Resultats de la cerca
Es mostren 1777 resultats
Jordi-Germinal Vives i Roca
Indústria tèxtil
Tècnic tèxtil.
Fill del sindicalista Joan Vives i Remolins Encara infant, a set anys, emigrà amb tota la família a l’Argentina per retrobar-hi el seu pare Hi féu estudis de tècnic tèxtil i posteriorrment muntà una indústria en aquesta branca Dedicat també a l’ensenyament, exercí com a professor de tecnologia tèxtil a I'Instituto Textil Argentino i, arran de la seva remarcable activitat empresarial, fou un dels representants de la Unión Industrial Argentina Des d’infant fou introduït en el medi dels catalans residents en aquest país als deu anys ja freqüentava el Casal Català de Buenos Aires i s’hi integrà a…
Santiago Rubió i Tudurí
Enginyer industrial.
Fill de Marià Rubió i Bellver i germà de Nicolau Maria i Marià Rubió i Tudurí Projectà la primera línia del metro de Barcelona des de Lesseps fins a Correus i el Liceu 1919-22, i diversos funiculars de Catalunya, com el de Montjuïc Durant la guerra civil fou director de l’Escola d’Enginyers i sotssecretari de Transports Per encàrrec de la Generalitat, el 1932 publicà, amb el seu germà Nicolau, el Pla de Distribució en Zones del Territori Català Regional Planning Exiliat, en 1938-46 visqué a França, i de 1946 a 1964, any que tornà a Catalunya, a l’Argentina, on projectà un funicular a…
Amado Alonso
Lingüística i sociolingüística
Literatura
Lingüista i crític literari.
Deixeble de Menéndez Pidal al Centro de Estudios Históricos de Madrid Havent adoptat la nacionalitat argentina, ocupà el càrrec de director de l’Instituto de Filología de la Universitat de Buenos Aires, on publicà la Revista de Filología Hispánica 1939-46, que amb el nom de Nueva Revista de Filología Hispánica fou represa pel Colegio de México des del 1947, any que fou nomenat professor a la Universitat de Harvard Com a lingüista cultivà especialment el camp de la fonètica De la pronunciación medieval a la moderna en español , 1955 i la dialectologia Problemas de dialectología hispano-…
Alberto Cortez
Música
Nom artístic del cantautor i poeta argentí José Alberto García Gallo.
Estudià música d’infant i adolescent i començà a cantar en una orquestra local de San Rafael Mendoza El 1958 començà estudis de dret a Buenos Aires, que abandonà el mateix any per cantar professionalment amb el nom artístic pel qual seria conegut El 1960, en una gira per Europa amb la companyia de música i dansa de la qual era membre, enregistrà el primer disc sota el seu nom a Bèlgica El 1964 fixà la residència a Madrid Fins a l’inici de la segona dècada del 2000 publicà una setantena de discos Un dels cantautors en castellà més internacionals, algunes de les seves cançons, com ara En un…
Asunción
Ciutat
Capital del Paraguai, situada a la vora esquerra del riu Paraguai davant l’afluència del Pilcomayo i tocant a la frontera argentina.
El clima de la ciutat és subtropical-continental És el principal centre cultural, industrial i comercial del país Les seves indústries més importants són les alimentàries, les químiques, tèxtils, siderúrgiques i de refinació del petroli La importància comercial d’Asunción va lligada a l’existència del seu port fluvial sobre el Paraguai, a 1 500 km de l’Atlàntic, que ha d’ésser regularment dragat i que no pot admetre en els mesos més secs vaixells de gran tonatge Té dues universitats Universidad Nacional de Asunción, fundada l’any 1890, i Universidad Católica Nuestra Señora de la Asunción,…
Benoît de Maillet: vivent i no vivent
Benoît de Maillet ha estat potser el primer dels autors setcentistes Maupertuis, Diderot, Erasmus Darwin, Buffon, Lacepède que han especulat sobre l’evolució del vivent En aquest fragment, l’autor parteix d’una anatomia comparada amb prou feines esbossada, encara que hi apareix explícitament el recurs a la noció d’homologia entre les ales dels ocells i les aletes dels peixos El reconeixement de la unitat i la plasticitat del vivent és previ i indispensable per a la constitució de la idea de biosfera, perquè va lligat indissolublement a la concepció de les relacions entre vivent i no vivent El…
Concepció Badia i Millàs

Concepció Badia i Millàs
© Fototeca.cat
Música
Soprano i professora de cant, coneguda per Conxita Badia.
Vida Fou deixebla d’Enric Granados, del qual fou una intèrpret excepcional Excellí en el lied per la seva expressiva dicció i un gran domini de les llengües L’any 1913 debutà al Palau de la Música Catalana amb Parsifal , i ja de jove suscità en nombrosos compositors el desig d’escriure noves obres, algunes de les quals li foren dedicades D’aquestes, les més destacades són Gracia mía i Llorad corazón , d’Enric Granados 1913 L’infantament meravellós de Shaharazada , opus 1 1918, Verger de galanies , de R Gerhard, i Excelsior 1921, de F Pedrell Madrigals i Amoroses , d’Apelles Mestres 1926…
,
Argentina 2018
Estat
El país va viure un any convuls, principalment per l’agreujament de la crisi econòmica i la caiguda de més d’un 50% del valor del peso, cosa que va fer que el Fons Monetari Internacional concedís a l’Argentina un préstec de 50000 milions de dòlars, el més elevat que ha donat mai aquest organisme Les contrapartides, però, van provocar una resposta social en forma de vagues A més, es va produir una fuga de capitals i el país va deixar de ser atractiu com a destinació de les inversions estrangeres Aquesta crisi va provocar una pèrdua de suport popular al president Mauricio Macri D’altra banda,…
Bahía Blanca
Ciutat
Ciutat de la província de Buenos Aires, Argentina, situada a les vores de la badia homònima.
És un nucli industrial important indústries derivades de l’agricultura i la ramaderia, tèxtils, de frigorífics i un centre comercial molt actiu, que centralitza l’exportació de llana, carn i blat de la Pampa meridional La ciutat no té port, però hom fa el comerç pels ports de Nacional, Ingeniero White, Galván, General Cerri i Belgrano on hi ha una base naval, cadascun d’ells especialitzat en un determinat producte Té refineria de petroli, oleoducte i gasoducte Centre d’ensenyament superior amb la Universidad Nacional del Sur, fundada el 1956 És un nus de comunicacions ferrocarril…
Els Jocs Florals. 1941-1977
La celebració d’una festa poètica, els Jocs Florals, a diferents escenaris urbans d’Amèrica i d’Europa, ha estat una de les peces de la lluita pel retorn de la democràcia a les terres catalanes De fet, la dictadura del 1939 havia prohibit els Jocs Florals de Barcelona restablerts el 1859, que enllaçaven amb la Gaia Festa iniciada el 1323 a Tolosa I, com a resposta, els catalans organitzaren els Jocs Florals a disset estats del món de l’Argentina als Estats Units, de la Gran Bretanya a Itàlia Amb tres puntals Pere Mas, a Buenos Aires, Manuel Alcàntara, des de Mèxic, i Miquel Guinart, des de…