Resultats de la cerca
Es mostren 2409 resultats
Josep Roca i Bros
Arquitectura
Arquitecte i industrial.
Estudià amb Josep Nató a Girona, però treballà a Figueres, i hi fundà una Escola d’Arquitectura Corresponent de l’Academia de San Fernando, construí habitatges particulars com la casa Romaguera 1850, la casa Fages 1852, la casa Oriol 1859 i les cases Busés i Rodeja 1862 i importants edificis públics neoclàssics, com el Teatre Principal —actual Museu Dalí—, en collaboració amb el pintor parisenc Félix Cagé 1848-50, l’església i el convent de la Divina Providència 1852, i el 1854 projectà la conversió de l’exconvent de caputxins en presó pública A Girona collaborà amb Ildefons Cerdà en la…
escola de Barcelona
Nom proposat per a designar el conjunt de pensadors que han desenvolupat llur activitat a la Universitat de Barcelona a partir del segon terç del s XIX, paral·lelament a la renaixença literària i política.
Hom no pot assignar-li les característiques pròpies d’una escola filosòfica Des dels seus primers representants, Ramon Martí d’Eixalà 1808-57 i Francesc Xavier Llorens i Barba 1820-72, seguidors de l’escola escocesa, fins als qui actualment hom pot considerar-hi inclosos Ferrater i Móra, Nicol, la diversitat en els mètodes i en les posicions ideològiques és manifesta Tanmateix, hi ha un conjunt d’afinitats bàsiques i una comunitat d’estil i d’actitud Les característiques més essencials d’aquest estil de pensament són l’allunyament de tot dogmatisme, l’intent d’integració de la filosofia com a…
Estanislau Basora i Brunet
Estanislau Basora i Brunet
© Arxiu FC Barcelona
Futbol
Futbolista.
Començà jugant d'extrem en el juvenil del seu poble i després al Súria i al Manresa 1943-46 La temporada següent fitxà pel Futbol Club Barcelona, on jugà fins el 1958, llevat de la temporada 1955-56, que fou cedit a la UE Lleida Davanter de complexió mitjana, introduí en el futbol modern el dribbling amb el cos Fou extrem dret de l'equip anomenat "de les cinc copes", que incloïa, entre d'altres, Lászlo Kubala, Tomàs Moreno i Eduard Manchón Entre els títols aconseguits, destaquen les lligues de 1947-48, 1948-49, 1951-52 i 1952-53 i les copes de 1950-51, 1951-52, 1952-53 i 1956-57 Aquests anys…
,
Escola de Mitjans Audiovisuals de Barcelona
Cinematografia
Centre d’ensenyament d’audiovisuals creat el desembre del 1970 per l’Ajuntament de Barcelona sota la denominació d’Escola Municipal de Formació Professional en Mitjans Audiovisuals, dependent de l’Institut Municipal d’Educació (IMEB) i de l’Institut de Ciències de l’Educació (ICE) de la Universitat de Barcelona.
Fou el primer centre d’Espanya a formular un pla d’estudis d’Imatge i So, aprovat pel Ministeri d’Educació i Ciència El 1972 es regulà la Formació Professional de 1r i 2n graus d’Imatge i So El primer director fou el pedagog, promotor cultural i cineasta Josep Serra i Estruch, que al final de la dècada del 1970 fou substituït pel professor Tomàs Subirà Aquest dimití el 1980 i ocuparen la responsabilitat Silvestre López 1980-88, Antoni Ferrer 1988-93 i Juan Manuel Romo Asenjo A la dècada del 1990 s’establí a la Via Laietana, i ocupà l’espai del Centre d’Imatge Experimental per a Joves CIEJ de…
Alexandre III
Cristianisme
Papa (1159-1181; Rolando Bandinelli).
Jurista reconegut se'n conserven els Stromata , comentari al Decretum Gratiani , que pot ésser considerat el primer manual didàctic Essent cardenal defensà enèrgicament l’autoritat del papa damunt l’emperador Per aquest motiu, a la seva elecció pontifícia Frederic Barba-roja li oposà successivament tres antipapes, el més important dels quals fou Víctor IV Barba-roja intentà d’atreure Ramon Berenguer IV de Barcelona a l’obediència del seu antipapa Després d’una sèrie d’incidents, Alexandre III s’exilià a França recorregué tota la Llombardia Després de divuit anys de lluita vencé, juntament amb…
Pere Gual i Pujades
Cristianisme
Religiós franciscà, polemista de tendència integrista.
Professà a Girona 1832 L’exclaustració 1835 l’obligà a passar a Itàlia, on rebé l’ordenació sacerdotal El 1845 se n'anà al Perú, on treballà al collegi de missions de Santa Rosa d’Ocopa i exercí el seu treball pastoral a Lima Fou un dels fundadors i primer superior de ‘Los Descalzos’ de Lima 1852-54 Fou comissari general de la província franciscana del Perú 1852-63, comissari general dels collegis del Perú 1859, definidor general de l’orde 1856-62 amb competències sobre els convents de Xile, l’Equador, Perú, Colòmbia i Veneçuela i comissari general de l’Amèrica del Sud 1862 Exercí com a…
Lluc
Interior de l’església actual del santuari de la Mare de Déu de Lluc
© Fototeca.cat
Santuari
Santuari (la Mare de Déu de Lluc) situat al municipi d’Escorca (Mallorca), a 525 m alt., als vessants meridionals de la serra de Tramuntana.
Deixant de banda la llegenda de la meravellosa troballa del monjo i el pastor, el seu origen es remunta a mitjan segle XIII el 1246 consta Miquel Apiara com a rector de l’església d’Escorca, de Lluc i d’Almallutx —tres petites esglésies de tres alqueries del districte sarraí de les Muntanyes—, i és del 1268 un llegat testamentari a favor de l’obra de Santa Maria de Lluc La primitiva i humil església aviat atragué un gran nombre de pelegrins, i el senyor del lloc, Bernat Sacoma, cedí, el 1322, tota la terra necessària per a fer-hi un alberg o una porxada per a utilitat dels pelegrins El 1343…
Eduard Martínez i Ferrando
Literatura catalana
Escriptor.
Vida i obra Germà dels també escriptors i erudits Daniel i Jesús Ernest Martínez , estudià dret i filosofia i lletres a la Universitat de València Seguidor del pensament de Prat de la Riba, fou un dels impulsors del ressorgiment del nacionalisme valencià en la segona dècada del segle XX, durant la qual tingué un gran protagonisme polític El 1908, juntament amb un sector radical del Centre Regionalista de València, fundà l’agrupació política Joventut Valencianista, primer grup declaradament nacionalista del País Valencià, del qual fou membre de la junta directiva el 1920 ocupant el càrrec de…
, ,
Sant Joan d’Entrevalls (Toès)
Art romànic
Situació Vista aèria del despoblat d’Entrevalls, en primer terme, a les envistes dels Banys de Toès, a segon terme, indret a prop del qual es creu que hi havia hagut el monestir de Sant Andreu d’Eixalada ECSA - F Tellosa L’antic llogaret d’Entrevalls, centrat per l’església de Sant Joan, és al cim d’un contrafort entre dues valls, d’on li prové el nom, a 1 132 m d’altitud Des d’aquest indret es domina perfectament la vall de la Tet Mapa IGN-2249 Situació Lat 42° 31’ 23” N - Long 2° 14’ 24” E S’hi arriba per un camí costerut, no apte per a vehicles, que parteix de l’església de Sant Genís de…
escolàstica
Filosofia
Cristianisme
Moviment filosoficoteològic que predominà a Europa des de la fi del segle VII fins al principi del segle XVII.
Com a sistema de pensament característic de la societat feudal, de la qual constitueix l’expressió ideològica, consisteix bàsicament en una coordinació de la teologia i de la filosofia i en una recerca d’acord entre la revelació o la fe i la raó En certa manera l’escolàstica succeí la patrística, tot afegint-hi com a elements nous una marcada sistematització i una metodologia característica Malgrat el seu caràcter unitari, l’escolàstica es divideix en corrents ben diversos, i àdhuc contraposats, i en etapes ben diferenciables En un principi arrelava fonamentalment en la filosofia…