Resultats de la cerca
Es mostren 5860 resultats
quinhidrona
Química
Complex de transferència de càrrega constituït per una molècula de p-benzoquinona i una d’hidroquinona
.
Es presenta en forma de cristalls de color verd fosc, solubles en alcohol i èter i poc solubles en l’aigua, que es fonen a 171°C Hom l’obté per oxidació de la hidroquinona amb dicromat sòdic o per la mescla de quantitats equimoleculars dels seus components És emprada fonamentalment en la preparació de l’elèctrode de quinhidrona
wurtzita
Mineralogia i petrografia
Sulfur de zinc, ZnS.
Mineral que cristallitza en el sistema hexagonal és polimorf de l'esfalerita, que cristallitza en el sistema cúbic Es presenta en cristalls piramidals o tabulars, i també en fibres o crostes Té una duresa de 3,5 a 4 i una densitat de 4 És de color negre N'hi ha jaciments importants a Oruro Bolívia
triplita
Mineralogia i petrografia
Fosfat de ferro i manganès, (Fe,Mn)2(PO4)F.
Mineral que cristallitza en el sistema monoclínic en forma de masses irregulars Té una duresa de 5 i un pes específic de 3,5 a 3,9 És de color marró a vermell i fins i tot negre N'hi ha a Zwiesel i Hagendorf Baviera, Black Hills Dakota del Sud i a les muntanyes de Córdoba Argentina
tricomoniasi
Patologia humana
Infestació per protozous polimastigins del gènere Trichomonas
.
La més coneguda és la tricomoniasi vaginal , la qual només es manifesta en el 20% de dones parasitades és una vaginitis amb leucorrea abundant, cremosa, escumosa, de color groc, i amb sensació ardorosa i pruriginosa En l’home, la tricomoniasi es manifesta per una uretritis lleugera i asimptomàtica Hom efectua la diagnosi examinant una gota fresca de la secreció
pigment biliar
Bioquímica
Nom genèric que hom dóna a tota una gamma de substàncies que provenen de la degradació de l’hemoglobina dels eritròcits en el fetge, en la melsa i en la medul·la òssia, i que tenen una coloració verda o groguenca característica.
Els pigments biliars són constituïts per cadenes tetrapirròliques obertes, amb grups hidroxil als extrems Hom sol representar-los com unes cadenes lineals, bé que sembla que, de fet, formen un anell tancat per un enllaç d’hidrogen Els més importants són la biliverdina i la bilirubina, que donen el color marró al contingut intestinal i a la femta
gallina de Guinea

Gallina de Guinea
Corel
Ornitologia
Ocell de l’ordre dels fasianiformes, de la família dels numídids, d’uns 60 cm, amb el cap i el coll sense plomes, les ales curtes i el cos esvelt.
El plomatge és d’un color negrenc densament esquitxat de petites taques blanques És gregari i s’alimenta d’herbes, de llavors i d’insectes nia a terra, i sol pondre uns vuit ous N'hi ha nombroses subespècies, tant en estat salvatge com domèstic Habita a Etiòpia, al Sudan, a Eritrea i al SE d’Aràbia
borm de vela
Zoologia
Gènere de cnidaris pelàgics de l’ordre dels sifonòfors de gran poder urticant.
Presenten un gran pneumatòfor vesicular la vela, de color blau rogenc, de 20 a 30 cm de llargària, del qual pengen llargs filaments prensors blavosos dactilozooides i els estolons polipífers, amb gastrozooides i gonozooides Els borns de vela, existents a les mars càlides i temperades, suren i són arrossegats pels corrents, que els poden llançar a les platges
metotrexat
Farmàcia
Química
Fàrmac anticancerós.
En medicina és emprat el monohidrat que es presenta en forma de cristalls de color groc que es descomponen a 185-204°C Actua com a antimetabòlit, en combinar-se amb l’enzim tetrahidrofòlic-reductasa Inhibeix la síntesi de les bases púriques i pirimidíniques, indispensables per a la formació d’ADN i d’ARN Hom l’empra com a antineoplàstic
labradorita
Mineralogia i petrografia
Mineral de la sèrie de les plagiòclasis que cristal·litza en el sistema triclínic; la seva composició química oscil·la entre un 50% d’albita i un 70-50% d’anortita.
L’hàbit és tabular, i és molt característica la macla polisintètica Té un color blanc o gris, i l’esclat és com el del vidre La seva duresa és 6, i la densitat, 2,69-2,72 La labradorita és característica de les roques ígnies de composició semblant a la dels gabres i a la de les anortosites
indi | índia
Nenes indis
© X. Pintanel
Història
Individu de la més oriental de les races dolicocèfales i brunes que constitueixen el grup meridional dels euròpids.
De cos gràcil i cap petit, amb nas bastant alt i mentó reduït, els indis tenen la pell de color blanc fosc i els cabells foscs i ondats E von Eickstedt n'ha distingit dues varietats la septentrional nord-indis, d’alçada considerable i dolicocèfala, i la peninsular, d’estatura mitjana o baixa i pell més fosca