Benoît de Maillet: vivent i no vivent

Benoît de Maillet ha estat potser el primer dels autors setcentistes (Maupertuis, Diderot, Erasmus Darwin, Buffon, Lacepède) que han especulat sobre l’evolució del vivent. En aquest fragment, l’autor parteix d’una anatomia comparada amb prou feines esbossada, encara que hi apareix explícitament el recurs a la noció d’homologia entre les ales dels ocells i les aletes dels peixos. El reconeixement de la unitat i la plasticitat del vivent és previ i indispensable per a la constitució de la idea de biosfera, perquè va lligat indissolublement a la concepció de les relacions entre vivent i no vivent. El seu pensament representa, doncs, un avenç, certament modest però gens negligible, en la via de la integració d’aquests factors.

“Ara bé, la semblança de figura, fins i tot d’inclinacions, que es pot remarcar entre determinats peixos i alguns animals terrestres, no sols és digna d’atenció; fins i tot resulta sorprenent que ningú, que jo sàpiga, no hagi treballat fins ara en l’aprofundiment de les causes d’aquesta coincidència.[...]. Els uns, volàtils, s’eleven des del fons fins a la superfície de les aigües, i al seu si neden, es passegen i capturen les seves preses. Els altres repten pel fons, no se’n separen mai o només molt rarament i no tenen gens de disposició per a la natació. Doncs bé, qui pot dubtar que del gènere volàtil de peixos no s’hagin originat els ocells que s’enlairen pels aires; i que dels que repten pel fons de la mar no provinguin els nostres animals terrestres, que no tenen cap disposició per a volar ni l’art d’enlairar-se per damunt de la terra?

“Per convèncer-se que els uns i els altres han passat de l’estadi marí al terrestre, n’hi ha prou d’examinar la seva figura, les seves disposicions i les seves inclinacions recíproques i confrontar-les. Per començar pel gènere volàtil, feu atenció, si us plau, no sols a la forma de totes les espècies d’ocells, ans també a la diversitat del seu plomatge i a les seves inclinacions; no en trobareu cap que no retrobaríeu a la mar en peixos d’igual conformació, de pell o escates llises, pintades o variegades dels mateixos colors, amb les aletes en igual disposició; que neden a les aigües com els ocells que se’ls assemblen volen i neden en els aires; i que fan el seu camí de dret o en cercles i la seva caça, quan són ocells de presa, com ho fan a la mar els peixos rapinyaires.”

Telliamed ou entretiens d’un philosophe indien avec un missionaire françois sur la diminution de la mer, la formation de la terre, l’origine de l’homme, etc.” (‘Telliamed o converses d’un filòsof indi amb un missioner francès sobre la disminució de la mar, la formació de la terra, l’origen de l’home, etc.), fragment (1755). Reproduït a partir de “Corpus des oeuvres de philosophie en langue française”, Fayard, París (1984)

Traducció: Josep M. Camarasa