquei sobre patins, l’handbol, el rugbi, la gimnàstica esportiva, la pilota a mà, el tennis de taula, l’equitació, l’esgrima, el voleibol, l’esquí i el tennisper mitjà del Frente de Juventudes i les federacions corresponents El 1972 s’inaugurà un pavelló poliesportiu i, al cap de poc,…